30 d'abril de 2012. És la data de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF). Vora cinc anys després de la gran crisi financera mundial, una norma estatal parlava de disciplina, la que no havia existit en els mecanismes de l'anterior norma posat de manifest amb l'esclat de la bombolla immobiliària. La LOEPSF exigeix que el superàvit de l'Estat, Comunitats autònomes i ajuntaments es destine a reduir l'endeutament net. Ara, vuit anys i una pandèmia després, aquesta disciplina pressupostària és qüestionada per algunes veus, com la de l'alcalde de València Joan Ribó que demana que "s'allibere l'ús del superàvit municipal no sols per a este assumpte, sinó perquè les ciutats puguem emprar-ho en allò que considerem necessari".
L'alcalde de València proposa crear un fons estatal de transport per reduir l'impacte que la pandèmia ha ocasionat en els serveis de transport públics. El descens d'ingressos de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) és d'un 90% i ha obligat el consistori a demanar una pòlissa de crèdit per fer front a la pèrdua de 27,2 milions d'euros. "El Consorci Regional de Transports de Madrid rebrà 258,1 milions i l'Autoritat de Transport Metropolità de Barcelona rebrà part dels 240,5 milions que es destinaran a Catalunya. Mentre que a la Comunitat Valenciana només arribaran 40 milions d'euros, dels quals encara no tenim notícies d'allò que arribarà a l'Autoritat de Transport Metropolità de València. Esta és la dura realitat", ha assenyalat l'alcalde aquesta setmana.
La proposta de gastar el superàvit en aquest propòsit o en altres necessitats ocasionades no és espontània. A Barcelona s'ha aprovat aquest dimecres una modificació del pressupost de 2020 en què es valora destinar 90 milions d'euros als efectes del coronavirus. En la votació, ERC, que s'ha abstingut, ha evidenciat que el consistori no té llum verda per a gastar el superàvit de 161 milions d'euros; una llum que des del Govern català demanen que passe a verd el més ràpid possible. El vicepresident català Pere Aragonès també insisteix en la necessitat que els ajuntaments puguin disposar del superàvit acumulat que actualment tenen immobilitzat als bancs: "Com més trigui el Govern espanyol a prendre totes aquestes decisions, més patiment tindran els ciutadans de Catalunya i de tot l'Estat", ha advertit.
Aragonès també insisteix en la necessitat que els ajuntaments puguin disposar del superàvit acumulat que actualment tenen immobilitzat als bancs
L'exigència arriba des de diferents municipis però també s'escolta a Madrid. Allí la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, ha comparegut aquest dijous anunciant la modificació de caràcter puntual de la llei de bases de règim local de 1985 que prepara el Govern espanyol per a dotar de més autonomia als ajuntaments. Però els parlamentaris han anat més enllà i des dels grups s'ha exigit que es permeta a les corporacions locals gastar el superàvit en la reactivació econòmica post-COVID. "Deixeu d'utilitzar als ajuntaments com si foren menors d'edat", ha dit el portaveu de Geroa Bai amb relació a aquest assumpte tal com recull Europa Press. Darias passa la pilota a la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, que ja negocia amb la Federació espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
El passat 4 de juny, Abel Caballero, president de la FEMP, ja va parlar d'aquesta possibilitat en la seua compareixença de la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmic que s'ha format al Congrés dels Diputats. Caballero va reivindicar l'ús de superàvits i romanents dels governs locals en els seus propis territoris, així com la flexibilització de l'equilibri pressupostari, la regla de despesa i el pagament a proveïdors. Caballero, en aquest sentit, afirmava estar convençut "que podrem usar els nostres romanents i molt prompte". Però quan?