Diumenge per la nit. Una mare del col·legi m’envia un àudio per Whatsapp i de seguida escriu: “És veritat, ho va confirmar una mare del futbol de la meua filla que el seu cosí és policia”.
El meu primer pensament, amb els ulls en blanc, va ser: “Un altre bulo de segrest de menors”. Quina mandra…
A l'àudio, un desconegut relata un suposat segrest d’una menor d’11 anys mentre passejava el seu gos per una zona residencial de Paterna, a València.
Als pocs minuts, dos àudios més, amb tota mena de detalls. La veu és d’un home jove que no s’identifica però que immediatament genera una gran alarma entre els pares i mares del barri i més enllà.
De seguida, em ve al cap un dels propòsits per al 2019 que el mestre Ganyet escrivia ací: “Cada cop que comparteixi alguna informació en comprovaré la font, en verificaré l’autoria i m’asseguraré que no sigui fake news”. Res més lluny…
Ni comprovar la font, ni verificar l’autoria ni assegurar-se que no siga una informació falsa. Compartim i ja vorem…
Els xics d’AJ+Español, mitjà digital dirigit especialment a mil·lenials (desprès parlem de les etiquetes per a les diferents generacions), expliquen de manera molt gràfica com sonen les fake news: mitjançant whatsapp, missatges urgents, veus anònimes, presentació amb seguretat però sense proves verificables, i es tanca amb la petició de compartir continguts.
L’àudio que vaig rebre eixe diumenge a la nit és de manual.
Puc entendre que molts pares i mares no coneguen l’estructura de les fake news però de segur que sí saben com fer una mínima cerca a Internet per tal de contrastar informacions… Només cal posar a la caixa de recerca de qualsevol mitjà “segrest menors” i hi apareixen uns quants resultats sobre comunicats oficials que desmenteixen els recurrents bulos sobre aquest tipus de segrestos. De fet, la mateixa setmana que relate, es va produir una altra notícia d’un fals segrest d’una menor a Girona i un altre a Fuenlabrada.
Hem parlat i molt de com els mal anomenats nadius digitals manquen d’una sèrie d’habilitats digitals bàsiques que els porten a cometre moltes errades, com per exemple, no fer servir el pensament crític, no tindre cura amb la selecció de continguts, ficar la pota en temes de reputació o legalitat. Posem el focus per educar-los per a què es converteixen en bons ciutadans digitals però ens oblidem d’educar les generacions anteriors.
La meua, que suposadament és la generaciò X (encara que jo tinc més de mil·lennial i de Z que d’X), som els que ara tenim entre 39 i 53, és a dir, l’edat dels pares que no van esperar ni mig minut per polsar reenviar aquells àudios alarmants sobre el suposat segrest a tots els grups de pares i mares del col.legi. Fins i tot, l’alcalde de Paterna, José Antonio Sagredo, va haver d’emetre un comunicat per demanar que es deixara de compartir tota informació i que s’esperara a tindre confirmació oficial per part de la Policia Nacional, encarregada de la investigació.
"És l’era Whatsapp, on una notícia, falsa o no, pot fer-se viral en qüestió d’hores i posar a tot un departament de policia a treballar sense descans per terminar descobrint que tot era mentida"
És l’era Whatsapp, on una notícia, falsa o no, pot fer-se viral en qüestió d’hores i posar a tot un departament de policia a treballar sense descans per terminar descobrint que tot era mentida.
Endevinen quants recursos públics s’han destinat durant una setmana sencera a comprovar cadascun dels detalls inventats? Quan li donen alegrement al botó de reenviar de nou, ho haurien de pensar millor.
Ja fa 20 anys d’aquell famós –i fals- episodi de Ricky Martin al programa de televisió Sorpresa, sorpresa, sorpresa amb el gos/xica/melmelada/armari. M’agrada l’explicació del periodista Antonio Ortí, al seu llibre Leyendas Urbanas en España, -atenció, de l'any 2000- sobre els motius que ens porten a difondre aquest tipus de boles: "Ens agrada compartir aquestes històries i, fins i tot, volem creure-les no només perquè són relats narrativament bons, sinó perquè ens fan dipositaris d’informació secreta que els demés desconeixen”.
Aquesta motivació emocional podria ser una explicació tan vàlida per a l’any 1999 com per al 2019. Això sí, si li afegim la immediatesa de Whatsapp junt a la poca o nul·la capacitat d’alguns per plantejar-se si el que van a compartir podria no ser cert, ja tenim bulo viral a punt de ser digerit en qüestió d’hores.
Una altra motivació sobre aquest tipus de fenòmens està relacionada amb la política i l’economia.
Miquel Pellicer, periodista, antropòleg i autor del llibre La comunicación en la era Trump, està molt pendent de tot el fenòmen fake news i és, sense dubte, un dels referents sobre aquest tema. Segons Pellicer existeixen, al menys, dos tipus de motivacions darrere de les fake news: les d’índole política i/o econòmica.
I què té que veure un fals segrest d’una menor a un barri residencial de Paterna amb la política o l'economia?
Poc a poc vaig anar trobant algunes respostes amb cert sentit…
La mateixa setmana del suposat segrest, la policia local de Paterna posava a les bústies de tots els veïns un fullet explicant que la localitat registra un baix nivell de criminalitat, explicava que s’havien dotat d’un drone, un gos policia i algunes altres dades que donaven suport a la idea que la seguretat ciutadana de Paterna està sota control. Només uns dies després salta la notícia del fals segrest. Fonts de la Policia Nacional de València, asseguren que només a Paterna ha hagut quatre casos com aquest de manera quasi simultània, posant a Paterna per damunt d’altres municipis de la província de València pel que fa a investigacions sobre suposats segrestos.
"I què té que veure un fals segrest d’una menor a un barri residencial de Paterna amb la politica o l'economia? Poc a poc vaig anar trobant algunes respostes amb cert sentit…"
Només tres dies després de la notícia del segrest, per a la meua sorpresa, vaig trobar-me amb una pèrgola regentada per Vox, a la zona més concorreguda del barri. Van passar la vesprada repartint fullets del seu programa justament a l’eixida del col·legi al que anava la suposada xiqueta del suposat segrest. Quina casualitat.
Si atenem a les motivacions que encoratgen una fake news, la seqüència és, de nou, de manual:
La Polícia Local treu pit dels seus bons números al capdavant del municipi, diferents casos de segrest de menors salten els dies següents provocant alarma i sensació d’inseguretat i remata un partit polític, en aquest cas Vox, explicant al barri i la mateixa setmana, les “bonances” del seu programa electoral.
Emoció o política. El que sembla clar és que estem per educar digitalment, que ja portem deu anys compartint les nostres vides amb els nostres smartphones –és a dir, internet a la butxaca- i que ens queda molt i molt per aprendre.
Potser un primer pas seria que els més ràpids en compartir les notícies falses siguen, al menys, igual de ràpids per compartir els comunicats que desmenteixen aquestes històries.
"Potser un primer pas seria que els més ràpids en compartir les notícies falses siguen, al menys, igual de ràpids per compartir els comunicats que desmenteixen aquestes històries"
Curiosament, aquestes informacions no es fan virals.
Ningú no les comparteix.