No tots els factors es manifesten en la mateixa direcció, però una cosa és certa: ningú discrepa a Europa que Espanya avança en la bona direcció. Sé que el soroll de la política interior amb els partits en picabaralles i un excés d'escàndols de la corrupció imperant –una metàstasi exacerbada-, la cobdícia pel poder dels neopopulismes mentiders coma Podemos i adlàters, ofeguen les notícies positives, però encara insuficients de la millora del nostre PIB i de l'horitzó econòmic.
Si, per una banda, Bloomberg al seu balanç de les 15 més miserables economies del món, recentment publicat, situa a Espanya en el sisè lloc entre els pitjors (encapçalat per la Veneçuela delirant i surrealista de Maduro, i tancat per Indonèsia), no és menys cert que en aquest còmput obté un pes exagerat el nombre d'aturats, que ni m'ho crec, ni ho admeto com a referència social (estaríem en plena revolució, si fos així) donat que no menys de dos milions deuen estar emparats per l'economia submergida (un 25% del total de la nostra activitat econòmica, aproximadament).
La realitat, però, és que creixem com cap altre país d'Europa, treient Alemanya. La perspectiva estimada del 2,7% del PIB el 2015 ja la tenim a l'horitzó; i la dada dels quasi 100.000 nous enregistrats a la Seguretat Social al febrer –sense precedents des de fa 14 anys- és tota una evidència. Per tant, quelcom està canviant...
Els sindicats estan negociant amb CEOE una pujada salarial de l'1,5% per 2015, la CEOE, però s'hi nega perquè, entre altres raons, es començaria una espiral d'increments de costos que les empreses encara no poden acceptar universalment. La raó és molt senzilla: la gran majoria de les empreses espanyoles són pimes, i eixes, en el supòsit d'haver-se salvat després de la crisi, encara no arriben a una línia consistent de beneficis; el seus balanços freguen encara els números vermells, tenint en compte que vuit anys de depressió econòmica van enfonsar els seus resultats. La gran majoria no arribaren a quadrar els seus números, presoners de dèficits, endeutaments, suposant que arribaren al crèdit –quelcom miraculós en el passat recent.
Consegüentment encara no ha aconseguit un nivell estable de sostenibilitat, a partir del qual es poden permetre les millores salarials sense perjudicar la competitivitat, clau, en moltes ocasions, de la seva peremptòria salvació, si tenim present que 300.000 empreses feren fallida en aquesta adversa conjuntura, i que d'1.400.000 actives, només 150.000 són exportadores, és a dir, les més beneficiades en aquest procés de sortida de la crisi.
La negociació salarial no serà fàcil, i d'aquí el retard, ja que els sindicats no semblen disposats a reconèixer l'entorn de la negociació pels anys 2015-2016. Exigeixen un increment entre l'1,3 i l'1,5% per 2015 i una prestació del 2% pel 2016. En ambdues perspectives –i sense estimar la brutal càrrega afegida de l'atur- estarien per sobre de la mitjana de l'increment salarial de la UE, de l'1,3%. Sembla que l'acord es podria fixar cap a l'1%, línia vermella que CEOE es resisteix a travessar pel risc d'un precedent inadequat a la reial situació de crisi que pateixen encara les empreses espanyoles.
En canvi, l'oferta empresarial aniria al voltant del 0,7% (en cas extrem, fins al 0,9%), però sense vessar l'1% pel 2015. Les raons d'aquesta contenció són variades: en primer lloc, el 80% de les empreses tenen congelats els salaris; en segon lloc, s'han aturat els acomiadaments, mentre la contractació indefinida creix considerablement, obrint-se una perspectiva optimista per a la creació de llocs de treball; en tercer lloc, l'estancament de la inflació en un retrocés de -1,2/-1,3% dels preus sumaria fins a un 2% l'increment reial del poder adquisitiu dels assalariats, al sumar ambdós factors (el deflaccionari i l'increment percentual); finalment, el 90% dels contractes de les Administracions Públiques amb empreses de serveis per 2015 han estat negociats a la baixa. Per tant, no sembla argument a favor d'una estimació a l'alça dels salaris derivats de l'activitat de la funció pública.
Amb aquest status quaestionis hauríem de pronosticar una perspectiva tan positiva el 2016 que ningú, ni CEOE ni el mateix Govern gosen pronosticar donat l'encara gran marge d'error en relació a les perspectives favorables (al sector de la construcció, s'està produint un 2,7% de creixement del PIB reforçat amb la nova dada d'un 25% dels nous llocs de treball). Serà, aleshores, un element d'expectatives favorables, quan encara arrosseguem les conseqüències de la bombolla immobiliària, o estaríem reiniciant el camí ja conegut i equivocat? No seré jo qui faci una afirmació davant els dubtes dels experts quant als pronòstics. Ara bé, l'actual negociació salarial senyala un camí d'optimisme. Siguem realistes i prudents, sense estar al rànquing de la misèria com publica Bloomberg amb uns paràmetres massa discutibles.
