La solitud no volguda: estratègies contra la soledat

És inqüestionable que la pandèmia de la covid-19 ha marcat un abans i un després en la nostra manera de concebre el món. Ha evidenciat que som ben poca cosa, que de fet no som res quan un virus microscòpic pot posar fi a la vida de 14,9 milions de persones al món entre l'1 de gener de 2020 i el 31 de desembre de 2021. Que tenim un sistema de salut feble, tensat i infrafinançat, i que ens hem de replantejar seriosament avui, i no demà, com dotar-lo de les eines i del personal adequat per fer front als reptes que se’ns plantegen. Que la incertesa, l’excés de notícies, el distanciament social i familiar, l’abús de pantalles, l’absència de rutines, els ritmes irregulars de son i un patró d’alimentació menys saludable ha fragmentat la salut mental de les nostres criatures i adolescents. I que les situacions extremes d’aïllament i soledat que viuen moltes persones, de totes les edats i gènere, malmeten el seu benestar físic i emocional.

Si bé els darrers estudis demostren que l’aïllament no desitjat es pot donar en qualsevol etapa de la vida, és un fet provat que un dels col·lectius més afectats és el de les persones grans, en què la soledat no desitjada és una problemàtica molt present que requereix una actuació ferma per combatre-la i evitar així convertir la vellesa en una etapa d’isolament i tristesa.

"La incertesa, l’excés de notícies, el distanciament social i familiar, l’abús de pantalles, l’absència de rutines, els ritmes irregulars de son i un patró d’alimentació menys saludable ha fragmentat la salut mental"

Estudis diversos apunten que les persones que sofreixen soledat no desitjada tenen un major risc de patir problemes de salut cardiovascular (29%), infarts cerebrals (32%), depressió, ansietat i demència (50%), i pot arribar a tenir un impacte negatiu similar al de fumar 15 cigarretes al dia.

Amb aquestes dades és evident que la solitud no volguda és un greu problema de salut pública que cal abordar avui i ara. Però, com es pot prevenir aquest isolament social en la vellesa? Què el provoca? A qui correspon posar-hi remei? Com es fa? Són fàcils les preguntes i no tan senzilles les respostes.

En un context marcat per l’augment de l'esperança de vida, la urbanització accelerada, l’individualisme creixent, les transformacions socials i les noves estructures familiars, culturals i tecnològiques, s’observa una creixent situació de risc de soledat i aïllament social entre la població envellida. Segons la Encuesta Continua de los Hogares del Instituto Nacional de Estadística (INE), a Espanya més de 4,8 milions de persones tenen avui 75 anys o més (el 9,9% de la població) i, d'elles, el 35,1% de les dones i el 14,7% dels homes entre 75 i 84 anys viuen soles, percentatges que augmenten fins al 44,1% i el 35,1%, respectivament, a partir dels 85 anys. De tot aquest segment de persones s’estima que la solitud no volguda afecta a prop de tres milions de persones grans a l’estat espanyol. D’afegitó, si considerem les dades de projecció d’aquest mateix organisme, el 2035 podria haver-hi més de 12,8 milions de persones grans; és a dir, conformarien el 26,5% del total d'una població que superaria els 48 milions d'habitants. Presumiblement, durant els pròxims anys, i molt especialment a partir de 2030, es registraran els increments més elevats de població gran amb l'arribada a la vellesa de l’anomenada generació del baby boom. Per tant, i en poques paraules, cada vegada viurem més anys i cada vegada ho farem més sols.

El Regne Unit va ser un dels primers països a establir un Ministeri de la Soledat l’any 2018. I a inicis d’aquest any 2021, el Japó també va crear un Ministeri anàleg en constatar que la soledat de la seva població, unida al sofriment derivat de la pandèmia de la covid-19, s’havien combinat per fer repuntar les morts per suïcidi al país. Com a dada de la situació simptomàtica i alarmant, el 15% dels adults que viuen sols al Japó tenen menys d’una conversa cada dues setmanes. A Catalunya, en l’àmbit local, Barcelona també disposa d’una estratègia municipal contra la soledat (2020-2030) que té per objectiu pal·liar els sentiments negatius i el patiment que se’n deriva de la soledat no desitjada. Però això no ens ha fet creure que ja tenim els deures fets. Tot just som a les beceroles.

"Cada vegada viurem més anys i cada vegada ho farem més sols"

Les mancances són moltes i això ens interpel·la a tots. Cal sensibilitzar-nos i acompanyar la gent gran, i fer-ho més enllà de Nadal, dels caps d’any i d’alguna revetlla de Sant Joan. Perquè el millor antídot contra la solitud no volguda és la creació de vincles significatius per mitjà de relacions d’amistat. I, al capdavall, perquè invertir en el benestar emocional dels nostres avis és, alhora, una aposta clara per la sostenibilitat del nostre sistema de salut. De l'estudi El coste de la soledad no deseada en España presentat l'abril de 2023 se’n desprèn que aquesta solitud no volguda representa un cost total de 14.141 milions d'euros anuals a Espanya, això és un 1,17% del Producte Interior Brut (PIB) del 2021.

Per tant, valentia, compromís i creativitat. I és que en plena era de la innovació podem perfectament servir-nos de les eines i els recursos tecnològics per cobrir els gaps del nostre sistema. Més enllà del factor humà, insubstituïble, introduir dispositius de monitoratge i d’acompanyament empàtic. Eines 24/7 que s’adaptin i acompanyin.

Dit això, no s’acaba tot per ser gran i això ens ha de quedar clar. La vellesa és una etapa més de la vida, de la mateixa manera que ho són la infantesa i l’adolescència, i el que hem de fer és aprendre a viure-la, més i millor.

"Perquè el millor antídot contra la solitud no volguda és la creació de vincles significatius per mitjà de relacions d’amistat"

En primer lloc, aprendre a cuidar un mateix. Massa sovint tendim, i molt especialment les dones, a cuidar els altres i a oblidar-nos del propi jo, i quan estem sols i no tenim ningú a qui cuidar no ho veiem com una oportunitat sinó com una frustració. Doncs no, aprenguem a cuidar nosaltres mateixos de la mateixa manera que ho faríem amb algú que estimem. Fer esport per alliberar endorfines, prendre el sol i captar vitamina D, llegir aquell llibre que teníem oblidat a la prestatgeria, escriure el que pensem o el que tenim ganes de dir, escoltar música, ballar, una alimentació sana i saludable... En definitiva, aprendre a gaudir de la solitud. I, en segon lloc, i no per això menys important, mantenir vius els vincles afectius que ens socialitzen. Sortir al carrer, passejar, conversar i somriure. Somriure molt i en companyia. Perquè cada dia surt el sol i hem de poder veure i viure  l’espectacle d'olors, de colors, de sensacions i de records que és la vida.