'Upskilling' i 'reskilling': el mercat laboral del segle XXI

Mai ha estat més cert afirmar que vivim en un món en plena transformació i això resulta més que evident en el Mediterrani, un espai que ha de ser capaç de crear llocs de treball productius i sostenibles per als seus joves i al mateix temps començar a pensar en un increment de l'esperança de vida, gairebé centenària, que farà possible que els qui s'incorporin en els pròxims anys al mercat laboral puguin romandre en el mateix per un període de temps molt més extens que els trenta anys actuals. Ja no es tracta tan sols d'aconseguir una formació adequada a unes necessitats empresarials amb dinàmiques cada vegada més canviants, es tracta d'aconseguir treballadors capaços d'adaptar-se als canvis que sens dubte es produiran en unes vides laborals que poden arribar a superar el mig segle.

Sorgeixen així dos nous conceptes. El primer –upskilling- persegueix millorar la competència d’aquells professionals que, en plena evolució de la revolució industrial, corren el risc de quedar-se desactualitzats i superats per funcions que estan sent automatitzades per la tecnologia. El segon –reskilling- va més enllà i pretén ajudar a cobrir aquells milions de llocs de feina que s’estan convertint en nous nínxols professionals sorgits a conseqüència de la revolució tecnològica.

Es tracta d'aconseguir treballadors capaços d'adaptar-se als canvis

Una idea de la importància que aquests conceptes estan adquirint ens la dona el fet que el gener de 2020 el Fòrum Econòmic Mundial va llençar el programa Reskilling Revolution després de concloure que mil milions de persones haurien de rebre una millor educació i renovar les seves habilitats per millorar la seva ocupabilitat fins a l’any 2030. Molt més a prop, aquí a Barcelona i dins del si del Fòrum Medaweek organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Associació de Cambres de Comerç i Indústria del Mediterrani, tindrà lloc la Mediterranean Education and Talent Medatalk, en la que es debatrà sobre com adaptar les habilitats dels joves a les transformacions del mercat laboral, accelerades per la pandèmia. Una cosa urgent quan a Espanya només un de cada tres joves de 16 a 29 anys es troba treballant. A aquest repte s'uneix un altre tan gran o major, com és l'envelliment de la població a Europa. De nou Espanya apareix al capdavant, d'aquest rànquing, amb una edat mitjana de la població de 44 anys i un 20% major de 65.

Ens trobem en una situació en què s'uneixen l'avanç exponencial de la tecnologia amb la precària situació laboral dels joves i l'envelliment de la nostra societat. Un escenari que exigeix trencar amb un sistema com l'actual, que concep la vida com una cosa estàtica i previsible, per un altre que trenqui amb esquemes i ens permetin assumir que ni els estudis ni la formació han de finalitzar en complir 21 o 22 anys i que l'equilibri laboral passa per una integració equilibrada entre el que fem a escala personal i laboral per a concloure finalment que hem de responsabilitzar-nos d'aprendre i desaprendre constantment per a poder viure en plenitud.

La vida útil de les habilitats es reduirà a cinc anys

En el futur del treball, s'anticipa que la vida útil de les habilitats es reduirà a cinc anys, i s'espera que les persones renovin, ampliïn i actualitzin les seves habilitats una mitjana de sis vegades al llarg d'unes carreres professionals que actualment s'estenen durant 30 anys, però que en els pròxims anys es prolongaran durant molt més temps, per a poder continuar sent rellevants en el seu lloc de treball. L'ocupabilitat del futur dependrà més de l'aprenentatge i desenvolupament d'habilitats al llarg de la nostra trajectòria professional que de la capacitació laboral amb la qual ens iniciem el nostre recorregut pel mercat de treball.