Si, per una banda, Bloomberg al seu balanç de les 15 més miserables economies del món, recentment publicat, situa a Espanya en el sisè lloc entre els pitjors (encapçalat per la Veneçuela delirant i surrealista de Maduro, i tancat per Indonèsia), no és menys cert que en aquest còmput obté un pes exagerat el nombre d'aturats, que ni m'ho crec, ni ho admeto com a referència social (estaríem en plena revolució, si fos així) donat que no menys de dos milions deuen estar emparats per l'economia submergida (un 25% del total de la nostra activitat econòmica, aproximadament).
La realitat, però, és que creixem com cap altre país d'Europa, treient Alemanya. La perspectiva estimada del 2,7% del PIB el 2015 ja la tenim a l'horitzó; i la dada dels quasi 100.000 nous enregistrats a la Seguretat Social al febrer –sense precedents des de fa 14 anys- és tota una evidència. Per tant, quelcom està canviant...
Els sindicats estan negociant amb CEOE una pujada salarial de l'1,5% per 2015, la CEOE, però s'hi nega perquè, entre altres raons, es començaria una espiral d'increments de costos que les empreses encara no poden acceptar universalment. La raó és molt senzilla: la gran majoria de les empreses espanyoles són pimes, i eixes, en el supòsit d'haver-se salvat després de la crisi, encara no arriben a una línia consistent de beneficis; el seus balanços freguen encara els números vermells, tenint en compte que vuit anys de depressió econòmica van enfonsar els seus resultats. La gran majoria no arribaren a quadrar els seus números, presoners de dèficits, endeutaments, suposant que arribaren al crèdit –quelcom miraculós en el passat recent.
Consegüentment encara no ha aconseguit un nivell estable de sostenibilitat, a partir del qual es poden permetre les millores salarials sense perjudicar la competitivitat, clau, en moltes ocasions, de la seva peremptòria salvació, si tenim present que 300.000 empreses feren fallida en aquesta adversa conjuntura, i que d'1.400.000 actives, només 150.000 són exportadores, és a dir, les més beneficiades en aquest procés de sortida de la crisi.
La negociació salarial no serà fàcil, i d'aquí el retard, ja que els sindicats no semblen disposats a reconèixer l'entorn de la negociació pels anys 2015-2016. Exigeixen un increment entre l'1,3 i l'1,5% per 2015 i una prestació del 2% pel 2016. En ambdues perspectives –i sense estimar la brutal càrrega afegida de l'atur- estarien per sobre de la mitjana de l'increment salarial de la UE, de l'1,3%. Sembla que l'acord es podria fixar cap a l'1%, línia vermella que CEOE es resisteix a travessar pel risc d'un precedent inadequat a la reial situació de crisi que pateixen encara les empreses espanyoles.
En canvi, l'oferta empresarial aniria al voltant del 0,7% (en cas extrem, fins al 0,9%), però sense vessar l'1% pel 2015. Les raons d'aquesta contenció són variades: en primer lloc, el 80% de les empreses tenen congelats els salaris; en segon lloc, s'han aturat els acomiadaments, mentre la contractació indefinida creix considerablement, obrint-se una perspectiva optimista per a la creació de llocs de treball; en tercer lloc, l'estancament de la inflació en un retrocés de -1,2/-1,3% dels preus sumaria fins a un 2% l'increment reial del poder adquisitiu dels assalariats, al sumar ambdós factors (el deflaccionari i l'increment percentual); finalment, el 90% dels contractes de les Administracions Públiques amb empreses de serveis per 2015 han estat negociats a la baixa. Per tant, no sembla argument a favor d'una estimació a l'alça dels salaris derivats de l'activitat de la funció pública.
Amb aquest status quaestionis hauríem de pronosticar una perspectiva tan positiva el 2016 que ningú, ni CEOE ni el mateix Govern gosen pronosticar donat l'encara gran marge d'error en relació a les perspectives favorables (al sector de la construcció, s'està produint un 2,7% de creixement del PIB reforçat amb la nova dada d'un 25% dels nous llocs de treball). Serà, aleshores, un element d'expectatives favorables, quan encara arrosseguem les conseqüències de la bombolla immobiliària, o estaríem reiniciant el camí ja conegut i equivocat? No seré jo qui faci una afirmació davant els dubtes dels experts quant als pronòstics. Ara bé, l'actual negociació salarial senyala un camí d'optimisme. Siguem realistes i prudents, sense estar al rànquing de la misèria com publica Bloomberg amb uns paràmetres massa discutibles.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.