Probablement si haguera descobert a Xavier Verdaguer fa 10 anys, l'opinió que tenia en aquells dies de l'emprenedoria haguera sigut diferent. Li vaig conéixer aquest dimarts, en un dels desdejunis en directe que tan bons moments m'estan deixant en aquesta quarantena i el seu optimisme, valentia, sensibilitat i generositat em van conquistar des del primer minut.
Sempre he evitat autodenominar-me emprenedora. Quan en 2010 vaig començar a treballar per compte d'altre en el món digital, hi havia tants emprenedors com “apassionats de les xarxes socials”. Veia l'emprenedoria com una bombolla, una moda, i em generava rebuig. Ho reconec. Aqueixa idea romàntica de l'emprenedor tecnològic de garatge, que podia aconseguir tot el que es proposara, que tenia un futbolí en un garatge i no parava de publicar tuits em posava els pèls de punta. Sempre pensava, però si la meua mare porta emprenent des dels 23 anys en un negoci del qual ha viscut molt bé tota la seua vida! I el meu iaio no va deixar d'idear un negoci darrere l'altre.
Potser fa 10 anys no estava madura per a veure-ho, perquè des de fa més de 4, dic alt i clar que sóc emprenedora, sense garatge i des de casa.
Potser treballar com a freelance, emprendre el meu propi negoci de consultoria digital, impulsar idees diferents i desenvolupar habilitats pròpies d'una emprenedora com són la iniciativa, l'orientació al repte, la proactivitat, la resiliència, el treball en equip i amb molts equips diferents i, sobretot i per damunt de tot, la gestió de la incertesa, em van fer adonar-me que allò del que tant renegava és precisament el que sóc. Una dona emprenedora.
Xavier, que viu a cavall entre Barcelona i San Francisco està passant el confinament a Barcelona. I ha sigut una sort doble. D'una banda, ha pogut ocupar-se del seu pare, que ha estat ingressat per coronavirus i per un altre, ha prestat tot el seu suport al projecte OxyGen, que des del món maker ha aconseguit crear respiradors per a les UCIs d'hospitals de tota Espanya, ja homologats per l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris. Una preciosa història de generositat i col·laboració que ha tingut a molts makers –abans vistos com freakis o nerds- confinats a les seues cases buscant solucions per a un problema tan greu com el que es plantejava davant la falta de respiradors.
I encara que la cita amb Xavier era per a parlar del món maker, en el qual continua treballant en d'altres projectes, parlar d'emprenedoria era obligat. Xavier ha emprés moltes vegades, unes li han anat molt bé i unes altres no tant. És inevitable preguntar-li a algú amb aquesta trajectòria reeixida de quasi 20 anys, si es pot emprendre, també, en quarantena. “No es pot, s'ha d'emprendre en quarantena! apunta amb emoció, Xavier. “Crec que el moment que estem vivint és dels millors de la història per a emprendre perquè pensem que un emprenedor part d'un problema per a generar una solució i ara tenim no un, sinó molts problemes i molt grossos que solucionar, sobretot, socials”. Diu Verdaguer que és el moment de pensar en innovacions que generen un impacte positiu en la societat i que “ha quedat demostrat ara que per a emprendre ni necessitem recursos ni necessitem tindre el millor escenari possible. Si estàs confinat a casa, si estàs en l'atur de manera forçada, i si tens aquesta actitud emprenedora per a convertir problemes en solucions, ara és el moment”.
No es pot, s'ha d'emprendre en quarantena! apunta amb emoció, Xavier Verdaguer
Comentem durant el desdejuni en directe, al qual aquest dimarts s'han unit 250 persones, que un dels seus pupils del Imagine Creativity Center, el seu centre de creativitat en Silicon Valley, ha llançat un projecte que es diu emprenderencuarentena.com seguint la idea que apuntava Xavier: “Aprofita la quarantena i crea aquella idea de negoci que sempre has tingut al cap, amb persones emprenedores com tu”.
Després d'una hora de conversa amb Xavier, que Instagram curta de manera abrupta, he entés millor que mai que l'emprenedoria és una actitud, ara i fa 70 anys quan el meu iaio Julián emprenia, ara i fa 40 anys quan la meua mare va arrencar el seu primer negoci, ara fa 4 quan vaig emprendre la meua pròpia aventura professional.