Portem ja molts anys avisant que si a la teva organització no tens cap problema important relacionat amb les dades, vol dir que tens un problema molt important. Ja comença a ser una cantarella monòtona i repetitiva avisar que el repte a la majoria de sectors és assolir la capacitat de dur a terme processos adaptables basats en dades en temps real, tant si són tasques de producció com si ho són de prestació de serveis. Per assolir-ho, cal treballar com es generen les dades, com es transporten, com es custodien, com es processen i com es fan servir, i abasta àmbits tan diversos com la capacitat tecnològica, la confiança de les persones implicades, les garanties legals, la capacitat d'introduir agilitat i flexibilitat als processos, i tot un conjunt de reptes que ja són ineludibles pels equips directius de qualsevol de les nostres organitzacions públiques i privades.
La següent onada que ja arriba és la del programari. Si les dades són la matèria primera, el software que les treballa és la planta de producció que ha de generar el valor. Amb quins programes treballes les dades que arriben a la teva organització? Pots fer-ho amb un Excel, i fer que se sumin automàticament els imports de les comandes que entren i anar veient en temps real el que estàs facturant, però ja sabem que no és això. Calen eines més sofisticades, i al mercat hi ha eines de software potents per organitzar i executar processos logístics, financers, comercials o de màrqueting. Programes que podem fer-nos a mida, comprar-los, o comprar-ne una base sobre la qual fer-nos la nostra adaptació. Però l’onada que arriba ja no és només això.
Podríem resumir-ho molt barroerament en quatre fases: una primera en la qual tenim algunes persones, internes o externes, programant codi per dir-li a un ordinador el que ha de fer i una segona en la que tenim molta gent desenvolupant molt software per dir-li a molts sistemes el que han de fer. La novetat ve ara: a la tercera ja hauries de tenir algun software desenvolupant les regles que regeixen algun sistema, perquè a la quarta fase ja hauries de tenir molt software controlant molts sistemes amb regles que tú no has fixat.
No en farem res de tenir tantes dades si només les fem servir de la manera seqüencial i previsible del software clàssic
És una manera babaua, però espero que útil per simple, d’intentar parlar d’intel·ligència artificial. Sistemes informàtics que aprenen de la seva pròpia experiència, que interpreten les dades, reconeixen patrons, aprenen pautes, acumulen coneixement, prediuen resultats i arriben a conclusions i fins i tot a decisions. Ja no executen seqüencialment allò que un humà ha programat, sinó que aprenen i evolucionen.
Fins ara podies interpretar com un símptoma d’obsolescència que no tinguessis cap problema seriós relacionat amb les dades. Ara tens un altre senyal d’alerta si no t’estàs preparant per tenir programes que et diguin coses que no saps i no havies previst. No en farem res de tenir tantes dades si només les fem servir de la manera seqüencial i previsible (if... then) del software clàssic. Posa’t en contacte amb grups de recerca del teu entorn, fes petites proves en àmbits de l’empresa que no consideris crítics, però comença a entrenar-te amb aquestes noves maneres de fer. Tant amb les dades com amb la intel·ligència artificial haurem d’aprendre on són els límits, atendre els aspectes legals i ètics, i no només els tècnics, i aprendre on i com ens poden resultar més útils i eficients. Però comencem, perquè forma part de l’agenda estratègica dels propers anys, sigui quin sigui el teu sector.