Ens estàvem tranquil·litzant de tants ensurts bancaris, i de cop i volta un ferotge vent de l'oest, amb l'Atlàntic pel mig, colpejà les muntanyes andorranes. Gran ensurt, just ensurt. Tardà ensurt? Des de fa anys, Andorra està jugant amb foc en relació a la seva hipotètica posició financera, sobre eixa incomprensible situació de països com Liechtenstein, Mònaco, Illes del Canal, Luxemburg i d'altres etcèteres, en els que la condició de paradisos fiscals trontolla a sobre d'una delicada línia vermella.
No m'arriba la informació per tenir-ne més enllà d'un dubte raonable, tot i així vaig poder constatar-ho, als anys 90, convidat pel govern andorrà –com a membre de la Comissió d'Afers Estrangers del Congrés- a visitar oficialment el Principat. Els munícipes, diputats o representants andorrans, el seu propi govern, van insistir a dissuadir-nos de qualsevol ombra de sospita relacionada amb la seva condició –o simple mala interpretació- de paradís fiscal. Em deia un assenyalat diputat basc: "Ens digueren la veritat, o tot va ser una milonga?"
Els fets, rotunds i incontestables, estan ara a les portades de la premsa: intervenció del BPA per part del govern andorrà i de la seva filial, el Banc de Madrid –en altre temps propietat de Jaume Castell – intervingut pel Banc d'Espanya com a aplicació taxativa de les dures acusacions del Tresor dels Estats Units en relació a suposades col·laboracions d'eixes institucions financeres amb organitzacions criminals internacionals en quant al blanqueig de diners. Crua afirmació inculpatòria d'un govern, com el de Washington DC, que en el tema de diners de fosc origen no fa bromes.
Que potser els germans Cierco Noguer no coneixien la postura del govern en quant a la mínima sospita de blanqueig de capitals? Verdaderament incomprensible a causa del tràfic internacional irregular. No és tan sols una obsessió del Departament del Tresor dels Estats Units, sinó de tots els serveis d'intel·ligència occidentals després del brutal increment del tràfic de drogues (la DEA, als Estats Units, és l'organització d'informació específica antidroga), els abusos del traficants d'armes que nodreixen a grups terroristes (al seu moment, ETA se subministrava a Bèlgica), els escandalosos negocis de trata de blanques i sexe (veure el llibre de Nicoletta Napoleoni La economia canalla, amb extenses xarxes a Rússia i països exsoviètics després de l'ensorrament del Mur de Berlín al 1989), o el finançament en negre dels propis grups terroristes de qualsevol signe (llegir els llibres de N. Napoleoni sobre el tema; i La trama del terror, de la periodista del Washington Post, Claire Sterling, publicat el 1981). No són suficients advertiments pels irresponsables i agosarats banquers?
Si a això hi afegim les aventures de les màfies i els seus avantatjosos beneficis, que les fan passar per legals per allunyar sospites, indicis i localitzacions que deixen, naturalment, empremta al cens dels seus moviments bancaris, els quals la CIA i altres serveis de seguretat hi tenen ficat l'ull, la meva sorpresa és encara major.
Amb tot, la meva sospita neix, no per imperícia o irresponsabilitat dels gestors del BPA andorrà, sinó per la reial causa causant d'aquesta sorprenent conducta. És cert que les acusacions dels Estats Units especifiquen "el rentat de capitals internacionals" –que més tard retornava als Estats Units- de les màfies russes i xineses, però el més curiós –i en conseqüència sospitós- ha estat la caterva d'empreses pantalla per canalitzar fons de la petrolera veneçolana PDVSA per 2.000 milions de dòlars. A Andorra com a pont de fons veneçolans més o menys clandestins? No eren conscients els gestors del BPA del tracte particular que ofereixen els Estats Units a tots els moviments del règim veneçolà, amb velles connexions chavistes amb el mon islàmic, o amb moviments polítics radicals –alguns a Espanya- o, qui sap si amb el grecs de Syriza?
No sembla normal la facilitat amb la que s'enlairen de sobte eixos moviments, o la capacitat de moviment al carrer. Veneçuela, des del boig chavisme, afavoreix causes "bolivarianes", o similars, i els seus fons foscos o secrets han aparegut també a la famosa llista Falciani (sucursal suïssa del BSCH) amb aproximadament 11.000 milions de dòlars. Podrien ser fons de reserva del govern chavista o bé fons operatius? No ho sé, ni m'importa; el que em sembla inaudit és la ingenuïtat dels suposats banquers jugant amb foc tan sensible per les exigències de Washington, amb un departament de seguretat financera que apunta a tres alts executius del BPA per lucrar-se i acceptar suborns. Per cert, quants dies han passat des que Obama va qüestionar el regim veneçolà? Una simple conjectura...
