Anem tard. En general, en moltes coses –com bé sabem- però en anàlisi econòmica de polítiques públiques es veu que estem a la cua de la cua. I amb aquest panorama ha treballat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) des del 2013, quan va rebre el mandat constitucional de garantir l'estabilitat pressupostària. És el que ha explicat aquest dilluns a la Fundació Bancaixa de València el seu president José Antonio Escrivá, a qui el conseller d'Hisenda valencià ha aprofitat per a llançar-li un SOS: "Pretenc que juntament amb l'AIReF fem una primera Spending Review de la despesa sanitària valenciana perquè és important fer seguiment de les polítiques públiques". Petició llançada en directe.
Soler -qui ha presentat Escrivá en la seua conferència, celebrada a càrrec de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE)- s'ha mostrat convençut de la importància d'analitzar què s'està fent bé (i que malament) quan s'inverteix des de les Administracions públiques. "Els diners són del contribuent, són sagrats en mà del Govern i han de ser regits amb eficàcia i eficiència", ha reiterat Soler. Després de l'anunci el conseller ha escoltat la conferència d'Escrivà i el missatge d'aquest ha sigut ben clar. "Una Spending Review només pot ser eficaç si es lliga al procés pressupostari. Si la petició és seriosa i ferma, i crec que aquesta que acabem de viure ho ha sigut", ha valorat. Guant recollit.
Soler: "Els diners no són del contribuent, són sagrats en mà del Govern"
Però en Espanya no és habitual aquesta cultura d'autocrítica, ha vingut a dir. "En Espanya tenim deficiència d'avaluació de polítiques públiques. Aquí no hi ha cultura de seguiment, d'integració ni de seguiment", destaca Escrivá. En aquest àmbit, els països nòrdics, els anglosaxons i Franca ens porten "gran avantatge", ha assegurat. De fet, des de l'AIReF han buscat referències internacionals per construir el seu propi model.
A hores d'ara treballen la segona part de la Spending Review que el Govern espanyol li va encarregar a instàncies de la Unió Europea i estan avaluant un volum de despesa de prop de 70.000 milions d'euros anuals (el 6% del PIB). Aquí s'inclou l'anàlisi de la despesa hospitalària (7.080 MEUR) amb dades de les Comunitats Autònomes; les bonificacions a la contractació (2.300 MEUR); les infraestructures de transport (5.500 MEUR) i els beneficis fiscals (55.000 MEUR), amb informació que gestiona el Govern espanyol.
El Big Data també 'molesta'
Falta comunicació, no hi ha esforç per explicar ni per argumentar, considera l'expert. La seua crítica és dura fins i tot amb els legisladors, ja que apunta que les memòries econòmiques de les lleis i decrets que s'aproven des del poder executiu són decebedores: "Si un les mira, es fan per a cobrir l'expedient. Fins i tot ara que moltes incorporen la perspectiva de gènere, hi ha paràgrafs estereotipats que es repeteixen en textos similars", ha explicat.
Escrivá: "En Espanya hi ha moltes dades administratives però el manteniment de les bases de dades és inadequat"
En un context en què la cultura d'avaluació és poc habitual, l'escenari ara es complica amb l'abundància de dades. "En Espanya hi ha moltes dades administratives però el manteniment de les bases de dades és inadequat. Ens estem quedant molt endarrerits perquè tenim moltes que no s'han utilitzat fins ara i són dades, del SEPE, la Seguretat Social, el Ministeri d'Educació, per exemple, que es van creuant entre si però que no s'analitzen correctament", exemplifica.
Superar el "sempre s'ha fet d'aquesta manera"
Altre dels obstacles que s'ha trobat l'entitat en aquest temps de treball és superar les reticències. "Encara que hi haja un clar compromís polític (com el de Soler, que ho ha anunciat amb molta solemnitat), és inevitable trobar resistències en el segon nivell. Les administracions posen resistència del tipus "sempre s'ha treballat d'aquesta manera" i per tant, cal dissenyar un model per a superar-les". Escrivá insisteix que una avaluació no es fa "per a tocar els nassos". Es fa per ajudar.
I tan seriosament s'ho prenen a l'AIReF que han creat una sala segura (blanca, amb ordinadors de taula, en la qual és obligatori entrar sense mòbils per garantir la confidencialitat: ni fotografies ni missatges privats) des de la qual els tècnics treballen les dades confiades. Perquè el mètode de treball és fonamental per al seu objectiu. Avaluar, analitzar i llegir les dades públiques de tots. Els pròxims (això sembla) seran els pacients de la sanitat pública valenciana.