“Com en qualsevol tractat comercial, hi ha guanyadors i perdedors”. Ho diu el secretari general d’UGT al País Valencià, Ismael Sáez, en referència a l’històric acord entre els països de Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) i la Unió Europea. Ja s’ha firmat i ara s’ha de ratificar per tots els estats membres europeus, la qual cosa es votarà a Brussel·les previsiblement en octubre; però es dóna per fet. D’acord amb les paraules del representant sindical ens preguntem: qui són els guanyadors i qui són els perdedors?
Segons xifres de la Comissió Europea, les exportacions entre blocs són prou semblants (al voltant dels 50.000 milions de dòlars) i l’acord busca abaratir els aranzels entre els productes que es comercien a banda i banda de l’Atlàntic. Per tant, podríem pensar que parlem d’un acord que és un win-win per a tots. El problema arriba quan agafem la lupa i mirem per sectors. No es tracta de facilitar la venda de productes que no tenen a Sud-amèrica i comprar-los d’altres que es necessiten a terres europees.
Guanya l’automoció europea i l’agricultura de Mercosur
Les primeres valoracions que s’han fet es resumeixen en dos clars guanyadors: per la part europea, el sector de l’automoció (s’eliminen els aranzels del 35% als automòbils i del 18% a les peces d’automoció); i per la part sud-americana, l’agricultura (es posa fi als impostos del 81,7% de les importacions agràries i quotes o preferències per a la resta). Alguns aranzels es retiraran directament i, en altres casos, s’aplicarà una reducció gradual durant un període d’entre 4 i 10 anys.
Al País Valencià, CCOO ha assegurat estar “a favor de la globalització de l’economia” però “també dels drets”. La UGT ho veu com una “oportunitat per al comerç”, en la mateixa línia que la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). El president de la CEV, Salvador Navarro, ha manifestat que l’acord “aportarà avantatges per a les empreses” per la reducció o eliminació d’aranzels, la simplificació dels procediments de les duanes o l’apertura de les contractacions públiques.
Navarro creu que el tractat “farà més competitius els béns i serveis de la UE en comparació amb tercers països com els EUA o el Japó”. Així ho van expressar en una reunió amb el president valencià, Ximo Puig, que aquesta setmana s’aproparà a Brussel·les per tractar d’influir a favor dels interessos valencians.
Tornaran les taronges per terra?
Si ara coneixem els guanyadors, quasi de forma automàtica podem intuir els perdedors, sobretot al País Valencià, on hem vist fortes crítiques per part del malferit sector de l’agricultura. Des de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) assenyalen que alguns dels productes que no pagaran aranzels “tenen un marcat protagonisme” al País Valencià i citen els fruits secs, el raïm de taula, les cireres i les prunes. A més, la reducció dels impostos que es culminarà en 10 anys afectarà les hortalisses, l’arròs, els olis vegetals i les melmelades.
“S'ha acordat que entren en els mercats comunitaris 60.000 tones d'arròs de Mercosur sense aranzel i altres 180.000 tones de carn avícola i 45.000 de mel en les mateixes i avantatjoses condicions. El vi, el sucre i el boví també es veuen abocats a situacions similars”, han explicat en un comunicat.
Preocupa especialment la situació dels cítrics, que com ja vam explicar, ja es veu perjudicada pel tractat amb Sud-àfrica i per altres problemes estructurals. Auguren un “impacte tremendament negatiu” amb l’entrada de sucs del Brasil, on aquesta indústria és molt important. Tenen por que això es traduïsca en “més dificultats per als productors europeus a l’horta de destinar els seus cítrics de menor condició i calibre a les plantes transformadores a uns preus mínimament raonables”.
La Unió de Llauradors coincideix en les crítiques i adverteix del previsible increment de les importacions de llimones de l'Argentina, de l'entrada de més producció d'arròs -sobretot des de l'Uruguai- o la incidència en el sector apícola i de la carn de boví per productes procedents de l'Argentina.
“El sector agrícola valencià ha estat sacrificat, com sempre, i utilitzat com a moneda de canvi”
Són conscients que en un mercat global, on el País Valencià és molt exportador, no es poden tancar les fronteres. Però exigeixen les mateixes normes del joc, unes condicions laborals similars i la mateixa normativa en matèria de productes fitosanitaris.
“Els països de Mercosur compten amb grans explotacions, amb costos de producció sensiblement inferiors als nostres i amb un altre model productiu. Amb aquestes condicions tan desiguals és impossible competir”, denuncia el president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, i afegeix que el sector agrícola valencià “ha estat sacrificat, com sempre, i utilitzat com a moneda de canvi”.
"Mercosur pot alimentar a mig món només amb cítrics. Creiem que és un despropòsit. Volen substituir la taronja espanyola per la seua. Volem que vinguen a complementar el que no podem fer, però vénen a substituir als llauradors europeus", ha sostingut Aguado.
Per la seua banda, La Unió reclama al Govern espanyol que elabore i faça públic un estudi sobre l’impacte que tindrà en el sector agrari l’acord amb Mercosur i valore possibles compensacions econòmiques per als productors més afectats.
Aquest dijous, Ximo Puig es reuneix a Brussel·les amb la comissària de Comerç Internacional, Cecilia Malmström. En tot cas, serà difícil que un president autonòmic puga influir en aquesta decisió.