Madrid o Catalunya, on es viu més anys? (l’esperança de vida per comunitats)

La longevitat mitjana es va reduir en més d’un any a la UE per l’impacte de la Covid-19

L'esperança de vida en néixer ha passat a la UE dels 81,3 anys del 2019, abans de la pandèmia, a 80,1 anys el 2021 | iStock L'esperança de vida en néixer ha passat a la UE dels 81,3 anys del 2019, abans de la pandèmia, a 80,1 anys el 2021 | iStock

Els ciutadans de la Comunitat de Madrid tenen l’esperança de vida en néixer més alta de l’Estat i també de la Unió Europea amb 85,4 anys, mentre que catalans i balears, amb 83,7 anys, tenen la setena més alta de l’Estat i la tretzena de les regions europees, segons dades d’Eurostat, l’oficina estadística de la Comissió Europea. L’esperança de vida va baixar en el conjunt de la UE dels 81,3 anys del 2019 als 80,1 del 2021 per la mortalitat causada per la pandèmia de la Covid-19.

Aquesta estadística d’Eurostat, corresponent a l’any 2021, però feta pública el març passat ha estat, amb diferència, la més consultada en les últimes setmanes de totes les que elabora aquest organisme amb seu a Luxemburg. Les dades posen de relleu els Estats on es viu més anys de mitjana –que són els del sud, Espanya, Itàlia i França– i les diferències entre regions. De fet, no és cap novetat que l’encapçali Madrid perquè aquesta comunitat ha ocupat el primer lloc del rànquing en els últims deu anys amb l’excepció del 2020,que va caure més enllà de la posició 50 a causa, precisament, de l’impacte de la Covid-19.

L’esperança de vida dels madrilenys en néixer supera en més d’un any i mig la dels catalans

L’esperança de vida dels madrilenys en néixer supera en més d’un any i mig la dels catalans si bé aquestes dues comunitats estan per sobre de la mitjana espanyola, que se situa en els 83,3 anys: els primers la sobrepassen en més de dos anys i, els segons, en mig any.

Esperança de vida en nèixer a l'Estat Espanyol (2021)
 Posició   Comunitat   Anys
  1   Madrid   85,4
  2   Navarra   84,8
  3   Castella-Lleó   84,3
  4   País Basc   84
  4   Cantàbria   84
  5   Galícia   83,9
  6   Catalunya   83,7
  6   Balears   83,7
  7   Aragó   83,5
  8   Castella-La Manxa   83,3
  9   La Rioja   83,3
  10   Canàries   83,2
  11   Astúries   83
  12   País Valencià   82,5
  13   Extremadura   82,3
  13   Múrcia   82,3
  14   Andalusia   81,7

 

Pel que fa a regions europees amb més esperança de vida en néixer, després de Madrid (85,4 anys), segueixen Navarra (84,8) i les illes Åland (84,6), un arxipèlag finès del mar Bàltic. Entre les deu primeres regions europees n’hi ha sis de l’Estat espanyol: Madrid, Navarra, Castella-Lleó, País Basc i Galícia. Catalunya és la tretzena empatada amb Balears.

Regions de la UE amb més esperança de vida en néixer (2021)
  Posició    Regió   Estat   Anys
  1   Madrid   Espanya   85,4
  2   Navarra   Espanya   84,8
  3   Illes Åland   Finlàndia   84,6
  4   Castella-Lleó   Espanya   84,3
  5   Trento   Itàlia   84,2
  6   Estocolm   Suècia   84,1
  7   Cantàbria   Espanya   84
  7   País Basc   Espanya   84
  9   Galícia   Espanya   83,9
  10   Île-de-France   França   83,8
  10   Rhône-Alpes   França   83,8
  10   Bolzano   Itàlia   83,8
  13   Catalunya   Espanya   83,7
  13   Balears   Espanya   83,7

 

En canvi, les regions de la UE amb l’esperança de vida més baixa estan a Bulgària: n’hi ha quatre que no passen dels 71,2 anys i una, al nord-oest del país, que ni tan sols arriba als 70 (69,7 anys).

El 2021, l’esperança de vida en néixer a la UE era de 80,1 anys, menys dels 80,4 anys del 2020 i dels 81,3 del 2021. L’informe d’Eurostat atribueix aquest retrocés al “repentí augment de la mortalitat” provocada per la pandèmia.

L’esperança de vida de les dones de la UE (82,9 anys) continua sent més alta que la dels homes (77,2 anys) si bé s’està reduint aquest bretxa. Entre 2002 –el primer any en que es disposa d’estadístiques de tots els països de la UE– i 2021, aquest índex ha augmentat en 2,5 anys (des dels 77,6 als 80,1), però mentre les dones han augmentat 2 anys, els homes ho han fet en 2,9.

Els Estats de la UE amb més esperança de vida en néixer són Espanya, Suècia, Itàlia i Luxemburg

Per Estats, després d’Espanya (83,3 anys), amb l’esperança de vida en néixer més alta segueixen Suècia (83,1), Itàlia i Luxemburg (els dos amb 82,7). Per contra, les més baixes són les de Letònia (73,1), Romania (72,8) i Bulgària (71,4). Espanya, juntament amb Grècia, són els Estats on es viu més temps després dels 65 anys: concretament, 21,4 anys. Aquesta és una dada que l’administració espanyola sembla haver tingut en compte a l’hora d’endurir, amb el consegüent endarreriment, les condicions de jubilació.

Mapa de l'esperança de vida en néixer a Europa | Eurostad
Mapa de l'esperança de vida en néixer a Europa | Eurostad

Eurostat va difondre la setmana passada una altra estadística que apunta que les persones grans, de 65 anys o més, que viuen en ciutats reporten un millor estat de salut. Així, el 2021, el 43% de les persones de més de 65 anys de la UE que viuen en ciutats van informar que tenien un estat de salut bo o molt bo, això suposa dos punts percentuals per sobre de les mitjanes estatals. Les proporcions més altes es van registrar a Irlanda (66%), Suècia (64%) i Bèlgica (60%). Espanya ocupa l’onzena posició entre els 27 socis comunitaris.

Més informació
Forbes actualitza la llista dels més rics del món (així queden els catalans)
On són els salaris més alts? (guanyen Madrid i els càrrecs intermedis)
Fraus a l’assegurança: on se’n cometen més i els últims enganys
Avui et destaquem
El més llegit