Un fantasma ronda per Europa: el fantasma del tecnofeudalisme. Així podria començar un manifest escrit avui a Silicon Valley per Peter Thiel i Elon Musk a l’estil d'allò que van escriure Marx i Engels l’any 1848. El concepte tecnofeudalisme fa referència a la concentració de poder per part del capital tecnològic en detriment d’un proletariat digital cada cop més castigat per la competència d’algorismes i robots.
El terme no és nou i la paternitat és segurament compartida. N’havia parlat ja el 2014 el comentarista del Financial Times Martin Wolf arran de la publicació del llibre The Second Machine Age d'Erik Brynjolfsson i Andrew McAfee sobre l’impacte de l’automatització, la robotització i la IA en l’economia. Llibre molt recomanable i que aguanta molt bé.
Al llibre hi surt la coneguda anècdota que va protagonitzar Walter Reuther quan era president de la federació de sindicats dels EUA. L’any 1955 en una visita a una nova fàbrica automatitzada de Ford, un representant de l’empresa li va dir assenyalant els robots: “Com els cobrareu la quota del sindicat, a aquests?”, al que Reuther va respondre: “I com fareu que us comprin Fords?”. El problema és econòmic, social, filosòfic i tragicòmic. L’humorista Joan Capri, que tenia molt de sociòleg, ho va glossar al seu monòleg La Ciutat: “Ja sabeu que a fora no hi ha qui sembri? I després es queixen que les patates van cares, clar que niran cares i espereu-se, espereu-se el dia que només en quedi una, de patata. A veure qui serà el maco de pagar-la, aquella patata. Valdrà un dineral. L’hauran d’acompanyar d’un lloc a l’altre vigilada per uns guàrdies com si fos aquell cuadro de la Gioconda”.
Les noves tecnologies fan obsoletes les antigues i aquest procés crea més llocs i de més qualitat que els que ha reemplaçat
A la base no és res més que allò de la destrucció creativa, popularitzat en economia per Joseph Schumpeter que les noves tecnologies -en general, innovacions- fan obsoletes les antigues i que aquest procés -creació, desplegament i explotació- crea més llocs i de més qualitat que els que ha reemplaçat. Però això no és una llei de la natura; que sempre hagi passat així no vol dir que en el futur també passi. L’experiment mental del robot totòleg ajuda a entendre-ho.
Imaginem que algú construeix un robot que és capaç de fer tot el que sabem fer les persones. Com que el robot l’hem construït persones, el robot també sap construir-se a si mateix, reparar-se i fer-ne versions millorades. En aquest moment tothom que participés de l’economia amb el seu treball en quedaria fora i només hi podrien participar aquells que tinguessin les altres dues tes: terra i tecnologia. Arribaríem de facto a una situació tecnofeudal on qui tingués la terra-fàbrica i els mitjans de producció tindria el poder total. A la resta ens tocaria viure amb el que ens deixessin. No sembla un equilibri massa estable.
Per a tranquil·litat del poble, dir que l’experiment mental del robot totòleg és això, un experiment; malgrat que els avenços en robòtica i IA són molt lluny de la realització si és que això mai arriba a ser possible. Però hi ha tot un degradat que va de la democràcia liberal fins al feudalisme que aquest sí que tenim a tocar i que pot provocar unes distorsions socials que facin que les de les xarxes socials ens semblin de P3 de destrucció. Si la velocitat de canvi supera un cert llindar, molta gent veurà afectada la seva feina. Sé per experiència familiar l’impacte en les empreses de traducció que ha tingut la traducció automàtica basada en IA -Google Translate per exemple-. Tampoc no cal ser cap premi Nobel per adonar-se que aquesta onada de IA generativa aplicada al reconeixement i generació de la parla deixarà molts intèrprets i dobladors sense feina. També ho sé per experiència personal després de parlar amb la intèrpret d’una intervenció pública meva. I la feina que es perdrà no anirà a parar a una empresa emergent d’IA de joves enginyers o lingüistes del barri sinó que té molts números d’anar a parar a les cinc grans, apropant-nos de facto a aquest tecnofeudalisme del manifest.
Penseu en els vídeos que només fa deu dies es van fer virals amb actors i famosets parlant idiomes que no saben, en alguns casos amb sincronització labial i tot. Eren generats amb les plataformes de nova creació HeyGen i Rask.ai, desconegudes per a tothom. Doncs bé, una setmana després hem vist Spotify oferint pòdcasts traduïts a diferents idiomes amb uns resultats similars. La tecnologia és d’OpenAI, empresa finançada per Microsoft, que ofereix la tecnologia de ChatGPT al seu nou sistema operatiu Windows 11. Ho hem vist la mateixa setmana que Amazon ha invertit 4.000 milions en Anthropic, una empresa formada per extreballadors d’OpenAI.
Amazon ha invertit 4.000 milions en Anthropic, una empresa formada per extreballadors d’OpenAI
L’any 1993 l’exministre d’economia grec Iannis Varoufakis estava intentant connectar l’ordinador de son pare a Internet. Adonant-se de la novetat que ens arribava son pare li va preguntar “si ara, que els ordinadors parlen entre ells, aquesta xarxa farà que sigui impossible d’enderrocar o finalment serà el seu tendó d’Aquil·les?”. Podia Internet fer allò que el proletariat mai no va poder fer? Varoufakis diu que li ha costat anys respondre a la pregunta de son pare i que finalment ho ha fet en un llibre que surt a la venda avui. M’arriba demà, però em sembla que ja me n’imagino la resposta. La setmana vinent a la vostra pantalla amiga.