Sis motius per creure que superarem (prompte) la crisi de la Covid-19

Assumir que arriba l'etapa de proves d’assaig-error o passar del ‘Just in Time’ al ‘Just in Case’, algunes idees del que ja està per venir

Jove usant mascareta per retirar diners del caixer amb targeta de dèbit | iStock Jove usant mascareta per retirar diners del caixer amb targeta de dèbit | iStock

Començarem pel final, amb una gran dosi de positivisme: “La humanitat té la capacitat per eixir d’aquesta crisi”. És la reflexió amb què s’ha tancat la webinar L’impacte econòmic després de la Covid-19 del cicle Reptes per al futur organitzat per la Fundació Ibercaja, que partia de la base que tots compartim: vivim una crisi inèdita que requerirà polítiques inèdites. Hem triat aquesta frase perquè és una invitació a l’optimisme que ha regnat a la conferència virtual moderada pel coordinador de l’àrea de projectes singulars de l’entitat, Jaime Armengol, i que ha comptat amb les anàlisis d’Eduardo Bandrés Moliné, catedràtic d’Economia Aplicada per la Universitat de Saragossa, i Francisco Bono Ríos, doctor en Ciències Econòmiques i exdirector del Servei d’Estudis d’Ibercaja.

Ambdós han estat consellers del Govern d’Aragó d’Economia. El seu abrupte impacte en termes de desigualtat social i la solsida de les economies exigeix el disseny d’estratègies de caràcter pal·liatiu a curt termini, i per altra banda, de l’acceptació d’un escenari de gran incertesa a llarg termini. Malgrat això, i com a vacunes contra la por, els ponents han donat sis motius per creure que superarem la crisi de la Covid-19. I que ho farem prompte. Són aquestes.

1 Resiliència com a clau per a la supervivència

Que cal adaptar-se a la situació és una evidència; qui sàpiga establir els mecanismes per fer-ho més ràpidament en possibles crisis futures, aconseguirà la clau de la supervivència. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix el terme “resiliència” com a la “capacitat d'una persona o d'un grup per a continuar projectant-se en el futur a pesar de condicions molt negatives o vivències traumàtiques”.

Bono ha reflexionat que ara cal preguntar-se: “Què és el llarg termini? Com fem un pressupost familiar, empresarial o a les institucions? A un o a cinc anys? Aquesta crisi requereix més capacitat d’adaptabilitat als canvis i a possibles esglais. Això modificarà moltes pautes de gestió a les empreses. Haurem de fer moltes proves d’assaig-error”.

2 Política econòmica: filar prim i no regar a manta

En primer lloc, els dos ponents han valorat positivament que “la política econòmica està responent” i ho està fent de manera “més ràpida i adequada que en crisis anteriors”. Bandrés ha aplaudit els ERTOs, “que han permès sostenir l’ocupació”, i també l’acceleració de l’Ingrés Mínim Vital i les ajudes als autònoms. Ara bé, ha subratllat la importància de ser conscients que és una crisi molt desigual i asimètrica: afecta més als joves, al treball temporal –“ha suposat el 90% de la destrucció d’ocupació”-, i no és el mateix l’afectació a una empresa que ha incrementat els guanys fabricant material sanitari que una altra depenent del turisme, com és el cas de l’hostaleria.

Bono ha observat que aquesta crisi ha generat “dos tipus de persones”: “Les que han mantingut pràcticament el seu nivell econòmic, com els funcionaris, i les que han estat dos mesos sense ingressos, com és el cas dels treballadors del món de la cultura o els firaires i tenen ara una pobresa sobrevinguda que augmenta les desigualtats”.

Bono: “La crisi ha generat dos tipus de persones: les que han mantingut pràcticament el seu nivell econòmic, com els funcionaris, i les que han estat dos mesos sense ingressos"

Bandrés ha destacat que el coronavirus ha posat damunt la taula “la discrepància més gran en 40 anys entre l’índex borsari de les companyies tecnològiques, el NASDAQ, i l’industrial, el Dow Jones”, és a dir, entre “la nova i la vella economia”. El primer ha apujat aquest 2020 un 18%, mentre que el segon ha registrat un -8,3%. Per això, ha afirmat que “la política econòmica ha de mirar sector per sector, identificar bé els col·lectius més crítics i no regar a manta”. “S’ha de filar més prim”, ha afegit. Banés ha observat que l’asimetria també es veu en una “desigualtat territorial”, que s’haurà de veure “com es va compensant”.