No m'arriba la informació per tenir-ne més enllà d'un dubte raonable, tot i així vaig poder constatar-ho, als anys 90, convidat pel govern andorrà –com a membre de la Comissió d'Afers Estrangers del Congrés- a visitar oficialment el Principat. Els munícipes, diputats o representants andorrans, el seu propi govern, van insistir a dissuadir-nos de qualsevol ombra de sospita relacionada amb la seva condició –o simple mala interpretació- de paradís fiscal. Em deia un assenyalat diputat basc: "Ens digueren la veritat, o tot va ser una milonga?"
Els fets, rotunds i incontestables, estan ara a les portades de la premsa: intervenció del BPA per part del govern andorrà i de la seva filial, el Banc de Madrid –en altre temps propietat de Jaume Castell – intervingut pel Banc d'Espanya com a aplicació taxativa de les dures acusacions del Tresor dels Estats Units en relació a suposades col·laboracions d'eixes institucions financeres amb organitzacions criminals internacionals en quant al blanqueig de diners. Crua afirmació inculpatòria d'un govern, com el de Washington DC, que en el tema de diners de fosc origen no fa bromes.
Que potser els germans Cierco Noguer no coneixien la postura del govern en quant a la mínima sospita de blanqueig de capitals? Verdaderament incomprensible a causa del tràfic internacional irregular. No és tan sols una obsessió del Departament del Tresor dels Estats Units, sinó de tots els serveis d'intel·ligència occidentals després del brutal increment del tràfic de drogues (la DEA, als Estats Units, és l'organització d'informació específica antidroga), els abusos del traficants d'armes que nodreixen a grups terroristes (al seu moment, ETA se subministrava a Bèlgica), els escandalosos negocis de trata de blanques i sexe (veure el llibre de Nicoletta Napoleoni La economia canalla, amb extenses xarxes a Rússia i països exsoviètics després de l'ensorrament del Mur de Berlín al 1989), o el finançament en negre dels propis grups terroristes de qualsevol signe (llegir els llibres de N. Napoleoni sobre el tema; i La trama del terror, de la periodista del Washington Post, Claire Sterling, publicat el 1981). No són suficients advertiments pels irresponsables i agosarats banquers?
Si a això hi afegim les aventures de les màfies i els seus avantatjosos beneficis, que les fan passar per legals per allunyar sospites, indicis i localitzacions que deixen, naturalment, empremta al cens dels seus moviments bancaris, els quals la CIA i altres serveis de seguretat hi tenen ficat l'ull, la meva sorpresa és encara major.
Amb tot, la meva sospita neix, no per imperícia o irresponsabilitat dels gestors del BPA andorrà, sinó per la reial causa causant d'aquesta sorprenent conducta. És cert que les acusacions dels Estats Units especifiquen "el rentat de capitals internacionals" –que més tard retornava als Estats Units- de les màfies russes i xineses, però el més curiós –i en conseqüència sospitós- ha estat la caterva d'empreses pantalla per canalitzar fons de la petrolera veneçolana PDVSA per 2.000 milions de dòlars. A Andorra com a pont de fons veneçolans més o menys clandestins? No eren conscients els gestors del BPA del tracte particular que ofereixen els Estats Units a tots els moviments del règim veneçolà, amb velles connexions chavistes amb el mon islàmic, o amb moviments polítics radicals –alguns a Espanya- o, qui sap si amb el grecs de Syriza?
No sembla normal la facilitat amb la que s'enlairen de sobte eixos moviments, o la capacitat de moviment al carrer. Veneçuela, des del boig chavisme, afavoreix causes "bolivarianes", o similars, i els seus fons foscos o secrets han aparegut també a la famosa llista Falciani (sucursal suïssa del BSCH) amb aproximadament 11.000 milions de dòlars. Podrien ser fons de reserva del govern chavista o bé fons operatius? No ho sé, ni m'importa; el que em sembla inaudit és la ingenuïtat dels suposats banquers jugant amb foc tan sensible per les exigències de Washington, amb un departament de seguretat financera que apunta a tres alts executius del BPA per lucrar-se i acceptar suborns. Per cert, quants dies han passat des que Obama va qüestionar el regim veneçolà? Una simple conjectura...
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.