Hi ha coses que són impossibles sense trajectòria. Alfons Cornella acaba d’escriure un llibre en el qual es sedimenta la seva trajectòria: ¿Cómo innovar sin ser Google? Manual de Innovación (Profit, 2019). No és un llibre fet de lectures. És una combinació de lectures i sobretot de trinxeres, que al meu entendre, és la combinació guanyadora pels llibres de management. El llibre és un manual, per tant és un compendi amb voluntat integradora. Cornella a més desplega una proposta metodològica pròpia, sortida de la cuina del Institute of Next, i que ha batejat com a VERNE. Per tant és un llibre-eina. Però no ens enganyem, la innovació surt relativament d’aplicar les metodologies. El més important del llibre de Cornella és que és una eina per pensar. Per pensar la innovació i en general per pensar l’empresa.
"Els papanates apliquen amb entusiasme les mateixes receptes a un ou que a una castanya"
La literatura de management està plena d’empatxos metodològics. Fórmules magistrals que si se segueixen al mil·límetre han de donar resultats infal·libles. Només hi ha un problema, que no són les eines sinó qui les fa servir. Cornella ho adverteix en la seva proposta de mètode d’innovació i adverteix que el mètode sense actitud i aptitud no porta gaire enllà. La majoria de vegades porta al papanatisme pur i dur. Les metodologies són bones quan aquell que les aplica té criteri per saber quan convé saltar-se-les. Els papanates apliquen amb entusiasme les mateixes receptes a un ou que a una castanya. Confonen eines i pensament. Al final tot ho arreglen a base de hackatons. Resultat: molt soroll. Però si alguna cosa és el llibre de Cornella és una eina per observar, per explorar, per conceptualitzar, per provar, amb sentit. El problema de l’eina de Cornella és el mateix que el de totes les eines, és genial en mans de Cornella o de gent amb talent. Això no li treu cap mèrit, però no podem menystenir el repte. Si serveixen els meus més de quinze anys de treballar la innovació amb empreses com a testimoni, diré que com a eina de gestió de la innovació és de les més consistents que he trobat. Però Cornella, a més, fa una altra cosa que pocs fan. No només explica la seva metodologia sinó les metodologies d’altri.
Abans d’explicar la seva metodologia Cornella escriu, no un, sinó una pila de petits assaigs d’innovació. Per mi, que sóc un obsés de la brevetat, potser massa i tot. En aquests capítols inicials trobareu textos molts inspiradors que van molt bé per als que després hagin d’usar les eines entenguin una cosa que aquells que ens dediquem a la innovació no insistim prou: la innovació és realment difícil, molt difícil. Però amb la mateixa rotunditat hem de dir que no hi ha alternativa. Les empreses han de donar resultats i al mateix temps adaptar-se. Ser ambidestres. I aquí és on la innovació esdevé una forma de gestionar tota l’empresa i no només un departament. És l’únic punt que jo hauria insistit encara més del que ho fa Cornella en el seu llibre.
"No s'ha de confondre la innovació amb la tecnologia, la innovació entesa com idees-valor-resultats"
El llibre és també per gaudir. Té coses que m’han recordat a Vijay Kumar, a Alex Osterwalder, a Steve Blank o a Vijay Govindarajan. Està ple de perles, de cites, d’inspiració. És un llibre eina per tenir a la caixa d’eines del management. Exemple: l’output de la innovació són els projectes, l’outcome de la innovació és la cultura. Genial. Després hi trobareu algunes manies especials de Cornella, com la insistència en els espais físics per a la innovació i algunes manies que comparteixo molt, com el no confondre la innovació amb la tecnologia. Al final del llibre, els amants de les mètriques trobaran una mena d’atles d’indicadors per mesurar la innovació. Jo m’apunto molt més als indicadors de resultats que als que mesuren només la creativitat. La innovació es comença tenint idees però si al final no es ven serveix de poc. La innovació no són les idees. És impacte. El triangle que presideix el llibre des de la mateixa portada és molt clar. Innovació entesa com: idees-valor-resultats.
L’Alfons Cornella no para mai. Ja fa dies que té el cap a Xina, el cap i de tant en tant, els peus. I ens avisa, o Xina o insignificança. I és que Cornella sempre és sempre Next Cornella. Presenta ara el Manual d’Innovació però ja està pensant en el que vindrà. Els ecosistemes necessiten fars. Cornella fa una feina necessària. Quan cada any omple un gran auditori (amb la gent pagant) i desgrana les deu claus del futur, sabem que són claus d’autor. Singulars. I aquesta forma de compartir la visió és el que l’ha fet un dels pensadors més interessants del management. Després d’escoltar-lo, de parlar amb ell o de llegir-lo sempre tinc la sensació que m’ajuda gentilment a camuflar les pròpies ignoràncies i em permet aprendre amb una generositat extraordinària. La mateixa generositat que trobareu al llibre.