Si una persona cau d'una escala, es trenca una cama i li queda penjant, va al metge per tal que li soldi. El metge no necessita diagnosticar quin és el mal; simplement decidir quina és la millor manera de fer-ho, en funció de les característiques de la trencada i de la naturalesa de la persona. Però si algú va al metge perquè ha perdut la gana, té dolors a l'abdomen, i una mica de febre, el més important que espera del metge és que li digui quina malaltia té; és a dir, que li faci un diagnòstic, i que sigui encertat. No hi ha pitjor desencís que una resposta del tipus "noi, no sé què tens". La feina del metge és fer un bon diagnòstic a partir dels símptomes, i després recomanar un tractament. No hi ha prou amb fer desaparèixer els símptomes; cal identificar i combatre la malaltia. Dic tot això perquè, tant en les polítiques empresarials com en les polítiques econòmiques dels governs sovint passen coses d'aquestes.
Si a una empresa li baixen les vendes, pot ser una mala solució intentar recuperar-les reduint els preus, encara que a curt tingui un cert efecte. Cal saber abans quines són les raons d'aquesta baixada: poden ser coses internes que es fan malament i s'han de canviar, o poden ser canvis en l'entorn que l'empresa no ha vist prou, i als que no s'ha adaptat. La mirada a mitjà termini, a dintre i a fora de l'empresa, ha de passar per sobre de la tàctica a curt.
Si a un país li puja l'atur, segons quines reformes de tipus laboral, poden ser una manera immediata i enganyosa de millorar algunes xifres, però poden crear unes condicions de futur que perjudiquin la competitivitat exterior. Combatre els símptomes no és la millor manera de curar la malaltia.
Un cas molt clar d'aquest error és el tractament que es va fer el 2009 de la crisi financera. Els greus problemes de les institucions financeres, eren derivats de l'equivocada desregulació del sector i de la mala gestió interna que es va permetre; però eren sobre tot el reflex (el "símptoma") del fracàs d'un model econòmic basat excessivament en l'especulació, l'endeutament i el creixement de la desigualtat.
He dit més d'una vegada que si la crisi financera hagués esclatat 10 anys abans, ens haguérem estalviat una dècada de continuar fent molts dels errors que vam fer. Alguns, com Sarkozy, van anunciar la necessitat de revisió del model, però les actuacions reals van portar a prioritzar la salvació del sector bancari, encara que això agreugés alguns altres aspectes del model (atur, desigualtat, pobresa, recessió...).
Hem anat arreglat alguns dels símptomes, i hem millorat les perspectives. Però de veritat no hem atacat de ple la malaltia i, per tant, seguim en una situació de fragilitat que ens pot donar nous ensurts en qualsevol moment. (Brexit?)
Si a una empresa li baixen les vendes, pot ser una mala solució intentar recuperar-les reduint els preus, encara que a curt tingui un cert efecte. Cal saber abans quines són les raons d'aquesta baixada: poden ser coses internes que es fan malament i s'han de canviar, o poden ser canvis en l'entorn que l'empresa no ha vist prou, i als que no s'ha adaptat. La mirada a mitjà termini, a dintre i a fora de l'empresa, ha de passar per sobre de la tàctica a curt.
Si a un país li puja l'atur, segons quines reformes de tipus laboral, poden ser una manera immediata i enganyosa de millorar algunes xifres, però poden crear unes condicions de futur que perjudiquin la competitivitat exterior. Combatre els símptomes no és la millor manera de curar la malaltia.
Un cas molt clar d'aquest error és el tractament que es va fer el 2009 de la crisi financera. Els greus problemes de les institucions financeres, eren derivats de l'equivocada desregulació del sector i de la mala gestió interna que es va permetre; però eren sobre tot el reflex (el "símptoma") del fracàs d'un model econòmic basat excessivament en l'especulació, l'endeutament i el creixement de la desigualtat.
He dit més d'una vegada que si la crisi financera hagués esclatat 10 anys abans, ens haguérem estalviat una dècada de continuar fent molts dels errors que vam fer. Alguns, com Sarkozy, van anunciar la necessitat de revisió del model, però les actuacions reals van portar a prioritzar la salvació del sector bancari, encara que això agreugés alguns altres aspectes del model (atur, desigualtat, pobresa, recessió...).
Hem anat arreglat alguns dels símptomes, i hem millorat les perspectives. Però de veritat no hem atacat de ple la malaltia i, per tant, seguim en una situació de fragilitat que ens pot donar nous ensurts en qualsevol moment. (Brexit?)
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.