La recerca catalana, intervinguda

En el marc de la intervenció econòmica executada pel Govern de l'Estat sobre els comptes públics catalans, de cara a impedir el referèndum de l'1-O, també han estat bloquejats els comptes d'universitats públiques i de centres de recerca catalans. Més de 60 entitats s'han vist afectades per aquesta decisió. Aquest fet, extraordinari, insòlit i excessiu, posa en risc el desenvolupament de projectes de recerca, molts d'ells internacionals; i afecta el prestigi d'institucions que s'han guanyat, amb paciència, transparència i excel·lència, un lloc de mèrit en la ciència mundial. Es compromet el normal funcionament dels grups de recerca (cosa que pot afectar socis científics internacionals en projectes consorciats amb altres institucions d'altres països), i es malmet la capacitat d'atreure i retenir talent en unes entitats que han demostrat la seva capacitat de competir a primer nivell mundial malgrat l'endèmica escassetat de recursos.

"Més de 60 entitats de recerca s'han vist afectades per la decisió de bloquejar els comptes públics catalans"

El model de recerca català és singular. El desplegament d'una quarantena de centres de recerca (CERCA, Centres de Recerca de Catalunya), amb una idiosincràsia pròpia, ha situat a Catalunya en un lloc privilegiat de la ciència mundial. Els centres CERCA són organismes independents, que actuen amb gran autonomia i flexibilitat sota un lideratge científic format per investigadors internacionals, reconeguts com els millors en el seu camp i reclutats a través de concursos públics internacionals. Des de fa gairebé dues dècades, els CERCA estan desenvolupant una política estable d'atracció del millor talent internacional a Catalunya, i de desenvolupament de ciència de frontera. Els centres estan supervisats per comitès científics internacionals, i avaluats d'acord amb les millors pràctiques i estàndards globals. La seva eficiència i qualitat els ha convertits en nodes clau en els circuits de la ciència mundial, i la seva producció científica és una divisa i carta de presentació indiscutible de Catalunya.

Ja fa anys que sabem que Catalunya genera al voltant de l'1% del coneixement mundial (mesurat en quantitat i qualitat d'articles científics publicats en revistes d'impacte internacional), quan només som el 0'1 % de la població del món. Això significa que Catalunya té una intensitat de coneixement unes 10 vegades superior a la que ens tocaria si el coneixement estigués equidistribuït. Els progressos en ciència han arribat a extrems que fa poc hauríem considerat impossibles: en el període 2007-2013, el sistema català de recerca ha aconseguit 136 ajuts de l'European Reseach Council, programes de la màxima exigència científica. El 51% de les concessions competitives que arriben a Espanya són aconseguides per Catalunya; i tot i significar només l'1,2% de la població de l'Espai Europeu de Recerca, Catalunya aconsegueix el 3% dels ajuts, que han reportat més de 400 milions d'euros en investigació. En capacitat d'atracció de fons per càpita, en l'entorn europeu, només ens superen Israel, Holanda i Suïssa. La clau d'aquest èxit, sens dubte, ha estat l'estructuració dels centres CERCA, i el programa ICREA d'atracció de talent investigador, dos instruments clau en la configuració del sistema científic català ideats, en el seu moment, pel professor Mas-Collell quan era conseller d'Universitats; acceptats com a vàlids i mantinguts pels seus successors de tots els colors polítics al llarg de dues dècades.

"Catalunya té una intensitat de coneixement unes 10 vegades superior a la que ens tocaria si el coneixement estigués equidistribuït"


Catalunya té nuclis d'excel·lència en recerca, en àmbits com biotecnologia (amb tota l'aportació al progrés mundial en salut que signifiquen, en camps com càncer, alzheimer o sida), física, computació, materials, química o nanotecnologia. No obstant això, el sistema científic català és encara un adolescent fràgil que necessita estabilitat. La crisi ja va afectar sensiblement les universitats, que pateixen d'un finançament insuficient i que no poden regenerar el seu cos de professors. Però la llavor de la cultura de l'excel·lència està plantada, i hi ha un consens en què el futur dels països vindrà determinat per la seva capacitat de fer recerca i de transferir-la ràpidament al teixit socioeconòmic. Cal, a tota costa, mantenir l'estabilitat financera de centres i grups de recerca, i demanar fermament que, com a centres de referència en coneixement científic, guiats per principis de pensament crític i universalitat, quedin al marge de qualsevol acció política que els pugui perjudicar.

Més Informació
Les quatre E’s de la innovació
Només treballar mereix un salari?
Acceptaries un robot com a cap?
Avui et destaquem
Comentaris