I si tots fórem els culpables de la crisi de 2008?

El filòsof Daniel Innerarity defensa superar la imputació de responsabilitats individuals i pensar més en "termes sistèmics i en responsabilitat col·lectiva" per afrontar els reptes del segle XXI

Daniel Innerarity | Wikimedia Daniel Innerarity | Wikimedia

Ho adverteix. Però ho fa pràcticament al final de l'acte, quan ja molts estan inquiets a les cadires. "En 35 anys fent conferències m'he adonat que si faig un clatellot a un polític o a un altre, és quan més aplaudiments rep. Com que no m'agrada, no ho faig", diu el filòsof i assagista Daniel Innerarity. De fet, els moments que més complicitats despertar a l'auditori -somriures, assentiments amb el cap- és quan parla de deslligar l'escola de la família ("i no faig al·lusió a cap tema d'actualitat"), de la política judicialitzada o de l'abús de termes com "supremacisme" o "nacionalisme" ("quan veig a Vargas Llosa denunciar els nacionalismes al costat d'una bandera gegant no sé què significa"). Ara bé, no va és tan agraït el públic quan parla de la crisi econòmica del 2008 i de les responsabilitats col·lectives.

Més info: Lehman Brothers, el 'crash' des de dins

Fem-nos un dibuix de l'entorn. La conferència s'emmarca en el cicle de debats La segona digitalització, del programa de l'Escola Europa de Pensament Lluís Vives, sota el títol Democràcia i complexitat: com governar al segle XXI. S'imparteix a l'Aula Magna de la Nau, a València. L'expectació es màxima: la sala està a vessar, amb persones inclús al carrer. I allà, entre eixes desenes de persones, Innerarity parla de la crisi de 2008 carregant contra els postulats argumentats per les esquerres i les dretes: ni va ocórrer per uns "malvats" que se'n van aprofitar ni perquè vam viure per damunt de les nostres possibilitats. O potser una barreja de tot això i alguna cosa més.

Innerarity: "La crisi es produeix perquè el sistema no estava ben dissenyat i no perquè actors individuals varen fer les coses malament"

"Hem de pensar un sistema econòmic mundial més enllà dels nacionals. Amb la crisi de 2008 no teníem una manera de pensar de forma sistèmica l'economia global. La crisi es produeix perquè el sistema no estava ben dissenyat i no perquè actors individuals varen fer les coses malament", observa Innerarity. I posa dues exemples que "no corresponen al caràcter sistèmic": el primer, la detenció de Bernard Madoff, l'autor de pitjor estafa de la història. "Pensàrem que ja s'acabaria tot. Des de l'esquerra es va interpretar que hi ha uns pocavergonyes que van crear la crisi i es van aprofitar d'ella. Va passar, però no és l'única causa. Tant de bo! Si ho fora, ho hauríem arreglat empresonant-los",  sosté el filòsof.

El segon exemple és la frase tan repetida des de la dreta ideològica de què "hem viscut per damunt de les nostres possibilitats". "En part és veritat, però és un típic exemple d'explicació simplista. Tenim un cervell prehistòric, seguim pensant atàvicament en líders carismàtics o en polítics exemplars. Imputem responsabilitats individuals i pensem poc en termes sistèmics i en responsabilitat col·lectiva", observa.

Repensar la democràcia

"És bo que comencem a pensar en termes de responsabilitat i no només de protesta", apunta Innerarity, després d'explicar una anècdota. Fa temps va proposar crear una llista de persones indignades amb l'alcalde del seu poble; malgrat tenir una bona part del veïnat en contra, ningú va voler unir-se a una llista electoral i finalment no la van crear. Conta que, després d'això, quan el filòsof entrava al bar del poble -l'únic- tots canviaven de tema: és obvi que estaven criticant mesures de l'alcalde, però els feia vergonya seguir fent-lo davant de qui havia proposat una solució al problema.

Innerarity: "La democràcia no és només un sistema legítim, sinó intel·ligent"

La conferència d'Innerarity està marcada per la seua preocupació per avançar cap a una societat més complexa -que veu inevitablement "millor" que una més simple- i com serem capaços d'afrontar els problemes que es plantegen. El filòsof creu que "el pitjor enemic de la democràcia no és la violència o la corrupció, sinó la simplicitat". I hui dia, observa que "qui simplifica, guanya"; per exemple, "quan es construeixen murs per aïllar als diferents es guanya a curt termini, però a llarg termini podem produir uns resultats molt disfuncionals i crear societats estúpides".

Per això, Innerarity considera que "la democràcia es millora fent-la més complexa" i subratlla que "no pot resoldre un problema complex si no pot generar uns mecanismes de solucions complexos". "A mesura que augmenta la complexitat hi ha més formació, més diversitat d'interessos, intel·ligència distribuïda... la democràcia és sinònim de complicació, és millor que la simplicitat", va defensar el filòsof, alhora que va parlar de reptes crucials com l'emergència climàtica, l'estabilitat financera o com afectarà la robotització a l'ocupació, tots ells inabordables en un context mundial de "tecnologia asimètrica" o "processos de distribució molt diferents". "Tenim l'arsenal analític que necessitem o seguim amb partits polítics, parlaments i sindicats per a la Revolució Industrial? Necessitem un canvi de paradigma", apunta.

En eixa "societat complexa" Innerarity veu tres variables amb les quals s'ha de conviure: la contingència, que implica "aprendre a prendre decisions amb informació insuficients"; la diferenciació funcional, que necessita integrar "diferents subsistemes amb lògiques autònomes"; i la interdependència, on assenyala que "hi ha constel·lacions on tots som més intel·ligents que si actuarem individualment o més estúpids en conjunt del que som particularment". Un símil futbolístic: "Al camp de futbol és més important la interacció entre els jugadors que fitxar estrelles galàctiques. Això és el que la societat ha d'aconseguir, que la interacció entre nosaltres siga més positiva podent ser més negativa". Eixa interacció també l'aprofita per colar l'actualitat del Govern de coalició a Madrid: valora que "tots els governs són de coalició, és el ministre d'Hisenda contra tota la resta".

Més info: Pressupostos 2020: Govern i comuns pacten més despesa i inversions

Per tot això, el filòsof creu que "la democràcia no és només un sistema legítim, sinó intel·ligent". De nou, aprofita anècdotes per explicar-se: conta que un dia, vivint a Paris, li van preguntar perquè van passar els últims anys de la seua vida alguns intel·lectuals espanyols de prestigi al segle XX. "Perquè amb el Franquisme els que perden se'n van", va respondre, i ara afegeix: "És estúpid. En canvi, a la democràcia mai hi ha una victòria definitiva. Quan perds, et diuen: queda't ací, porta la contrària, fes oposició. Perquè potser en un futur et necessitarem". "Això és intel·ligència col·lectiva", sentencia.

Més informació
La innovació, més filosofia que tecnologia
Avui et destaquem
El més llegit