Catalunya torna a destacar en un rànquing de països europeus (i mundials). En aquesta ocasió, el territori català es planta a la vuitena posició de tot Europa pel que fa al compromís del Govern amb la ciberseguretat i es queda amb la 22a plaça a escala mundial. Així s'extreu de l'informe Global Cybersecurity Index de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya en col·laboració amb PwC i de l'avaluació de 194 països d'arreu del món que fa la Unió Internacional de les Telecomunicacions (ITU). D'aquesta manera, Catalunya, tot i no ser un Estat, se situa per damunt la mitjana europea a només 5 centèsimes del podi ocupat per Estònia, Lituània i França i per davant d'altres països com Dinamarca, Alemanya, Itàlia o Bèlgica.
I no només això. El territori català ha rebut la màxima puntuació en relació a les mesures legals implementades en l’àmbit de la ciberseguretat, entre les quals hi destaca la Llei 15/2017 de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que és l'entitat que s'encarrega d'executar les polítiques públiques de la Generalitat i, per tant, és l'organisme que governa aquest àmbit en el sector públic català. Una llei que va ser signada pel llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i qui era conseller de la Presidència, Jordi Turull, i que recorda que la societat de la informació "es configura com una plataforma global per a la lliure circulació de la informació, les idees i el coneixement", però que afronta diversos reptes i amenaces que poden posar "en perill la seva seguretat", motiu pel qual el Govern de llavors s'hi va llençar de cap a aprovar-la.
A banda d'aplaudir l'aprovació d'aquesta llei i l'entrada en funcionament del paper de l'Agència de Ciberseguretat catalana, l'informe també posa en valor l’aprovació al 2019 de l’Estratègia de ciberseguretat de Catalunya 2019-2022, en la qual s'estableixen la visió, els objectius estratègics i les línies d'acció dels propers anys. Entre ells, garantir la seguretat en la lliure circulació d'idees i coneixement en l'aposta de l'Executiu per la plena implantació de la societat digital, i tot per fiançar un dels pilars sobre els quals cal construir aquesta societat digital a què aspira Catalunya, la ciberseguretat.
I, per fer-ho possible, l'aposta per dur a terme accions i campanyes de conscienciació, formació i educació per a diferents grups i col·lectius en el marc del programa Internet Segura també protagonitza un paper important en aquesta valoració, que té en compte les mesures legals, tècniques, organitzatives, de capacitació i de cooperació, entre moltes altres, dels països (i regions) en matèria de ciberseguretat.
De fet, a finals del 2020, Acció ja va identificar 361 empreses de ciberseguretat amb presència a Catalunya, empreses que ocupen 6.900 treballadors i que facturen 820 milions d'euros. Aquestes xifres representen un 16,9% en nombre d'empleats i un 1,7% més pel que fa al pressupost. L'informe d'Acció, a més, posava de manifest que el 83% de les empreses presents al territori català són pimes i un 13% són startups i, d'aquestes, un 29% són exportadores.
I no només això. Les empreses de ciberseguretat són de les poques que no s'han vist afectades per la pandèmia, sinó al contrari. El Departament d'Empresa preveu que les xifres continuïn creixent ja que, entre altres coses, tres de cada quatre empreses esperen un augment dels ciberatacs. De fet, com deia el director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Oriol Torruella, en una entrevista amb VIA Empresa, el teletreball ha obligat les empreses a comptar amb més mesures de protecció, però, al mateix temps, avisava a aquelles companyies que no són conscients de la importància de garantir la seguretat en el terreny digital: "El gran error en ciberseguretat és considerar que jo no sóc prou important o que la informació que tinc no és prou important", però això no és així perquè, recordava, "la informació de les empreses és valuosa i perdre dades personals o de negoci pot fer incomplir la normativa i reduir la reputació online".
Sigui com sigui, la voluntat del Govern és assolir un país el més cibersegur possible perquè, com deia Torruella, "el cibercrim és un negoci que escull els sectors en funció de la capacitat de capitalitzar les accions". I l'organisme que pateix més atacs és l'administració pública amb un 44% del total perquè és dels pocs llocs que recullen les dades de tots els ciutadans. Dades que valen or i dades que, doncs, val la pena protegir, per seguretat i per consciència social.