Aquest serà, si res no canvia, l'últim estiu que serà de pagament l'autopista AP-7 en el seu tram valencià, d'Alacant a Tarragona. Els 373 quilòmetres que recorre passarà a ser de gestió pública el primer de gener de 2020, que és quan expira la concessió actual, prorrogada en 2007. Des del Govern espanyol asseguren que serà gratuïta i això no acaba de convéncer els empresaris, que temen que es convertisca en una segona carretera nacional.
Parlar de l'AP-7 al territori valencià en estiu és important perquè vertebra la costa, un espai molt concorregut durant l'època de calor. Atenció a les comarques del sud de València i a les del nord d'Alacant, perquè allà estan les zones més preuades per llogar el piset d'estiu i donar-se un bany: Gandia, Dénia, Xàbia, Calp. Menció especial a Oliva municipi totalment travessat per l'N-332, que aquests dies s'omple de camions, caravanes i cotxes de turistes; cues de vehicles que col·lapsen el municipi i que tripliquen el temps estimat del viatge. Això genera molèsties als veïns dels pobles i inseguretat; són freqüents els atropellaments, alguns d'ells mortals. Igualment, la resta de l'any també és un problema.
L'AP-7 de VAlència a Dénia ingressa més de 65 milions d'euros a l'any
Hi ha una alternativa, l'AP-7, que costa 10 euros de València a Dénia (una hora de trajecte per autopista; per nacional... paciència), un preu que dissuadeix molts conductors. Així i tot, l'utilitzen més de 18.000 vehicles diaris de mitjana (enfront dels 25.000 que trien la nacional), pels quals s'ingressen més de 65 milions d'euros a l'any.
Els tres escenaris: de pagament, gratuïta i "peatge tou"
L'alliberament de l'autopista podria paréixer, a priori, una solució als inconvenients, però els empresaris alacantins volen obrir el debat sobre el futur model de gestió. L'Institut d'Estudis Econòmics de la Província d'Alacant (INECA) va presentar fa un any un estudi fet per investigadors de la Universitat d'Alacant on plantegen tres possibles escenaris: mantenir la tarifa actual, reduir-la entre un 40 i un 60% amb bonificacions per a residents i la gratuïtat total.
Les conclusions de l'INECA sobre la possibilitat de no tocar el peatge impliquen que l'empresa concessionària proveïsca "compensacions" en obres i no preveuria transferència de trànsit, per la qual cosa mantindria "una assignació descompensada" que "infrautilitza recursos ociosos (excés de capacitat en l'AP-7) a costa de sobrecarregar altres (N-332)".
Quant a la reducció de tarifes i avantatges econòmics per a residents ("peatge tou"), és esperable un augment dels vehicles procedents de l'N-332 però amb un preu que garantisca "un nivell de servei estable a alta velocitat"; les tasques de conservació i explotació de l'autopista es gestionaria via concessió administrativa o gestió pública directa. Aquestes dues alternatives, segons INECA, "compensen les despeses externes" i aconseguiria "l'autosuficiència econòmica i ambiental".
Per últim, l'alliberament total implica que l'Estat passa a suportar totes les despeses de manteniment i conservació de l'AP-7 i un augment considerable del trànsit que beneficiaria a una N-332 molt congestionada. Aquesta opció, promesa pel Ministeri de Foment, suposaria la generació d'un dèficit superior als 300 milions d'euros entre 2020 i 2030.
L'alliberament total de l'AP-7 suposaria la generació d'un dèficit per a l'Estat superior als 300 milions d'euros entre 2020 i 2030
La solució més apropiada per a l'INECA, d'acord amb el resultat comparatiu, "és netament favorable" a la reducció de les tarifes perquè "afavoreix un cert reequilibri de trànsit i redueix les despeses externes globals".
La visió dels empresaris alacantins
Què diuen els empresaris alacantins sobre el futur de l'AP-7, considerada "la joia de la corona"? En primer lloc, la Cámara de Alicante, CEV Alicante i UEPAL demanen la constitució d'una Mesa de Diàleg amb tots els agents afectats. De moment, prefereixen no pronunciar-se obertament sobre si estan a favor o en contra de l'alliberament de l'autopista. Sí que han manifestat que la carretera genera uns recursos que poden ajudar a pal·liar la manca d'inversió en la província d'Alacant en matèria d'infraestructures, necessàries perquè siga un territori més competitiu. Per tant, estarien més propers a la tercera via, l'abaratiment del peatge i beneficis econòmics per a residents.
La presidenta del Cercle Empresarial de la Marina Alta (CEDMA), Sonja Dietz, dóna el seu suport a l'alliberament o al "peatge tou", sempre que la mesura estiga lligada a "més infraestructures en carreteres": "Si l'AP-7 és gratuïta, tindríem l'avantatge que no pagaríem, però tot el trànsit pesat la col·lapsaria. La nacional, que hui és molt perillosa i lenta, hauria d'ampliar-se per evitar que l'autopista es convertisca en una carretera lenta i necessitaríem més accessos".
Dietz posa Alemanya o Àustria com a exemple, on assegura que autopistes com les de Munic o Salzburg es van alliberar i hui "estan molt col·lapsades perquè les utilitza tot el món". "Per als empresaris i treballadors agafar el cotxe en la costa alacantina és una despesa alta perquè hem d'agafar molt l'autopista. Una tarifa per a residents ens ajudaria molt mentre continuen faltant altres infraestructures com el Tren de la Costa", defensa l'empresària.
Ha posat el dit a la nafra. L'AP-7 i l'N-332 són l'única via de transport entre els municipis costaners de València i Alacant, perquè el reivindicadíssim Tren de la Costa (demanat des de fa 45 anys!) que uniria Gandia i Dénia no arriba. Però aquesta és una altra història.