Sovint em pregunten què és el talent. Rectifico, sovint em pregunten: "Com saber quin és el meu talent?" Acostumo a respondre aplicant l'optimisme pragmàtic: "No ho sé. Fes alguna cosa i et respondré quan vegi el resultat". Perquè el talent es manifesta amb l'acció i fins llavors més que talent, és promesa de talent.
Encara que la qüestió sobre l'origen i la forma del talent no ha omplert punts de llibre com el dubte sobre el jo o l'amor, ha estat un tema troncal en els entorns empresarials des de fa cent anys. Quan l'economia fordiana va donar pas a l'economia del coneixement, de la col·laboració i de l'atenció descobrir què és el talent i com maximitzar-lo ha atret tota l'atenció.
Però no vull desviar-me ni evitar la pregunta. Tampoc fer un compendi doctoral sobre les diferents formes de descriure o conceptualitzar el talent. Seguiré aplicant l'optimisme pragmàtic per afirmar que una persona té múltiples talents, o més aviat, posseeix múltiples qualitats que es perceben com a talents valuosos quan resolen, d'una forma que ningú altre sap, necessitats reals.
Les persones amb talent lideren, transformen i contribueixen
Posaré un exemple. Imaginem una persona que té aptituds per fer deu coses. En nomenaré només quatre: cantar, resoldre complexos puzles, llegir a gran velocitat i organitzar. Sap cantar. Les seves cordes vocals funcionen correctament i li apassiona. No obstant això, el so que emet està lluny de ser afinat. Puntuaria baix en una escala de l'un al deu. També resol complexos puzles, una qualificació de vuit. Llegeix a gran velocitat i ho gaudeix. Ho considera el seu talent més destacat: entre nou i deu. Ordena i organitza hàbilment. Com li suposa poc esforç li sembla una cosa ordinària. Com a molt li donaria un sis o un set. Ara imaginem que aquesta persona es troba en un context on tots saben llegir igual de ràpid. Que els puzles són considerats un passatemps i molts altres canten harmònicament. I no obstant això, regna el desordre i el caos perquè ningú posseeix la capacitat d'organitzar. En aquest context, un talent poc destacat es podria convertir en el més benvolgut i diferencial per ser el més escàs i de més gran aportació al grup en el qual es troba. Com saber-ho? Fent-ho. No esperant a què algú ho demani o dient: "si m'aprecieu i reconeixeu el meu talent, puc ajudar-vos". Assumir la iniciativa, liderar aquest moment, millorar l'entorn amb el canvi, contribuir és tenir talent.
El debat podria derivar a qüestions ètiques, morals o filosòfiques sobre si el talent d'una persona està relacionat amb la seva capacitat, la seva passió o la seva contribució social. "Si un arbre cau en un bosc i ningú està a prop per sentir-ho, produeix algun so?". Si una persona té una capacitat però no l'activa mitjançant l'acció té talent?
Si una persona té un talent que no aporta valor a cap altre, és veritable talent?
Al meu entendre, les persones amb talent lideren, transformen i contribueixen. Són persones optimistes que superen adversitats amb la creença que un millor futur és possible. Són persones actives, que no esperen a què algú els respongui què és el talent, sinó que troben la resposta fent-ho. Talent és acció. Fets són amors, i no bones raons.