Els ciutadans de la Comunitat de Madrid tenen l’esperança de vida en néixer més alta de l’Estat i també de la Unió Europea amb 85,4 anys, mentre que catalans i balears, amb 83,7 anys, tenen la setena més alta de l’Estat i la tretzena de les regions europees, segons dades d’Eurostat, l’oficina estadística de la Comissió Europea. L’esperança de vida va baixar en el conjunt de la UE dels 81,3 anys del 2019 als 80,1 del 2021 per la mortalitat causada per la pandèmia de la Covid-19.
Aquesta estadística d’Eurostat, corresponent a l’any 2021, però feta pública el març passat ha estat, amb diferència, la més consultada en les últimes setmanes de totes les que elabora aquest organisme amb seu a Luxemburg. Les dades posen de relleu els Estats on es viu més anys de mitjana –que són els del sud, Espanya, Itàlia i França– i les diferències entre regions. De fet, no és cap novetat que l’encapçali Madrid perquè aquesta comunitat ha ocupat el primer lloc del rànquing en els últims deu anys amb l’excepció del 2020,que va caure més enllà de la posició 50 a causa, precisament, de l’impacte de la Covid-19.
L’esperança de vida dels madrilenys en néixer supera en més d’un any i mig la dels catalans
L’esperança de vida dels madrilenys en néixer supera en més d’un any i mig la dels catalans si bé aquestes dues comunitats estan per sobre de la mitjana espanyola, que se situa en els 83,3 anys: els primers la sobrepassen en més de dos anys i, els segons, en mig any.
| Posició | Comunitat | Anys |
| 1 | Madrid | 85,4 |
| 2 | Navarra | 84,8 |
| 3 | Castella-Lleó | 84,3 |
| 4 | País Basc | 84 |
| 4 | Cantàbria | 84 |
| 5 | Galícia | 83,9 |
| 6 | Catalunya | 83,7 |
| 6 | Balears | 83,7 |
| 7 | Aragó | 83,5 |
| 8 | Castella-La Manxa | 83,3 |
| 9 | La Rioja | 83,3 |
| 10 | Canàries | 83,2 |
| 11 | Astúries | 83 |
| 12 | País Valencià | 82,5 |
| 13 | Extremadura | 82,3 |
| 13 | Múrcia | 82,3 |
| 14 | Andalusia | 81,7 |
Pel que fa a regions europees amb més esperança de vida en néixer, després de Madrid (85,4 anys), segueixen Navarra (84,8) i les illes Åland (84,6), un arxipèlag finès del mar Bàltic. Entre les deu primeres regions europees n’hi ha sis de l’Estat espanyol: Madrid, Navarra, Castella-Lleó, País Basc i Galícia. Catalunya és la tretzena empatada amb Balears.
| Posició | Regió | Estat | Anys |
| 1 | Madrid | Espanya | 85,4 |
| 2 | Navarra | Espanya | 84,8 |
| 3 | Illes Åland | Finlàndia | 84,6 |
| 4 | Castella-Lleó | Espanya | 84,3 |
| 5 | Trento | Itàlia | 84,2 |
| 6 | Estocolm | Suècia | 84,1 |
| 7 | Cantàbria | Espanya | 84 |
| 7 | País Basc | Espanya | 84 |
| 9 | Galícia | Espanya | 83,9 |
| 10 | Île-de-France | França | 83,8 |
| 10 | Rhône-Alpes | França | 83,8 |
| 10 | Bolzano | Itàlia | 83,8 |
| 13 | Catalunya | Espanya | 83,7 |
| 13 | Balears | Espanya | 83,7 |
En canvi, les regions de la UE amb l’esperança de vida més baixa estan a Bulgària: n’hi ha quatre que no passen dels 71,2 anys i una, al nord-oest del país, que ni tan sols arriba als 70 (69,7 anys).
El 2021, l’esperança de vida en néixer a la UE era de 80,1 anys, menys dels 80,4 anys del 2020 i dels 81,3 del 2021. L’informe d’Eurostat atribueix aquest retrocés al “repentí augment de la mortalitat” provocada per la pandèmia.
L’esperança de vida de les dones de la UE (82,9 anys) continua sent més alta que la dels homes (77,2 anys) si bé s’està reduint aquest bretxa. Entre 2002 –el primer any en que es disposa d’estadístiques de tots els països de la UE– i 2021, aquest índex ha augmentat en 2,5 anys (des dels 77,6 als 80,1), però mentre les dones han augmentat 2 anys, els homes ho han fet en 2,9.
Els Estats de la UE amb més esperança de vida en néixer són Espanya, Suècia, Itàlia i Luxemburg
Per Estats, després d’Espanya (83,3 anys), amb l’esperança de vida en néixer més alta segueixen Suècia (83,1), Itàlia i Luxemburg (els dos amb 82,7). Per contra, les més baixes són les de Letònia (73,1), Romania (72,8) i Bulgària (71,4). Espanya, juntament amb Grècia, són els Estats on es viu més temps després dels 65 anys: concretament, 21,4 anys. Aquesta és una dada que l’administració espanyola sembla haver tingut en compte a l’hora d’endurir, amb el consegüent endarreriment, les condicions de jubilació.
Eurostat va difondre la setmana passada una altra estadística que apunta que les persones grans, de 65 anys o més, que viuen en ciutats reporten un millor estat de salut. Així, el 2021, el 43% de les persones de més de 65 anys de la UE que viuen en ciutats van informar que tenien un estat de salut bo o molt bo, això suposa dos punts percentuals per sobre de les mitjanes estatals. Les proporcions més altes es van registrar a Irlanda (66%), Suècia (64%) i Bèlgica (60%). Espanya ocupa l’onzena posició entre els 27 socis comunitaris.