Una part substancial del sector de la mobilitat, no poques empreses i moltes autoritats a tots els nivells de govern consideren que un factor clau del futur del transport estarà en la shared mobility. Els vehicles compartits, la mobilitat com a servei i el descens dels cotxes, patinets i ciclomotors en propietat davant les dificultats que planteja el trencament de la cadena de subministraments i la retirada dels combustibles fòssils marcaran la forma de moure'ns per les ciutats. La plataforma fluctuo, dedicada a l'estudi de la mobilitat compartida a Europa, ha estudiat com les principals ciutats del continent tracten aquesta evolució en un curs 2021 que l'ha posat al bell mig del mapa en molts països.
Si s'observen el conjunt dels serveis de mobilitat compartida presents a les principals ciutats de l'entorn, Barcelona i Madrid es troben a la part alta de la forquilla. De fet, només Bordeus I Berlin tenen més empreses i iniciatives públiques de shared mobility que la capital de l'Estat espanyol – amb 26, 28 i 25 respectivament. Barcelona compta amb 20, per sobre de Londres, Brussel·les, Roma o Rotterdam, i al nivell de Milà o París. La ciutat catalana és, de fet, el tercer mercat més gran del continent quant a viatges per càpita en vehicles compartits, superada únicament per Oslo i la capital francesa. Aquesa destaca perquè el seu principal servei, el de ciclomotors compartits, no va ser introduït fins al setembre.
Les dues principals ciutats espanyoles lideren el mercat europeu, de fet, en aquest sector, el dels ciclomotors compartits. Madrid és la ciutat que té més vehicles d'aquest tipus, mentre que la capital catalana és la ciutat d'Europa amb més mopeds compartits, per sobre de Rotterdam, Paris o Berlin, on les iniciatives també tenen especial èxit. Barcelona és amb molta diferència la urbs amb més empreses que ofereixin motocicletes com a servei comú, amb 10, el doble que Madrid o Milà i cinc vegades més que Brussel·les. Se situa també entre les quatre ciutats europees amb més bicicletes compartides, amb un total de cinc serveis; mentre que Madrid es troba entre les grans representants del cotxe shared.
Si s'observa el lideratge absolut en cadascuna de les categories, París és, amb certa diferència, la ciutat amb més bicicletes en models de distribució de Mobilitat com a servei – tot i que compta amb menys iniciatives concretes que, per exemple, Barcelona, Burdeus o Rotterdam – amb prop de 30.000. També ocupa una posició de lideratge en els cotxes compartits, una categoria liderada per Berlin, amb més de 6.000 vehicles oferts. El vehicle compartit amb menys presència a l'Estat espanyol és amb molt el patinet. Berlin en té més de 35.000, i la també alemanya Hamburg és la segona amb uns 20.000 vehicles. Barcelona no compta amb cap iniciativa d'aquest tipus, mentre que Madrid suma uns 8.000 scooters compartits.
Iniciativa empresarial
2021 va ser l'any d'algunes de les grans inversions en iniciatives de mobilitat compartida. La MaaS europea va competir, i fins i tot superar, les firmes nord-americanes quant a capital aixecat en les seves emergents. La gran joia del continent en el sector és l'estoniana Bolt, abans coneguda com a Taxify, que va aixecar una sèrie E de 600 milions d'euros l'exercici passat – i ha tancat noves captacions de finançament durant el primer trimestre de 2022. L'empresa va passar del lloguer de vehicles elèctrics a tota una munió de serveis de transport, fins i tot delivery alimentari i de retail, i ja és una de les principals tecnològiques europees.
L'alemanya Tier, dedicada a la micromobilitat compartida, va aixecar durant el passat exercici uns 177 milions d'euros. La sueca Voi en va aixecar uns 102 milions d'euros, mentre que dues holandeses, Dott i GO Sharing, van aconseguir nous capitals per valor de 85 MEUR I 50 milions d'euros respectivament. A l'altra banda de l'Atlàntic, només Lime – especialitzada en micromobilitat, amb una captació de capitals de 462 milions d'euros – i Bird, californiana especialitzada en scooters compartits – 141 MEUR – van arribar als nivells de les grans emergents europees.
El finançament públic també va arribar a iniciatives de micromobilitat compartida europees durant el curs. París va fer una inversió de 250 milions d'euros en la construcció d'uns 180 quilòmetres de carrils-bici i més de 130.000 nous llocs per aparcar vehicles shared. Milà, per la seva banda, va invertir la mateixa quantitat en el seu pla Cambio, amb 24 nous carrils-bici per uns 750 quilòmetres en total. La Unió Europea també es va afegir a aquest moviment, amb dues iniciatives estructurals dedicades a la mobilitat urbana sostenible i multimodal que compartiran més de 350.000 milions d'euros en inversions, segons l'informe publicat per fluctuo.