Vivim (des)informats

Estar o no estar informat? Estar o no estar desinformat? Aquesta no és la qüestió. La gran pregunta shakespeariana del periodisme és la següent: vivim informats o desinformats? Ho sabem? I què fem? Una primera resposta inclou alguns hàbits capitals cortesia del periodista i director de Sibilare, Marc Argemí, en el seu últim llibre Los 7 hábitos de la gente desinformada (Conecta, 2019). 

"Vivim informats o desinformats? Ho sabem? I què fem?"

Tota decisió, fins i tot la d'escriure un llibre o un article d'opinió com aquest, pot començar amb el mètode de Benjamin Franklyn, un dels pares fundadors dels Estats Units, que data del 19 de setembre de 1772: dividir mig full de paper en dues columnes entre Pros i Contres, meditar-ho tres o quatre dies, afegir-hi suggerències, ponderar cada argument i prendre una determinació en conseqüència. 

Sense ser-ne potser del tot conscient, Franklyn ja defineix el sentit comú vestit de moral o prudència a l'hora de decidir: "Encara que el pes de les raons no pugui prendre's amb la precisió de quantitats algebraiques, quan cadascuna es considera per separat i comparativament, i la totalitat està davant meu, crec que puc jutjar millor i és menys probable que faci un mal pas. De fet, he trobat un gran avantatge en aquest tipus d'equació, en el que es podria dir Àlgebra Moral o Prudencial". 

Més info: I tu, què vols ser, immòbil o invisible?

Argemí en té prou amb aquesta captatio benevolentiae a l'americana per posar fil a l'agulla a la catalana: amb més informació, millors decisions. Entremig, però, posa en dubte la racionalitat de la mà del gurú Daniel Kahneman i una pluja de conceptes com la percepció de la incertesa, l'aversió al risc, la confiança o l'experiència entra en joc. 

Aquesta reflexió en el preludi del llibre de la (des)informació parla per si sola: "Les persones informades s'assemblen les unes a les altres, però cada persona és decidida a la seva manera. Amb les mateixes dades, processades racional i emocionalment, cadascú segueix un camí diferent".

Argemí: "Som capaços de desinformar-nos a demanda per poder decidir a plaer"

De la mateixa manera: "Les persones indecises s'assemblen les unes a les altres, però cada persona desinformada ho és a la seva manera. L'estat d'indecisió no procedeix necessàriament de la falta d'unes dades en comú, si no més aviat d'una àmplia gama de possibilitats, com l'absència de dades o jerarquització, o la inseguretat."

Imperfectes decidits, perfectes ignorants. Perfectes decidits, imperfectes ignorants.

Internet, les aplicacions del mòbil o les xarxes socials i els seus inescrutables canals de fluxes d'informació o desinformació han obert tot un món... Última hora: Fake News incloses. Podem decidir més i millor o podem decidir més i pitjor. Al gust del consumidor. Conscient o no. Lliure o no. 

Mal que ens pesi, no resulta estrany parlar de desinformació entre governs, grups empresarials o partits polítics... Però sí que resulta innovador escriure sobre com ens desinformem a nosaltres mateixos. "Som capaços de desinformar-nos a demanda per poder decidir a plaer", alerta Argemí.

De fet, fins i tot fem nostre el privilegi d'escollir-ho: "Les xarxes socials han liberalitzat el fenòmen, de manera que ara cadascú es desinforma com vol".  

Kapuscinski: "Abans, ser periodista era una forma de viure, una professió per a tota la vida, una raó per viure, una identitat"

Llegim allò que volem o podem llegir, escoltem allò que volem o podem escoltar, veiem allò que volem o podem veure... I tot plegat amb l'objectiu de reafirmar el nostre propi relat decisiu de vida. El llibre d'Argemí va de tecnologies i persones que se senten còmodes en la (auto)desinformació. Com també va de no confondre Ana Karenina de León Tolstói i Guerra y paz de Dostoievski. I sobretot de com aclarir-ho en cas de confusió literària. 

No són set pecats capitals al més pur estil Seven de David Fincher protagonitzada per Brad Pitt, Morgan Freeman, Gwyneth Paltrow i Kevin Spacey, però sí set hàbits que et faran adonar-te que estàs desinformat: cunyadisme, incredulitat crèdula, indecisió crònica, ansietat informativa, confusionisme relacional, activisme visceral o precarietat informativa. T'has sentit identificat? Identifica't llegint.

A títol personal, us faré una confessió: sóc un economista que treballa com a periodista i també estic (des)informat. No per voluntat. Tampoc per decisió. Però, ho estic. Com pràcticament tothom. Ara bé, de la mateixa manera que estic (des)informat també estic convençut que la millor manera de combatre la desinformació és amb informació de qualitat que ens permeti a tots plegats prendre millors decisions. 

Més info: Llavina: "M'interessa molt més el talent que el poder"

"El periodisme pur que et venien a la universitat no existeix", assegurava Xantal Llavina en una entrevista a VIA Empresa. Per la part que em toca, em quedo amb el record d'aquesta cita del mestre Kapuscinski: "Abans, ser periodista era una forma de viure, una professió per a tota la vida, una raó per viure, una identitat". Recuperem-ho. La revolució informativa la fas o te la fan. 

I per acabar, afegim un gir de guió: el capitalisme de vigilància de la psicòloga Shoshanna Zuboff al descobert. Un camp de batalla i investigació que comparteixen Marc Argemí o Josep Maria Ganyet, entre d'altres. "La lluita per la nostra privacitat es més complexa del que podíem imaginar, perquè hi ha massa beneficis en el fet de mercantilitzar-la. Les nostres dades valen tants diners que el capitalisme de vigilància no ens ho posarà fàcil per recuperar-ne el control".

"Estar informat és un llibre i sobretot una decisió per a tots els públics. Desinformem-nos per informar-nos"

De moment, però, potser podem intentar recuperar el control de com ens informem posant el focus en aquesta recepta de set hàbits. Tan senzilla com complexa. Hi estan convidats l'àlgebra moral o prudencial de Franklyn, el Thinking Fast and Slow de Kahneman o els grans clàssics de Tolstói i Dostoievski. També les lliçons de Kapuscinski.

Estar informat és un llibre i sobretot una decisió per a tots els públics. Desinformem-nos per informar-nos. 

Més informació
I si el 'fake' ets tu?
El capitalisme de vigilància és a les teves mans
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit