Amb el juliol arriba el primer mes complet d'estiu, les vacances dels més – o menys, segons a qui es pregunti – afortunats. En un any normal, com 2022, creuem els dits, arriben les festes majors d'estiu, les revetlles i els festivals. I al juliol també arriba, com a mínim a l'Estat Espanyol, l'Alliberament Fiscal. El límit imaginari en què els ingressos dels contribuents deixen d'estar dedicats a pagar impostos es posa, en totes les Comunitats Autònomes, al voltant de mitjan mes que acabem de deixar enrere, però en algunes passa substancialment abans que en altres.
No és el cas de Catalunya. El país és el territori de l'Estat que més dies triga, segons aquest model, a pagar els seus impostos. Així ho recull la Fundación Civismo, un think tank liberal, al seu darrer estudi sobre càrrega fiscal a l'Estat Espanyol. Segons les estimacions de l'entitat, Catalunya va acabar de pagar els seus impostos el dia 21 de juliol, i es situa així com l'únic territori que supera l'llindar dels 200 dies a finalitzar les seves obligacions fiscals amb l'erari públic.
Fonts: Fundación Civismo / IEE
Per sota de Catalunya se situa Cantàbria, que triga 199 dies a completar les seves obligacions fiscals amb l'administració, seguida del País Valencià i Castella la Manxa – ambdós territoris acabarien de pagar els seus impostos el dia 17 de juliol, uns 198 dies. Els contribuents navarresos serien els següents a la llista: a la Comunitat Foral es gasten 197 dies de contribucions per pagar tots els impostos, això és, el dia 16 de juliol.
L'altra comunitat autònoma que compta amb un règim fiscal propi, el País Basc, ha celebrat el seu alliberament fiscal el 14 de juliol. Els contribuents bascos han trigat un total de 195 dies a pagar els seus impostos, els mateixos que l'Aragó i Astúries, i un menys que a les Illes Balears – que ho fa en 196, és a dir, el dia 15 de juliol. No tots els territoris mediterranis, però, triguen tant a complir les seves obligacions tributàries. La Regió de Múrcia és la Comunitat Autònoma que, de fet, triga menys a fer-ho, amb 190 dies – celebra el seu alliberament el mateix dia, de fet, que les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, el 9 de juliol.
Fiscalitat i pressió
La relació entre pressió fiscal i trigança en el compliment de les obligacions impositives no és tan directa com hom pensaria. En el cas català, però, sí que hi ha una correlació – que, encara que no impliqui causalitat, és interessant apuntar. Catalunya és el territori de l'Estat amb major pressió fiscal. L'any 2020, sobre la mitjana espanyola de 100 punts, el madrileny Institut d'Estudis Econòmics va assignar-ne al país 134,5 – una pressió superior a estats veïns com Itàlia (132) o Portugal (128).
L'altre de les regions més poblades de l'Estat, però, es desvia d'aquesta relació. La Comunitat de Madrid és, amb certa diferència, el territori amb una menor pressió fiscal de l'Estat – uns 80 punts sobre la mitjana establerta en 100, segons l'Institut. Tot i això, l'alliberament fiscal madrileny se celebra el dia 13 de juliol, el mateix que a Extremadura o a Galícia, dues comunitats amb més pressió fiscal que la capital – 120,2 i 111,4 punts, respectivament.
Només queda a prop de la Comunitat de Madrid el País Basc, que registra, segons l'IEE, una pressió fiscal de 90,5 punts – una dada que s'extreu de la mitjana entre les tres províncies del país, Gipuzkoa (92,9), Araba (89,8) i Bizkaia (88,9). La comunitat foral de Navarra, per la seva banda, es situa en una pressió fiscal superior als 115 punts sobre els 100 que marquen la mitjana estatal, substancialment per sobre de Castella i Lleó (112,9), les Balears (112), Andalusia (112) o La Rioja (107,8).