La inflació ha disparat el cost de la vida arreu. L'espiral alcista en els preus de consum que pateixen les principals economies del nord global, causada per una munió d'esdeveniments internacionals difícilment limitables a la pandèmia i la invasió d'Ucraïna, han fet que habitar qualsevol de les grans ciutats del planeta sigui cada cop més complicat. La concentració de la força de treball i el teixit de negoci a grans capitals, unida amb la capacitat tècnica per al teletreball, han fet que el talent internacional s'interessi cada cop més per la relació entre la qualitat i el cost de la vida allà on podrà treballar i la inflació ha complicat aquest equilibri. Així, la consultora Mercer ha estudiat els preus de fins a 200 productes i serveis essencials, des de l'habitatge fins a l'oci; la roba o el menjar, a prop de 300 ciutats de tot el planeta per calcular, primer, on és més car viure i, segon, quines de les principals metròpolis del món ofereixen una millor relacióqualitat-preu per als millors treballadors que demanda el mercat.
Barcelona, a l'estudi realitzat per la consultora, està còmodament siutada a la part alta de la taula. Entre les ciutats de l'Europa continental, la capital catalana ocupa la vintena posició pel que fa al cost de la vida –és la més cara, amb certa diferència, de l'Estat espanyol–. Per darrere en el general de ciutats com Frankfurt, Praga o Stuttgart, no pateix preus desorbitats com altres urbs, però es troba en una situació complexa en l'accés a alguns productes concrets. Per exemple, segons Mercer, Barcelona és, d'entre les ciutats estudiades, la que té uns preus de l'oli –un dels productes essencials que contemplen amb més cura, juntament amb la gasolina o el pa– més elevats amb molta diferència. Els combustibles també es troben, segons el portal, a la part alta de la forquilla de preus si es comparen amb la resta d'entorns estudiats, no només a Europa sinó a tot el món. Si es posa en un context global, Barcelona seria la gran ciutat número 78 pel que fa al cost de la vida. Madrid, per la seva banda, és raonablement més barata, i no apareix fins al lloc 90.
Suïssa és amb diferència el país més car d'Europa, amb quatre de les cinc ciutats amb major cost de la vida del món
Segons l'estudi publicat per la consultora, el país amb diferència més car per a la vida a les ciutats de tot el continent és Suïssa. La república confederal té quatre de les ciutats amb els preus més alts del món: Zuric, Ginebra, Basilea i Berna, molt per sobre de qualsevol altra ciutat europea. Fora del país alpí, és Copenhaguen la següent classificada europea, seguida de Viena i Amsterdam. La tendència és a la concentració de les capitals més cares al centre i el nord d'Europa, amb la majoria de les urbs més inaccessibles del continent a la regió. Alemanya, per exemple, conté cinc de les capitals que Mercer troba més costoses per a viure-hi: Frankfurt, Berlín, Munic, Stuttgart i Hamburg; mentre que estats com Bèlgica o els Països Baixos n'aporten quatre. Per altra banda, només una ciutat francesa (París) i dues italianes (Roma i Milà) són més cares que Barcelona.
Si s'amplica el focus cap a l'estudi de tot el planeta, les quatre ciutats suïsses i la capital danesa són les úniques ciutats del continent que apareixen entre les 20 més cares – amb Londres, les úniques sis de la regió–. La metròpoli amb un cost de la vida més elevat del món és Hong Kong; mentre que Tel-Aviv avança Nova York a la sisena posició. El top-10 el completen Singapur, Tòquio i Beijing. La Xina és, de fet, una de les grans protagonistes de l'estudi. A la capital del gegant asiàtic s'afegeixen Shanghai, Shenzen, Guangzhou o Qingdao, centres tecnològics i logístics del pacífic, on el talent internacional trobarà més difícil assolir el pagament de lloguers, combustibles o aliments.
Qualitat de vida
El cost de la vida, però, és una xifra de rellevància relativa que s'ha de llegir sempre en clau qualitat-preu. Així, Mercer complementa l'estudi amb una comparativa entre ambdues magnituds; una comparació del que s'ha de pagar per viure a una ciutat i el nivell de vida que s'hi pot assolir. Val a dir, en aquest cas, que a poques ciutats més barates que Barcelona es pot viure millor. De fet, només quatre urbs amb un cost de vida més baix que la capital catalana ofereixen condicions més favorables per al talent internacional: Lisboa, Estocolm i les dues grans metròpolis canadenques, Toronto i Vancouver. Aquesta, de fet, es troba entre les ciutats amb millors entorns vitals segons la consultora, acompanyada de Viena, Amsterdam, Copenhaguen o Zuric –totes elles, és cert, substancialment més cares–.
Així, Barcelona se situa còmodament per sobre de la majoria de ciutats dels Estats Units, superant Dallas, Chicago i Los Angeles i justament per sota de Nova York; així com de referents europeus com Praga i Roma, tot i oferir uns preus més baixos que les seves competidores. A nivells de qualitat de vida similars als de la capital del país, Mercer col·loca Tòquio o Londres, dues urbs també substancialment més cares. El nivell de vida de Barcelona, així, es veu superat clarament per només un grapat de ciutats europees –com Viena o Berlín– i només per una de les capitals asiàtiques, Singapur, que Mercer situa al nivell de Frankfurt o Brussel·les. El cas de Hong Kong és un dels més flagrants: mentre que el cost de la vida és clarament més elevat que el de la resta de ciutats del planeta, l'oferta de serveis i l'entorn de benestar que la capital ofereix als ciutadans és molt més baix que el dels altres referents globals. El seu índex, de fet, la posa al nivell Ljubljana, Dubai o Montevideo, lluny dels centres de referència.