Sento una admiració profunda pels emprenedors fets a si mateixos, que han arribat lluny contra tot pronòstic, que no han tingut accés a escoles de negocis i que han basat la seva gestió en el respecte pels altres, la humilitat, la voluntat de créixer i bones dosis de resiliència i sentit comú.
Tot i que fa anys que el comparteixo en els cursos d'emprenedoria, no deixo d'emocionar-me amb el vídeo en què Valdir Novaki, creador de Pipoca do Valdir, explica amb senzillesa com va assolir fites que mai s'hagués imaginat, només amb un carret de crispetes i una visió: ser el millor venedor de crispetes de Curitiba.
Us animo a veure algun vídeo seu i conèixer el seu tarannà. Jo avui només us explicaré algunes de les estratègies que va aplicar en el seu micronegoci de venda ambulant de crispetes, i com això va transcendir fins al punt que Novaki és, avui dia, conferenciant en escoles de negocis i empreses multinacionals.
"Després de visitar-los a tots, Novaki va decidir que la seva estratègia es basaria a innovar per diferenciar-se"
Després de 14 anys esperant una llicència, quan la va aconseguir, al centre de Curitiba ja hi havia uns altres 70 venedors de crispetes. Un cada 200 metres. Després de visitar-los a tots, ell va decidir que la seva estratègia es basaria a innovar per diferenciar-se, i que se centraria en tres eixos: qualitat en el producte, servei excel·lent als clients i superar les seves expectatives d'higiene.
Especialització com a estratègia. Després de fer una bona anàlisi de la competència, Novaki es va adonar que la majoria dels carrets de crispetes de Curitiba diversificaven el seu producte i venien també xiclets, caramels i altres llaminadures. Ell va apostar per la diferenciació venent exclusivament crispetes.
Captació de nous clients. Partint de la premissa que "el lloc on hi ha gent que compra, atrau més gent" va llençar la "targeta d'invitació" que animava a persones a anar a Pipoca do Valdir a provar un paquet de crispetes amb el sabor desitjat. Així, generava un important flux de persones que podrien validar la qualitat del producte.
Experiència de compra. En observar què passava quan els seus clients acabaven les crispetes anant pel carrer, va crear el kit d'higiene que regalava a cada client: era una petita bossa on hi havia un tovalló, un escuradents embolicat i un caramel de menta per refrescar l'alè després de les crispetes salades.
Protocols d'higiene definits. Aquest kit d'higiene incorporava també una targeta on es detallaven els processos que seguia cada dia. Per exemple, cada 20 minuts parava la producció per netejar tots els utensilis amb alcohol. Explica que el carret estava tant net, que senyores el feien servir de mirall per retocar-se el maquillatge!
"Quan va començar a obtenir beneficis, en destinava el 30% a diferents millores. El primer que va fer va ser comprar bates blanques fins a tenir-ne sis"
Reinvertir els beneficis. Quan va començar a obtenir beneficis, en destinava el 30% a diferents millores. El primer que va fer va ser comprar bates blanques fins a tenir-ne sis. I, perquè els clients comprovessin que se la canviava diàriament, totes portaven imprès el nom del dia de la setmana que corresponia.
Orientació al client. En valorar una tendència creixent en la sensibilització pels bons hàbits de salut, i especialment pel colesterol, va substituir l'oli de soja pels de canola i gira-sol, més saludables. I ho va fer per un compromís amb la salut dels seus clients sense repercutir l'increment en el preu final de les crispetes.
Fidelització de clients. Va idear la targeta de fidelització en què per cada cinc paperines de crispetes els clients en tenien una de gratuïta. Així, diu, els mateixos clients li explicaven que preferien caminar una miqueta més per arribar fins al seu carret en lloc de comprar-les pel camí, on podien trobar-se un carret cada 200 metres.
Responsabilitat Social. Després d'uns anys de planificació i estalvi, l'any 2018 va obrir el primer carret de crispetes sostenible del Brasil. Un carret elèctric, funcionant amb captació d'energia solar i il·luminació amb bombetes led.
Quan un dia el periodista d'un diari local va anar a comprar crispetes i es va adonar de la gran diferència que oferia en el servei, va quedar tan sorprès que va decidir escriure un article sobre ell. D'aquest article en van venir d'altres, després algunes entrevistes i així va començar la seva fama.
Novaki volia ser reconegut com el millor venedor de crispetes de Curitiba, i, en una enquesta, va acabar sent escollit el millor venedor de crispetes del Brasil. Avui, imparteix conferències sobre emprenedoria per tot el país i la seva família s'ocupa del carret. De mitjana venen 1.000 bosses al dia.