Encara recordo a Batxillerat, a la classe d'Economia, quan els companys de classe teoritzàvem sobre quines serien les millors mesures econòmiques per pal·liar els efectes de la crisi econòmica del 2008 i, especialment, ajudar aquelles llars més desfavorides. Entre les primeres propostes hi havia, òbviament, la d'imprimir més bitllets. I ens va costar d'entendre, però ho vam fer: això fa que la moneda perdi valor i provoca inflació.
I aquests dies m'ha vingut aquest record al cap perquè, justament, va haver-hi una companya que va proposar quelcom que aquests dies estem escoltant en campanya electoral: donar una quantitat de diners a aquells que s'estrenessin en la majoria d'edat per reduir les mancances econòmiques que el seu futur atur -o els dels seus pares- els hi provocaria a les seves vides.
La proposta l'ha anunciat ara Yolanda Díaz, vicepresidenta segona d'Espanya i candidata a la presidència del Govern d'Espanya al capdavant de Sumar, amb una mesura que ha anomenat herència universal. Es tracta d'una transferència de 20.000 euros per a tots aquells joves que facin 23 anys a partir de la posada en marxa de la mesura. Bé, inicialment va anunciar que estaria destinada a joves de 18 anys, encara que 24 hores després va rectificar apujant l'edat als 23 anys i especificant que només podria emprar-se en casos de reinserció laboral, per emprendre un negoci o millorar la formació; descartant, per tant, que es puguin utilitzar per a l'entrada d'un habitatge, per a un viatge o un cotxe.
Val a dir que la mesura no té caràcter retroactiu. Els majors de 23 anys -malgrat que tinguin 23 anys i un dia- seran des d'aquell moment 20.000 euros més pobres que totes les generacions que els succeeixin.
"Els majors de 23 anys -malgrat que tinguin 23 anys i un dia- seran 20.000 euros més pobres que totes les generacions que els succeeixin"
Aviso: defugiré de qualsevol anàlisi política o partidista. No trobareu pas a VIA Empresa una reflexió sobre la motivació que pot haver-hi darrere de proposar una mesura així poques setmanes abans de les eleccions. No m'aturo en l'acció política, ni en els seus tempos o maneres, sinó en la proposta econòmica, que a pocs ha deixat indiferents.
Imagino que molts ens fem la mateixa primera pregunta: Què hauria fet jo si, amb 18 o 23 anys, m'haguessin donat aquests diners, sense haver fet cap esforç per guanyar-me'ls? Les respostes seran d'allò més variades, si ens n'anem a la història personal de cadascú. Jo probablement no hauria treballat aquells dos estius del batxillerat com a monitora de casal o no hagués compaginat la universitat amb una petita feina de tardes, que em va fer valorar, amb esforç, els diners que entraven a la meva butxaca i que em va aportar les primeres experiències professionals.
Hauria decidit emprendre? Sense una bola de vidre, mirant les dades, no té pinta. Segons l'Informe GEM España 2022-2023, el 80% de les persones que han creat un negoci recentment tenen entre 25 i 54 anys. I el 75% dels emprenedors potencials (aquells que volen emprendre en els tres anys vinents) estan en la mateixa franja d'edat.
Potser per fomentar l'emprenedoria, la via idònia no sigui repartir un xec al portador, a cegues, sense filtrar per projecte, capacitats o viabilitat econòmica. Ja hi ha entitats i xarxes públiques per acompanyar els emprenedors a l'hora de convertir la seva idea en una empresa viable. Si volem fomentar l'emprenedoria i oferir més oportunitats, destinem-hi més inversió.
"Hauria decidit emprendre? Sense una bola de vidre, mirant les dades, no té pinta"
Doncs la mateixa lectura faig per a la formació o la reinserció laboral, els dos altres motius pels quals es donarien els 20.000 euros. Pensem que, la mesura tindria un cost -segons calcula Sumar- d'uns 10.000 milions d'euros (el 0,8% del PIB), quan el Ministeri d'Educació, per exemple, té un pressupost anual aquest 2023 de 6.408 milions d'euros.
També genera controvèrsia pensar d'on surten i on arriben aquests 20.000 euros. Sortirien, segons han anunciat, d'un impost a les grans fortunes, però es repartirien indistintament, sense filtres per necessitats econòmiques. No es reparteix per mèrits ni per requisits econòmics. Quin sentit té que arribi a famílies que no ho necessitaven o a projectes que no esdevindran èxits empresarials?
I ja que parlem tant d'aquesta xifra, dels 20.000 euros, aprofito per donar-li la volta completament -amb una mica de barra- per parlar-vos d'uns altres 20.000, aquests sí, dignes de celebració. Canvi de registre: la llibreria Ona tot just ha celebrat aquesta setmana que ja compta amb 20.000 referències de llibres en català. "Un espai tot en català és el més revolucionari que hi ha", afirmaven a una piulada aquest diumenge. Apa, per a quan aquests dies sentim a parlar una i una altra vegada d'aquesta mesura, ja tenim quelcom per alegrar-nos i defugir del soroll polític que inevitablement ens acompanyarà aquest juliol.