CA | ES

Quatre anys exponencials i mig

L’any que el VIA Empresa va néixer, es feren populars els smartwatch; crèiem que les Google Glass eren el futur; vàrem començar a fer vídeos breus que només quedaven publicats 24 hores; començàrem a usar polseres intel·ligents, i dèiem que l’IoT era el futur sense saber ben bé què era però que, per a fer-nos-en una idea, incloïa les polseres, els rellotges i les ulleres. En definitiva, el 2013 fou l'any en què vàrem començar a publicar en vídeo i a fixar-nos en quelcom més enllà de les pantalles.

Set anys després, no veiem ningú amb ulleres intel·ligents i qui més qui menys té rellotge o polsera digital. Els qui encara no veien clara la cosa de publicar en vídeo, de cop se’n fan la idea després de veure’s sovint en una pantalla per mor d’urgències, necessitats i distopies -una paraula abusada- del confinament.

Aquesta ha estat la part visible de l'evolució de canvis tecnològics que varen sorgir set anys enrere, però també hi ha una part -i important- de fons: la Llei de Moore. El 2020, la tecnologia digital és el doble del doble del doble del doble i mig-i-busques de potent que no ho era pas el 2013 -cal dir-ho així per a fer-nos-en una idea.

Sovint ens costa pensar en exponencial perquè tenim tendència a pensar en lineal. Sí amb una furgoneta pots repartir 40 paquets, amb dues furgonetes en podràs repartir 80, i així successivament. Mai a la primera se'ns acut que la nostra furgoneta, que porta 40 paquets, en només 18 mesos tindrà una substituta que en portarà 80, cosa que canviarà significativament la importància de tenir-ne dues.

Em permeto la reiteració perquè a mi també em costa fer-me’n la idea: obrim un negoci de distribució, el 2013, amb un vehicle capaç de fer 40 lliuraments diaris. La cosa es manté, però passa el temps i toca canviar la furgoneta perquè té 7 anys. Anem al concessionari on, com és natural, hi trobem furgonetes millors que la nostra; tant que ens permeten fer més de 1.000 lliuraments diaris -concretament són 1.066, segons la Llei de Moore.

A veure; possiblement és comprensible que pensem en lineal, i no en exponencial, perquè aquestes coses no passen.

Error.

En digital, passen.

El problema és que no ens n’adonem i, per tant, no traiem gaire profit del creixement exponencial de la tecnologia digital. De fet, sovint no sabem què fer amb els canvis i ens limitem a proposar-nos, per exemple, passar de 40 a 80 lliuraments diaris gràcies a la gran capacitat de la furgoneta nova que, en realitat, pot fer-ne més de 1.000 cada dia.

"El problema és que no ens n’adonem i, per tant, no traiem gaire profit del creixement exponencial de la tecnologia digital"

És una bogeria tremenda de la qual no ens n’adonem, deia, i no en traiem profit fins que no arriba algú nou i ho fa. De cop. Pam! Un llamp, un tro, i ens arruïna.

Ha passat perquè el nou competidor entra al mercat sense cap lligam amb el passat. Surt oferint 600 lliuraments diaris, quan en podria fer 1.066, però s’ho mira amb prudència. Mentrestant, nosaltres estàvem encisats amb l’objectiu de doblar les nostres 40 entregues “de tota la vida”, per passar a un creixement mai no vist de 80 en només un any. Sí, tot un repte que els socis varen aplaudir amb entusiasme.

Res no ens hauria agafat per sorpresa amb un laboratori dedicat a cercar quina era la passa següent. Haurien llogat furgonetes, més modernes, des del primer any després de la compra de la primera que podia fer 40 lliuraments diaris; s’hauria vist que podíem aconseguir el doble en només un any i mig, cosa que hauria fet saltar alarmes i projectes pilot per aconseguir MVP (productes viables mínims) que augmentassin la capacitat de distribució. En traslladar-los al dia-a-dia de l’empresa matriu, els pilots haurien arribat prou adaptats perquè sabessin què fer-ne. Set anys després de la primera furgoneta, faríem 800 entregues diàries. Cap nou competidor no significaria un cop sobtat ni mortal; en tot cas, si sorgís un geni acostant-se al límit dels 1.066 lliuraments, en podríem aprendre en comptes de morir.

El cost del laboratori estaria àmpliament justificat i amortitzat, encara que en el moment d’obrir-lo hi havia molts de dubtes. Va passar que algú va esmentar què significava la potència de l'economia que era aquí, la de la 4a Revolució Industrial, perquè estava basada en tecnologies exponencials. Sense un laboratori repensant-ho tot, era impossible ser prou àgils per adaptar-se al que significaven les capacitats exponencials de convertir en software tot allò que pogués ser software, una cosa difícil de comprendre a la primera però que era vital.

Recordo una conversa, precisament el 2013, amb un empresari a qui vaig explicar la importància de crear un laboratori. Em va dir que era car i que quin era el retorn de la inversió (ROI) de la meva idea. Vaig respondre que el ROI era continuar obert 10 anys després. Em va dir “que agosarat que ets, ja et trucaré”. Ha tancat.

La natura exponencial del progrés digital explica que hi hagi tantes startups i que en surin moltes, car gairebé tot és per a fer a un entorn empresarial que pensa en lineal en comptes de pensar en exponencial, que és el pensament que toca tenir a l’era digital. Les oportunitats per als nouvinguts són enormes, perquè ells arriben pensant fora del quadrilàter que té enclaustrats els empresaris de tota la vida al seu ram de torn. Així, qui és dins del quadrilàter dóna voltes a com aconseguir fer 80 entregues diàries, mentre qui és fora veu una limitació de 1.066 i pensa com aconseguir-ne 600 per a ser disruptiu. Els plantejaments són completament diferents; radicalment diferents; brutalment diferents. Tots.

"Les oportunitats per als nouvinguts són enormes, perquè ells arriben pensant fora del quadrilàter que té enclaustrats els empresaris de tota la vida al seu ram de torn"

Després de recordar quines coses prometien futur el 2013 i quines coses no han funcionat, m’atreveixo a predir que les Google Glass tornaran gràcies al que avui permet fer la tecnologia digital, que és el doble del doble del doble del doble i mig-i-busques de potent que era el 2013. Just no goso predir si les farà Google; els efectes secundaris d’haver fet un MVP massa prest, són un altre article.

Molts d’anys, VIA Empresa.

Més informació
És l’economia, estúpid!
Els 7 pecats capitals de VIA Empresa
Aquest vol és el nostre
Avui et destaquem
El més llegit