Twitter, la Xina i internet dins internet

Els usuaris de Twitter continuem pendents del serial de l'estiu: el de la no-compra de Twitter per part d'Elon Musk. Mai abans havíem assistit en directe a una no-compra d'aquesta envergadura. El preu que Musk i Twitter van acordar inicialment era de 44.000 milions de dòlars, 54,20 dòlars per acció.

Els motius que donava Musk era que l'ocellet s'havia excedit en el seu zel per preservar la plataforma lliure d'odi i que desplataformant perfils com el de Trump i la seva caterva havia anat més enllà de la llei. Ell que és un "absolutista de la llibertat d'expressió" redreçaria la situació. També acusava Twitter de no saber créixer prou —300 milions d'usuaris actius són pocs comparats amb els vora 3.000 de Facebook o 1.500 d'Instagram— i de no saber monetitzar prou bé el servei. També parlava de millores cosmètiques com la longitud dels tuits o el botó d'editar o de filosòfiques com obrir l'algorisme de recomanació de continguts. McGuffins, per despistar.

Al principi Twitter es va fer el ronso i va mirar d'impedir la compra, però un cop vist que poc hi podien fer van canviar els seus principis per uns altres, que amb la butxaca plena fa de més bon passar. Quan tot semblava dat i beneït Musk no ho va veure clar i va provar de desdir-se'n adduint que el 5% de perfils falsos que Twitter deia tenir era com a mínim del doble i que això era un altre preu. El cas va acabar a un tribunal de Delaware on pel que sembla Musk tenia poques possibilitats de poder tirar enrere el compromís de compra.

Musk és un tuitaire empedreït; hi aboca el que pensa i Twitter és la seva agència de relacions públiques

I de sobte, el cas va fer un gir de 180º (repetiu-ho amb la cantarella del Carles Porta per a més efecte). Resulta que finalment sembla que no hi haurà cas perquè, ara sí, Musk vol comprar. Ha renegociat un preu per acció de 50 dòlars en lloc de 54 —un estalvi de 3.300 milions— i sembla que la compra tirarà endavant. Com s'entén? Segurament llegir entre tuits ens hi pot ajudar.

Musk és un tuitaire empedreït; hi aboca el que pensa i Twitter és la seva agència de relacions públiques. La seva verborrea l'ha posat en més d'un embolic. Sense anar més lluny l'altre dia sortia la notícia al Financial Times de què les forces ucraïneses informaven de talls en la xarxa de comunicacions per satèl·lit Starlink quan estaven trencant les línies enemigues i reconquerint territori. La xarxa Starlink, propietat de Musk, deia el FT està cofinançada per ell mateix, el govern nord-americà i donacions de micromecenes per ajudar Ucraïna. Musk comentava la notícia acusant-la de falsa i donava la dada de quan li costava a la seva empresa l'ajut a les tropes ucraïneses: 80 milions fins ara que en seran més de 100 a finals d'any. Tampoc sabem si és cert perquè hi ha secrets empresarials d'estat i empresarials per tot arreu, però sembla que malgrat el que digui Musk part del pastís sí que el paguen els contribuents nord-americans.

Alguns usuaris li van treure tuits anteriors on deia que la tecnologia de Starlink mai no serviria per a la guerra mentre que d'altres li preguntaven pel criteri que seguia a l'hora de cedir la seva tecnologia a un bàndol o l'altre. Musk responia que estava ben informat, que tenia contacte permanent amb càrrecs de responsabilitat d'un bàndol i l'altre i que sap el què es fa. I aquí és on entra, i no és cap secret, la Xina.

El mateix Musk ha dit a Twitter (on sinó!) que el seu objectiu és crear X, en paraules seves "l'aplicació total". Per entendre què és una "aplicació total" ens n'hem d'anar a la Xina i baixar-nos el WeChat de Tencent. WeChat va començar essent una aplicació de missatgeria fa onze anys i avui és impossible viure a la Xina sense utilitzar-la. A WeChat s'hi pot fer cursos, treure't el carnet de conduir, trobar parella, jugar, demanar hora al CAP, enviar diners i també xatejar. És el que es coneix com una uber-aplicació. A Occident no hi ha res similar. Musk ha dit recentment de WeChat: "Bàsicament vius a WeChat a la Xina. Si ho podem recrear amb Twitter, tindrem un gran èxit". Les sinergies amb la Xina no es queden només en aquest desideràtum: Tencent, el propietari de WeChat té el 5% de les accions de Tesla.

L'error seria pensar que Musk vol comprar Twitter per a fer-ne una versió millorada; la clau és pensar què pot arribar a ser Twitter amb la visió de Musk i on poden arribar els projectes de Musk amb les dades massives de Twitter. Penseu que a Twitter hi ha el pols del planeta; des dels programes del cor fins a la geopolítica internacional. Per Musk això avui val 44 mil milions de dòlars. Però és que si és capaç de fer créixer Twitter a nivells de Facebook (gairebé el 50% de la població mundial) el valor és incalculable.

L’error seria pensar que Musk vol comprar Twitter per a fer-ne una versió millorada

Per posar-ho en perspectiva penseu en el model d'IA GPT-3 d'Open AI, llençat el maig del 2020. Entrenat amb tots els textos en obert de la web, dos corpus bibliogràfics, Wikipedia, IIRC o l'equivalent a 10.000 anys de lectura, és capaç de generar textos nous que sovint són indistingibles dels escrits per un humà. La seva limitació és que no "sap" res del que ha passat amb posterioritat al 2019, l'any que va ser entrenat. No sap què està passant a Ucraïna ni si a l'Iran hi ha una revolta o no. Tot i això, amb els textos que va "llegir" fins al 2019 és capaç de generar un assaig sobre la situació d'Ucraïna i a teoritzar fins i tot sobre una inevitable invasió russa.

Una "aplicació total" X, evolució de Twitter, al nivell de WeChat generaria encara moltes més dades dels seus usuaris, de més qualitat i alhora l'efecte plataforma —com més gent la fa servir més gent atrau— la faria créixer fins a nivells insospitats. El fet que això hagi funcionat a la Xina i que a occident encara no existeixi és el que ha fet canviar de parer Musk sobre la no-compra de Twitter. Si se'n surt, Twitter serà una mena d'internet dins internet, exactament el que ja és WeChat a la Xina.