La notícia que les competències d'innovació estaran distribuïdes en quatre ministeris en el nou Executiu del Govern de l'Estat (Economia, Ciència, Universitats i Indústria) seria extraordinària si es multipliquessin també per quatre els recursos destinats. Malauradament em temo que no serà així. Primer de tot cal dir que penso que els professionals que estan al càrrec de la major part de les àrees em semblen excel·lents. Però en tecnologia i innovació fragmentar mai és una bona opció.
Quan volem dissenyar una organització, a les escoles de management sabem que primer ve l'estratègia (què hem de fer, amb quins objectius, i per quan), i després l'estructura (amb quin organigrama, amb quines persones, i amb quins recursos). L'estratègia, en innovació-país, no té massa misteri: hem de complir els objectius europeus 2020, d'acord amb les directrius de la Unió Europea. Entre ells, arribar al 3% d'inversió en R+D/PIB (indicador "rei" de l'esforç innovador d'una economia). Recordem que Espanya es troba a l'1,24%, i Catalunya a l'1,52%. I ho hem de fer complint una sèrie d'indicadors perfectament establerts (aquells necessaris per convertir el continent en "l'economia basada en coneixement més competitiva del món" segons la mateixa UE: nombre de doctorats, publicacions científiques d'alt impacte, inversions en capital risc, PIMEs innovadores, patents, ocupació en sectors d'alta tecnologia, ocupació en empreses gasela d'alta tecnologia, exportacions d'alta tecnologia...).
Mirant cap enrere, veiem una dècada perduda. La inversió de l'economia espanyola en R+D/PIB està al nivell del 2008. Els Pressupostos Generals de l'Estat assignen a innovació un 70% que fa una dècada, i d'aquesta proporció se n'executa la meitat (la resta queda inutilitzada, en crèdits que ni emprenedors ni centres públics poden demanar perquè els projectes són massa arriscats -això és la innovació-, no tenen clar el retorn, i no poden oferir garanties financeres).
"Mirant cap enrere, veiem una dècada perduda; la inversió de l'economia espanyola en R+D/PIB està al nivell del 2008"
Mirant endavant, veiem bons perfils professionals en càrrecs clau, però tots ells amb competències fragmentades i de difícil coordinació. Un Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital (bona notícia que s'incorpori la digitalització al nom d'un ministeri!), amb una Secretaria d'Estat de Digitalització i i Intel·ligència Artificial (ocupada per l'empresària catalana Carme Artigas); un Ministeri de Ciència i Innovació (amb l'astronauta Pedro Duque al capdavant); un Ministeri d'Universitats (amb el professor de la UOC Manel Castells); i un Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme (on repeteix la ministra Reyes Maroto). La innovació recau nominalment només dintre del ministeri d'en Pedro Duque. La indústria no innova? Les universitats no participen en el procés? La digitalització no és una palanca d'innovació?
"La indústria no innova? Les universitats no participen en el procés? La digitalització no és una palanca d'innovació?"
Tenim reptes ingents al davant. Caldria elaborar un Pla Nacional d'Intel·ligència Artificial, generant massa crítica investigadora a les universitats, estimulant a les empreses que incorporin aquesta tecnologia, impulsant l'emprenedoria i la transferència tecnològica. Necessitem un Pla Nacional d'Indústria 4.0. I és imprescindible elevar la inversió en R+D de l'economia espanyola fins al 3% (fita que hauríem d'haver complert el 2020). Malauradament, ja es parla d'arribar al 2% el 2030! Haurem perdut vint anys, un temps geològic en tecnologia! Calen programes de xoc coordinats, dotats de recursos i amb visió de llarg termini. El nou Govern, en la meva opinió, neix amb la voluntat positiva d'incorporar talent en llocs clau, però amb una de les mancances endèmiques de la innovació per les nostres contrades: falta visió sistèmica. Si a Ciència s'ocupen només d'incrementar la qualitat i quantitat de les publicacions científiques, a Universitats de millorar el finançament i l'autonomia dels centres, i a Indústria de solucionar les crisis que es van succeint, seguirem conduint mirant pel retrovisor. Algú ha d'aixecar la vista, agafar el plànol i marcar el camí del futur pel conjunt.
M'haguera agradat veure una Vicepresidència de Digitalització, Ciència, Tecnologia i Indústria. Una gran àrea coordinada enfocada únicament i sota un mateix comandament a crear un model competitiu preparat pel segle XXI. Haurem d'esperar al pròxim intent, a veure si hi ha sort. De mentre, desitjo al nou equip tots els encerts, i que realment siguin capaços de situar-nos a l'alçada de les economies més competitives del món basades en coneixement. Anem a contrarellotge.