Volkswagen: un cas per fer un llibre

Veurem com acaba, però el procés que s'ha obert amb el descobriment de la manipulació del software dels motors dièsel en el conjunt de marques del grup Volkswagen, per tal de dissimular la contaminació té una sèrie d'aspectes que provoquen moltes preguntes.

Abans de fer-ne tres, he de fer una confessió personal: Va ser mentre jo era ministre d'Indústria que vàrem decidir, davant de la fugida de FIAT i la situació insostenible que arrossegava SEAT, vendre l'empresa al grup Volkswagen. Vam posar un seguit de condicions: manteniment de la producció i l'ocupació, continuïtat de l'empresa i de la marca, i sobretot, garantia de fortes inversions en R D al centre de Martorell. Condicions que s'han anat complint durant aquests 30 anys. Segurament, per aquesta experiència personal molt satisfactòria el cas actual m'ha preocupat més.

El primer aspecte és comercial. El recorregut de Volkswagen durant aquests darrers anys ha estat impressionant. Es va convertir en el primer fabricant europeu, i ara ha passat per davant de Toyota i és el primer fabricant mundial. Part d'aquest èxit ve de la penetració en el mercat dels EUA. Resultarà ara que aquesta penetració ha estat basada en una il·legalitat i una enganyifa?

El segon és polític: El capital de Volkswagen és privat i està en Borsa; els seus socis principals són les famílies Porche i Piëch. Però si no han canviat les coses, el govern del Land de Baixa Saxònia té un paquet del 20% i un dret de veto en les decisions del Consell.

A més, en el Consell de vigilància hi son presents els treballadors a través dels sindicats. Voleu dir que és creïble que una manipulació que fa tants anys que dura, i que tan positiva ha estat per augmentar les vendes, no hagi estat coneguda per cap dels membres dels òrgans de direcció, i sembli que ningú en sabia res? A veure si resulta que la cobdícia privada s'ha aliat amb la complicitat política. Això farà molt mal al govern alemany.

I el tercer, també polític. La UE presumeix, amb raó, de ser molt més sensible i exigent que no pas els americans, en el tema del canvi climàtic. Però resulta que sembla que estan circulant molts més cotxes amb motor trucat aquí que no pas allà. És, per tant, una paradoxa que hagi hagut de ser als EUA on s'hagi descobert l'engany. És que el sistema europeu d'inspecció no és l'adequat, no ha funcionat bé, o hi ha alguna altra cosa...?

Ja veieu: s'obren, i s'obriran, moltes preguntes.

Avui et destaquem
El més llegit