Les llotges catalanes van generar un volum de negoci de 98 milions d’euros durant el 2022, movent un total de 21.499 tones de peixos capturats. L’any 2000 aquesta xifra era de 44.673 tones i 113 milions d'euros, segons les dades de l’Institut Català d’Estadística. Les captures marítimes han caigut a la meitat en poc més de vint anys, el que pot posar de manifest l’esgotament dels recursos marítims, l’abandonament de l’ofici de pescador o l’increment de la cria controlada de peixos. O, segurament, una barreja de tots aquests i altres factors.
El 2003 hi havia 1.382 embarcacions dedicades a la pesca marítima a Catalunya, mentre que al 2022 n’hi havia només 702. En canvi, la producció aqüícola, aquella que consisteix en la cria controlada, ha passat de 4.500 a 8.400 tones entre 1999 i 2022.
Quines són les llotges catalanes més potents?
L’Institut Català d’Estadística enumera 19 llotges a Catalunya. Les de la província de Tarragona són les que generen més volum de negoci (40,2 milions d’euros) i mouen més captures (7.690 tones). A continuació hi ha Barcelona (24,65 milions i 7.235 tones) i Girona (33,4 milions i 6.573 tones).
Pel que fa a llotges concretes, Barcelona és la que mou més captures amb 3.201 tones, però no és la primera en volum de negoci. En aquest cas, la llotja més potent és la de Sant Carles de la Ràpita, amb 12,87 milions. Aquestes són les cinc llotges més destacades pel que fa a negoci: Sant Carles de la Ràpita (12,9 milions i 2.176 tones), Tarragona (10,4 milions i 2.274 tones), Vilanova i la Geltrú (9,94 milions i 2.469 tones), Palamós (8,9 milions i 1.240 tones) i Blanes (8,7 milions i 1.977 tones).
Un cas similar al de Sant Carles de la Ràpita és Palamós, que és la vuitena en nombre de captures, però la quarta en negoci. Un dels motius que explica aquesta realitat és el gènere que destaca en aquestes dues llotges, com són els llagostins i les gambes, que tenen preus molt més elevats.
Els reis de la sardina
I, quin és el peixos més capturats a Catalunya? La reina és la sardina, amb 5.310 tones pescades el 2022. És gairebé el 25% del total de la pesca marítima. A continuació hi ha el seitó (4.494 tones), el lluç (873,2 tones), el moll (732,4 tones) i el sorell (713,3 tones). El 2000, la sardina ja era el peix més capturat, malgrat que s’ha passat de pescar-ne 14.500 tones a 5.310. El seitó, el sorell i el lluç també apareixen entre les cinc espècies més capturades, on també es colava la maire. En canvi, el moll és el que més ha crescut en aquests 22 anys, passant de 247 a 732 tones.
Algunes de les espècies que més han caigut són el pop (de 959 a 303 tones) o el verat (de 1.445 a 92). En canvi, el cranc ha augmentat de 230 a 536.