Ho he escrit d’altres vegades però no me’n puc estar. Informàtic de formació, m’he connectat desenes de milers de vegades a un host i n’he configurat i rebentat uns quants. Tothom qui es dedica a la computació sap que un host és un ordinador que està en una altra banda i que ens dóna servei: emmagatzemament, càlcul, seguretat, etc. Va arribar la web i el navegador Netscape va fer que connectar-se a un host fos un acte quotidià i massiu: cada cop que visitem un web ens connectem al host on el web està hostatjat. Més sobre la meua relació amb els hosts més avall.
El 1997 Netscape era el navegador de referència, i com gairebé tot el programari i els webs era en anglès. Era una web acadèmica i institucional a la que començaven a entrar les empreses. La web era un somni fet realitat. I mentre uns ens perdíem pels mars procel·losos d’informació en anglès, gent com en Jordi Mas, en Miquel Piulats i en Jordi Coll entenien que el català també havia de ser en aquest mitjà emergent. De manera voluntària, en un entresol del Clot a Barcelona, un estiu del 1997 van començar la tasca de traduir el Netscape al català que van posar a disposició de la comunitat d’internautes.
Naixia SoftCatalà amb la missió de fomentar la presència i l’ús del català en les tecnologies de la informació i la comunicació. I quan dic català no em referisc només a la variant estàndard general. Moltes de les traduccions de SoftCatalà fan servir variants dialectals com la meua, que fan que el projecte sigui encara més ric i universal. Si dubteu amb el “referisc” que he fet servir abans sempre ho podeu consultar al Conjugador de verbs de SoftCatalà. Ah! i un petit detall: tot això de manera oberta, transparent, independent i sense rebre cap subvenció. A veure quants mitjans i organitzacions no governamentals ho poden dir.
A aquest grup inicial, aquests darrers 25 anys, s’hi han anat afegint altres enginyers, traductors, filòlegs, dissenyadors, d’altres professionals i estudiants, que de manera altruista, dediquen part del seu temps a traduir, adaptar i localitzar programari al català. Al Netscape l’hi van seguir entre d’altres el Firefox, l’OpenOffice, el sistema operatiu Linux, el cercador Google, el Premi Nacional d’Internet i el Premi Nacional de Cultura. La llista és molt més llarga. La seva feina no es circumscriu només a la traducció de programari; han creat un glossari de termes informàtics, eines d’ajuda a la traducció, un traductor automàtic basat en IA i el Catalanitzador, un programari que de manera automàgica configura l’ordinador en català i hi instal·la diccionaris i correctors. És el primer programari que instal·lo sempre quan configuro un ordinador. Si no el teniu, us el podeu baixar aquí. Fer-ho és transcendent.
"En un entorn d’IA basada en l’aprenentatge màquina, que hi hagi continguts creats en català i des d’una visió catalanocèntrica és crucial per al futur de la nostra cultura i els nostres valors"
Sempre que accedim a un host el nostre navegador li diu en quin idioma el tenim configurat per a que ens pugui servir el seu contingut en aquest idioma. En certa manera cada cop que visitem un web amb el navegador en català estem sumant un punt a la seva rellevància digital. I com que som en una economia de lliure mercat —la digital encara més— com més siguem, més continguts, productes i serveis tindrem en la nostra llengua. Això no és un tema menor: en un entorn d’IA basada en l’aprenentatge màquina, que hi hagi continguts creats en català i des d’una visió catalanocèntrica, no només traduccions, és crucial per al futur de la nostra cultura i els nostres valors. Capità Enciam? Doncs sí, els petits canvis són poderosos.
Va ser precisament un petit canvi, insignificant, que va canviar la meua experiència vital informàtica de manera retroactiva. Va ser en navegar utilitzant una versió de Firefox traduïda per SoftCatalà, devia ser als voltants del 2010. En entrar a un lloc web vaig veure de cua d’ull la línia d’estat del navegador, aquella de la part inferior que ens indica què està passant. Hi vaig llegir “amfitrió”. Com? Vaig recarregar la pàgina, aquest cop pendent de la barra d’estat, i sí, deia “Connectant amb l’amfitrió” on sempre hi havia llegit “Connecting to host”. Aha! Un host era un amfitrió, algú que et convidava a entrar a casa seva, que t’oferia alguna cosa i que mentre eres a casa seva, les regles les posava ell! De sobte anys de connexions agafaven un nou sentit. Mai els ho agrairé prou a la gent de SoftCatalà. Això i que de fa 25 anys que diguin les coses pel seu nom, perquè el nom fa la cosa.