“He decidit deixar Twitter amb caràcter indefinit”. És l’anunci que va fer Ada Colau fa uns dies als seus prop de 918.000 seguidors d’aquesta xarxa. Un fet que ha generat un intens debat entre polítics, periodistes i opinadors al voltant de la seva decisió. Anem als orígens.
Twitter neix un 15 de juliol de 2006 gràcies a Jack Dorsey, un estudiant de la Universitat de Nova York que s’inventa l’ús d’un servei d’SMS per comunicar-se amb un grup de persones. Aquesta idea, que es concep com una eina de comunicació interna entre els treballadors de l’empresa, només dos anys més tard ja experimenta un ràpid creixement a nivell extern. La comunitat s’incrementa ràpidament, de forma exponencial, fins al punt que, avui, Twitter té al voltant d’1.300 milions de comptes i 335 milions d’usuaris actius al mes. D’aquests, s’estima que un 15% són bots o robots informàtics.
Com en altres canals, és evident que és una xarxa on cal saber destriar el gra de la palla. Però, hom pot optar també per seguir perfils interessants, organitzacions que ofereixen informació interessant i contrastada. Vivim en un món sorollós i saturat d’informació.
Les xarxes no són l’única realitat que vivim, encara que és un món que influeix i genera corrents d’opinió que marquen l’actualitat dels nostres temps en els mitjans tradicionals. S’estima que la població mundial és de 7.800 milions de persones. Davant d’aquestes xifres, la proporció sobre els que són a Twitter i els que no hi són, és del tot minúscula. Imagineu-vos, doncs, com de notòria hem fet aquesta xarxa parlant-ne i generant un debat sense treure’n l’aigua clara. El món no és Twitter.
S'estima que la població mundial és de 7.800 milions de persones, així que la proporció dels que són a Twitter -335 milions- és del tot minúscula
La comunicació, en temps de pandèmia, ha canviat. Twitter segueix sent un canal on comunicar, interactuar, influenciar i construir una marca personal. L’auge de les xarxes socials ha empoderat les persones i organitzacions que abans no tenien a l’abast una tribuna pròpia, gestionable al 100%. Un canal en què els mitjans de comunicació tradicionals et segueixen i et projecten quan dius alguna cosa fora del comú.
Recordem Trump quan es llevava cada matí piulant i generava conflictes diplomàtics arreu del món. Tots els mitjans projectaven l’egolatria del personatge. O d’altres, en els seus orígens en l’activisme, quan usaven de forma intensa les xarxes socials per generar corrents d’opinió que influenciaven l’opinió pública. La forta denúncia dels desnonaments a Barcelona, la convocatòria d’aldarulls als carrers de la ciutat... Tots aquests han estat molt seguits i agitats especialment a través de les xarxes.
El món polític s'ha instal·lat a Twitter renunciant al carrer; es comunica abans per aquest canal que no pas es passeja pels mercats
Twitter pot ser també una eina important per als emprenedors o empreses amb pocs recursos que volen tenir un posicionament i explicar un relat. A través d’un bon pla de xarxes, es pot generar contingut de qualitat amb l’objectiu de crear comunitat i donar resposta a l’objectiu que es persegueix. També és una plataforma que, lluny de bots, trolls o insults, ens informa i ens connecta amb persones de valor que expliquen realitats empresarials, econòmiques, socials, educatives o de la vida mateixa... Realitats que són fora de la política i la bronca permanent.
Els mitjans de comunicació i els periodistes també ens hem bolcat en la constant observació i presència a la xarxa. I, especialment, el món polític, que s’ha instal·lat en el món Twitter renunciant al carrer. Es comunica abans per aquest canal que no pas es passeja pels mercats, s’entra a les botigues o es parla presencialment amb la gent. La pandèmia i l’acceleració del món digital encara ho han agreujat més. El debat i les maneres de fer política han canviat, l’escenari ja no és l’hemiscicle; l'escenari és a les xarxes.
Els professionals de la informació podem viure sense estar vigilants a aquesta xarxa? Jo crec que no. La democratització i l’empoderament que aquests canals han donat a la gent és irreversible. I això s’ha de veure com un fet positiu. Amb Twitter, la informació també pot ser més plural, democràtica, oberta i transparent. Tothom hi ha de poder ser. Això sí, donant sempre la cara i amb respecte envers tothom. I, alhora, tenint-ho sempre ben clar: el món no és Twitter.