Amb les creixents preocupacions sobre la privadesa de la nostra informació en l'entorn digital, el dret a l'oblit, també conegut com a dret a supressió, s'ha convertit en un dret fonamental -recollit en la legislació europea- perquè les persones puguin sol·licitar la supressió de dades seves personals en els motors de cerca i plataformes digitals, si aquestes són imprecises, inadequades, irrellevants o excessives. Es va establir per primera vegada el maig del 2014 a la Unió Europea, com a resultat d'una resolució del Tribunal Europeu de Justícia, però va agafar major consistència l'any 2018 en el Reglament general de protecció de dades (RGPD) aprovat per la Unió Europea.
La voluntat de la ciutadania per esborrar les seves dades públiques a Internet es pot mesurar a través de les peticions que han rebut les grans tecnològiques en els darrers anys. Entre el 2015 i el 2022, només Google i Microsoft van rebre fins a 1,35 milions de sol·licituds de dret a l'oblit. L'evolució del nombre d'aquestes sol·licituds, que va incrementar-se considerablement entre el 2019 i el 2021, va registrar una important davallada el 2022, l'últim any analitzat per la multinacional Surfshark.
Segons l'informe de Surfshark, l'any 2022, França, Alemanya i el Regne Unit van representar més del 50% de totes les sol·licituds de "dret a l'oblit" a Europa. França, al capdavant del rànquing, va representar més d'una quarta part de totes les peticions, amb un total de 43.000 sol·licituds, mentre que Alemanya i el Regne Unit, que van ocupar el segon i tercer lloc, van presentar 24.000 i 16.000 respectivament. En tots tres països, però, en línia amb l'evolució mundial, es va registrar una disminució d'aquestes sol·licituds, en comparació amb el 2021: del 12%, el 24% i el 15% respectivament.
Itàlia i Espanya van quedar en quart i cinquè lloc, amb 12.000 i 11.000 sol·licituds, amb una disminució del 21% i el 14% des del 2021, respectivament. Les segueixen els Països Baixos (8.116), Suècia (7.909), Polònia (4.857), Bèlgica (4.025) i Suïssa, amb 3.397.
Un baix nombre de sol·licituds de dret a l'oblit pot indicar "una possible manca d'informació i conscienciació"
Si s'observa el nombre de sol·licituds per població, Suècia i França van encapçalar la llista amb 7 sol·licituds per cada 10.000 persones, seguides de Liechtenstein i Estònia, amb 6 informes per cada 10.000 persones. En el cas d'Espanya, la proporció es va situar entre les 2 i 3 persones, per cada 10.000 habitants. Surfshark assenyala, de fet, que un baix nombre de sol·licituds de dret a l'oblit pot indicar "una possible manca d'informació i conscienciació sobre la qüestió", fet que implicaria que no sigui pas positiu haver baixat en posicions.
Gairebé la meitat de les peticions de dret a l'oblit s'aconsegueixen satisfer
Si Google i Microsoft van rebre 155.000 sol·licituds de dret a l'oblit durant el 2022, ambdues empreses van retirar aproximadament el 56% de la informació que es denunciava en aquestes peticions. Els motius per a no retirar la informació, segons explica SurfShark, poden variar molt, en funció de la temàtica i, també, del dret d'accés a la informació. Per exemple, les sol·licituds que va rebre Google l'any 2022 vinculades a informació sensible i dades personals es van assolir en un 97% dels casos, les d'informació criminal el 61% dels casos, la informació professional gairebé la meitat dels casos i la infomació política va tenir la taxa de retirada més baixa: Google només va retirar una cinquena part de totes les URL sol·licitades.
Facebook, X (Twitter) i Youtube, capitanejant el dret a l'oblit
Des del maig de 2014, el "dret a l'oblit" s'ha exercit a la UE i altres països que han gairebé calcat la legislació europea, com Rússia, Turquia o Sèrbia. En aquests gairebé 10 anys (falten dades del 2023 i 2024), les xarxes socials han sigut les principals plataformes que han hagut de fer front a més peticions de dret a l'oblit i a més retirades d'informació; peticions que, per cert, després han hagut de traslladar a Google i Microsoft.
Facebook ha sigut, amb més diferència, la que més peticions ha rebut (129.000) i més URL ha retirat: 73.000. X (Twitter), amb una proporció de resolucions semblant, en va rebre 72.000 i en va retirar 39.000; però Youtube, en tercera posició, va tenir un major percentatge de vídeos eliminats: de 53.000 peticions, en va retirar dues terceres parts, 34.000.
Linkedin ocupa la vuitena posició de plataformes que han rebut més sol·licituds de dret a l'oblit
En el rànquing per plataformes, les segueixen el directori francès per a empreses i professionals, L'annuaire 118 712, el servei de Google Groups i Mrkoll, un lloc web suec per a informació personal sobre ciutadans suecs. Després de Societé, un altre directori empresarial francès, apareix en octava posició Linkedin, la xarxa social orientada als professionals i els negocis que ja compta amb més de mil milions de membres.