"Ja tremolo, s'apropa canvi d'any i hauré de fer front a la valoració que anualment rebo del meu cap; quina responsabilitat, sortiré ben parat?". Una vegada més aquelles empreses que, com la gran majoria posen a l'abast dels seus caps les reunions de l'acompliment, disposen d'una oportunitat més de valorar positivament els avenços sobre rendiment i/o competències individuals d'aquelles persones que formen part de l'organització.
Sovint aquestes reunions individuals no acompleixen les garanties mínimes que permeten aprofitar el seu potencial: l'oportunitat de despertar el talent individual de les persones des de les seves fortaleses; aquelles actituds, coneixements i destreses que se'ls dóna bé, i que poden millorar-les.
Malauradament em trobo més del compte amb expressions com "és impossible lluitar per canviar el seu comportament, no es pot fer res, ho deixo per inútil". Expressions totes elles que no acompanyen a millorar capacitats, fins i tot d'aquelles persones que per fets recents o llunyans els hagi portat a actuar de manera no desitjable pel seu comandament.
Bé, segurament per la gran majoria, en canvi els avaluadors tindran prou interès que els avaluats surtin motivats d'aquestes converses individuals. I és que les persones avaluades voldrien sortir d'aquesta trobada amb un sentiment positiu, d'avenços, de reconeixement de la seva labor i aportació: amb un bon "xut d'oxitocina". Aquella hormona que estimulada pel nostre cervell ens fa sentir bé amb la feina, amb el nostre cap i amb els nostres companys. Augmentant l'esperit de col·laboració, d'equip i sentit de pertinença amb l'empresa: fets tots desitjables.
Les persones avaluades a final d'any voldrien sortir d'aquesta trobada amb un sentiment positiu, d'avenços, de reconeixement de la seva labor
A la pràctica real, els comandaments no saben què dir i, fins i tot, conduir aquestes converses. Només un 14,5% estan d'acord amb la seva eficàcia a l'hora de donar comentaris/ feedback en aquestes reunions d'avaluació/ rendiment (Gallup 2018 workplace experiences). Una dada preocupant tenint en compte que disposem d'aquesta eina tan potent i que no sabem aprofitar. "De què serveix tenir un bon tornavís si no el sabem fer anar, ni tan sols cap a on hem de girar".
Aquestes reunions són prou importants perquè hi destinem els recursos suficients que garanteixin que tant avaluadors com avaluats surtin motivats, satisfets. Amb la sensació que hagin generat prou clima de confiança que els hagi permès conversar més enllà del que ho poden fer al dia a dia, i arribat a compromisos acceptables de millora ambdues parts. Perquè el seu benestar s'ho mereix si volem aconseguir una productivitat sostinguda en el temps.