3 Del ‘Just in Time’ al ‘Just in Case’

El conegut com a ‘mètode Toyota’ canviarà, o això ha augurat Bandrés. Ha afirmat que aquesta crisi força a “passar del Just in Time al Just in Case” per no tornar a trobar-nos davant d’una situació crítica i amb pocs subministraments, com a ocorregut amb les mascaretes i la resta del material sanitari. Bono creu que “la cadena de subministraments es veurà modificada” i Bandrés confia que avançarem cap a “una globalització corregida” on “Europa s’integrarà més”. Igualment, Bono assegura que pot ser un “moment-oportunitat” per a abordar “importants canvis en les formes i estructures de les administracions” gràcies a la digitalització per agilitzar tràmits com “necessitar tres mesos per poder obrir una empresa”.

Bandrés confia que avançarem cap a “una globalització corregida” on “Europa s’integrarà més”

4 La unió fa la força

Tant Bono com Bandrés han considerat que “és fonamental un acord entre les forces polítiques” i entre les autonomies, on han refermat el seu compromís per un estat federal. “Autonomies: ara o mai. Cal replantejar-se temes com la coordinació, l’educació o la sanitat entre els diferents nivells. No sé si eixirem d’aquesta en forma de V o de U, cadascú ho farà d’una manera diferent, però eixirem abans com més d’acord estiguem”, ha afirmat Bono. El catedràtic Bandrés ha afegit que veu “amb esperances” els últims “gestos, acords i apropaments entre les grans forces polítiques”. Per altra banda, Bono creu que “Europa està responent amb una potència de foc enorme”.

5 Una empenta a la descarbonització de l’economia

L’economia verda ja estava present a les institucions i a les empreses abans de la Covid-19, però aquesta podria accelerar-la. “És un impuls”, assegura Bandrés, i ha opinat que “la societat no pot evolucionar deixant enrere a la gent, s’ha de buscar un creixement més inclusiu” que en altres crisis. En aquest context, ha preguntat: “Què passarà amb les ciutats? Les pandèmies s’estan ensenyant especialment amb les ciutats més grans que amb el món rural”. Bono ha aprofitat per aplaudir el projecte Mobility City de la Fundació Ibercaja sobre la nova mobilitat, que si “abans era important, ara és vital”.

6 Raons per a l’optimisme

Aquesta “és una crisi diferent que no es deu al bon o mal funcionament de l’economia”, sinó a un factor exogen, com és un virus. I això què vol dir? Com sosté Bono, que “a diferència de la crisi de 2008, ara tot el món té una liquiditat més gran”, “les institucions poden aportar importants xifres de diners” i “les empreses estan ara més escarmentades” que aleshores, “tenen més vacunes internes”. A més, des d’un punt de vista sociològic, recorda que en 2008 “tothom tenia els seus culpables”, ja fora la banca o els polítics, i ara, als menys quant a l’origen, “no ens hem llançat acusacions”.

Per la seua part, Bandrés ha destacat que “això no és una recessió, sinó una paralització de l’economia perquè ho han decidit els governs. El punt de partida del sistema financer és millor i la situació de les empreses és incomparablement superior”. “És un shock diferent. Hem sofert caigudes superiors al 10%, una intensitat més gran que en 2008, però durarà menys, les pèrdues acumulades seran menors”, ha analitzat, cosa que explica el fet que “la classe econòmica ha reaccionat de manera més ràpida”.

Bandrés: "El punt de partida del sistema financer és millor i la situació de les empreses és incomparablement superior”

L’exdirector del Servei d’Estudis d’Ibercaja ha confessat que li ha agradat “que els governs hagen posat el focus en les empreses, que són les que creen l’activitat, la renda, els impostos, etc. En política econòmica, més important que saber què fer, és saber què no s’ha de fer. I que cal no demorar-se, i és el que s’ha fet”, ha opinat. I Una injecció final de positivisme realista: “És un moment molt difícil, però la humanitat sempre ha tirat endavant de situacions pitjors, de grans guerres. I sempre ho hem fet amb un grau més d’humanitat i de desenvolupament”.

Més informació
Banquers indignats per la fama
Avui et destaquem
El més llegit