Que tornar a l'oficina valgui la pena. Aquest és el requisit de mig milió de catalans que veuen en el teletreball la conciliació personal i professional que sempre han anhelat. I, de fet, tots ells treballen en remot entre una i dues vegades a la setmana. O, com s’ha pogut comprovar durant la Setmana Santa d’enguany, en què molts d’ells teletreballaven de dilluns a dijous per després gaudir d’un pont de més de quatre dies, amb la celebració de la Pasqua inclosa.
"La clau de tot plegat: fer 'sexy' l’oficina i apostar per un model híbrid"
Tot i que semblava que no es tornaria a la rutina de fitxar tots els dies a l'oficina després de la pandèmia de la covid-19, hi ha hagut un canvi de tendència durant l'últim any: un 34% de les empreses han reduït o eliminat el teletreball, segons un estudi d'Eada Business School, una tendència que "xoca" amb la preferència dels treballadors. Encara més, molts directius han al·legat una disminució de la productivitat i fins i tot, com demostra un informe de KPMG, es posa data al final del teletreball: el 2026. Com sobreviure a unes aspiracions tan allunyades entre treballadors i alts executius? La clau de tot plegat: fer sexy l’oficina i apostar per un model híbrid. Sense guanyadors ni perdedors.
M’explico. En el passat, no hi havia una alternativa real a la feina presencial a l'oficina. Tot i això, la pandèmia ho ha capgirat tot. Amb un ordinador i un escriptori adequat, la feina des de casa ha esdevingut més que factible. Per tant, perquè els treballadors decideixin tornar a l'oficina, és crucial que el viatge valgui la pena, especialment considerant que molts s'han mudat a zones perifèriques o municipis propers, on els preus de l'habitatge són més assequibles, però la distància al lloc de treball és considerable. A més, les complicacions amb el transport públic i les interrupcions freqüents dificulten encara més la situació.
"Adéu a les oficines fosques, als despatxos amagats en què es prenen decisions importants, a escalfar cadira, a les múltiples 'reunionitis' sense acords assolits"
Si es posa al treballador al centre de tot, com vaticinen els grans gurús de gestió de recursos humans i que sovint es queda en paper mullat, no es pot discutir que el teletreball és una forma de treball que ve associada a la qualitat de vida i a vegades pot ser una variable crítica per prendre una decisió. Ara bé, la cohesió de grup és fonamental per les organitzacions i la socialització per complir amb els objectius marcats. Una combinació de dos vessants que pot aconseguir l’avantatge competitiu que marcarà la diferència. O, simplement, sobreviure en un entorn volàtil.
I un últim toc d’atenció per “posar-se les piles”: adéu a les oficines fosques, als despatxos amagats en què es prenen decisions importants, a escalfar cadira, a les múltiples reunionitis sense acords assolits, a haver de pagar per cafès o aigua, a una decoració sense ànima i a una experiència en què sents que “perds el temps”. I que, malauradament, venir a l’oficina suposi més hores extres. Un vaticini i anhel per aquesta primavera que encetem: que sigui el mateix treballador que senti la temptació de venir a l’oficina. Que l'aprenentatge sigui un estímul, que socialitzar sigui una opció, que hi hagi formació contínua, que sentir-se part del col·lectiu sigui fàcil, que es discuteixin decisions, que es pugui projectar una carrera professional de llarg recorregut, que es fomenti el brainstorming i treballar a “foc lent”. I el més important: que escullin per ells mateixos venir a l’oficina i, sincerament, que valgui la pena.