De terceres pistes, d’estómacs agraïts i de panxes buides

L’intel·lectual que millor ha conegut el país en la seva totalitat -la geografia, però també l’ànima del personal que l’habita- ha estat Josep Pla. Convé llegir-lo per evitar frustracions innecessàries. Una de les coses sobre les quals insisteix en la seva obra és que quan algú s’abranda en defensar una actuació tot adduint l’interès per a la comunitat, convé preguntar-se el perquè d’aquesta devoció desmesurada. En alguns casos, escassíssims, l’individu ho fa de manera desinteressada, moguda per un altruisme rar, escàs entre nosaltres -ja que sempre tendim a l’individualisme i a l’interès a curt. En general, però, la motivació prové d’un àmbit restringit i concret: la butxaca.

És per aquest principi que l’interès desmesurat que alguns demostren per l’ampliació de la tercera pista del Prat em fa pujar la mosca al nas. Sobretot per dos motius: els individus que s’hi manifesten de manera inflamada són de poc fiar -vull dir que, amb ells, jo no muntaria ni una bacallaneria-. Però també perquè quan es comencen a propagar determinades xifres -coses com ara que l’obra generarà centenars o milers de llocs de treball, o que el PIB es veurà afectat per una xifra fabulosa, etc.- és que estem davant d’uns interessos molt particulars. L’exageració sempre acaba delatant el xarlatà venedor de fum.

Ja fa anys vaig haver d’exportar al Japó uns quioscs lectors de targetes que havíem manufacturat a França, però que havíem de provar, abans, aquí, a Barcelona. Ens corria pressa i necessitàvem fer-ho per via aèria de manera àgil i ràpida. Després de diversos intents, frustrants, amb l’aeroport de Barcelona, vam haver-ho de fer a través de Vitòria. La lliçó em va quedar gravada. L’aeroport de Barcelona tirava cap al turisme. I així ha estat.

L’exportació dels nostres productes cap a Orient tampoc té com a punt de sortida l’aeroport de Barcelona

Intuïa que d’aquell temps ençà les coses no havien canviat massa. Més aviat al contrari. L’exportació dels nostres productes cap a Orient -que passa, en bona part, pels aeroports de Dubai i Doha- tampoc té com a punt de sortida l’aeroport de Barcelona. Ho conec bé. Els aeroports de referència són París-Roissy i Amsterdam-Schiphol. Per això se’m va ocórrer mirar quines eren les rutes de Qatar Airways a Espanya. Aquesta companyia treballa amb tres aeroports espanyols: Barcelona, Madrid i Saragossa. Saragossa? Com que imagino que el personal qatarià no és un fervorós seguidor de la Verge del Pilar, vaig aprofundir en el tema. Resulta que a Saragossa Qatar Airways només hi vola per temes de “cargo”, és a dir importació i exportació de mercaderies. A Madrid hi volen per transportar persones i per “cargo” també. I a Barcelona hi volen per, només, transportar persones. No fan activitats de “cargo” a casa nostra. Barcelona és un aeroport de turisme i de trànsit -per gent que, després, va a altres indrets-.

Com que el tema me l’esperava, però no pensava que fos tan exagerat, he intentat esbrinar com de petit és l’aeroport de Barcelona pel que fa al “cargo”. I ho he trobat a Eurostat, la base de dades d’estadístiques de la Unió Europea (UE). Les dades disponibles més recents són les del primer trimestre d’enguany. M’he limitat a les xifres referides a la càrrega i descàrrega de productes de països extracomunitaris, de fora de la UE, que són els que ens interessen -són exportacions reals, ja que la UE es pot considerar mercat interior-. Bé, he de suposar que estan confortablement asseguts, altrament facin-ho.

En paraules dels nostres mitjans infantilitzats es podria dir que som “els tercers de l’Estat”. Per darrere de Saragossa. La realitat? Som dels darrers d’Europa.

Som dels darrers d’Europa

Vist tot aquest lamentable espectacle, seria bo que els hooligans de l’ampliació de la tercera pista s’ho fessin mirar. I que senyor Sánchez Llibre -que presideix la provincial d’alguns empresaris- preguntés als senyors Duran Lleida -que ara escalfa cadira a AENA- i Lucena -que mentre mani el PSOE presidirà AENA- els preguntés, dic, què passa amb el “cargo” a Barcelona. Perquè emplenar les panxes dels avions que circulen per Barcelona és importantíssim i útil. Molt més útil per al país que emplenar l’estómac d’uns quants. Per molt agraïts que siguin.