2022 ha estat un any de lleuger retrocés en els ingressos dels astres de l'esport d'elit. Si bé les 10 principals estrelles rutilants de l'entreteniment atlètic van superar els 1.000 milions d'euros en salaris i endorsements durant l'exercici passat –el segons cop en la història que es transgredia aquest llindar, després d'un elevadíssim pic salarial durant el 2018 impulsat per les retribucions astronòmiques de golfistes i tenistes– enguany s'ha tornat a l'encara còmoda atmosfera dels 900 MEUR. Només tres grans figures, segons les xifres publicades per la revista Forbes, guanyen més de nou xifres, una menys que ara fa 12 mesos; i tot i que dues d'elles són futbolistes, l'esport rei a Europa cada cop queda més empetitit en comparació amb les grans lligues nord-americanes, que no pateixen el problema amb la caiguda d'interès i dels ingressos televisius que alertava el president del Reial Madrid Florentino Pérez. Els noms són els de sempre; les xifres, però, extraordinàries.
Torna a liderar la llista el que lidera totes les llistes: el davanter del Paris Saint Germain Lionel Messi és l'esportista millor pagat del món, amb uns ingressos totals d'uns 130 milions d'euros. En el seu cas, com en el de la majoria d'estrelles del seu esport, el muntant més elevat surt de les obligacions contractuals del seu equip: el rosarí percep un salari de 75 MEUR, el més alt del món amb una diferència d'uns 5 MEUR –el segon és company d'equip–. Complementa aquest estipendi amb una facturació externa –patrocinis i altres empreses– de 55 milions d'euros. Els mateixos ingressos extraesportius registra Cristiano Ronaldo, el tercer en la general i segon futbolista de la llista, que gaudeix d'un salari del Manchester United lleugerament més modest, de només 60 milions d'euros. El portuguès es queda així en una retribució anual de 115 MEUR.
Font: Forbes
El segons classificat, però, és l'exemple d'atleta-empresa. El millor jugador de basquetbol de tots els temps, LeBron James, projecta per al 2022 uns ingressos totals de 121,2 milions d'euros. Els Los Angeles Lakers, l'equip amb què acaba contracte el pròxim estiu, només aporta un terç, però, d'aquesta participació. Els patrocinis del d'Akron, així com altres activitats fora de la pista, aporten al seu compte un muntantsuperior als 80 milions d'euros cada any. L'estate del jugador, però, està lluny de respondre a la seva activitat atlètica o publicitària- James és conegut pel seu jove imperi corporatiu. A la productora SpringHill Company –darrere de pel·lícules com la segona part d'Space Jam o la recent estrena de Netflix Hustle– s'afegeix la seva participació en el grup inversor propietari del Liverpool FC, Fenway Sports Group, amb el que, segons diverses publicacions estatunidenques, l'aler pretén esdevenir el primer exjugador en esdevenir propietari majoritari d'una franquícia de l'NBA, probablement a la ciutat de Las Vegas.
Per sobre de James en la seva faceta mediàtica només hi ha Roger Federer. El setè classificat de la taula, amb uns ingressos estrictament esportius de només 700.000 euros, arriba a ingressar més de 90 MEUR en patrocinis i altres col·laboracions. L'esport de la raqueta aporta a la llista moltes figures amb estructures financeres similars: salaris baixos però endorsements extremadament elevats. És el cas de les dues primeres dones del top-50, Naomi Osaka i Serena Williams. La japonesa frega els 60 milions d'euros anuals, mentre que la històrica tenista nord-americana supera els 47 MEUR, la immensa majoria d'ambdós balanços en guany extraesportius. La comparació entre salaris i patrocinis fa encara més sagnant l'escletxa de gènere en l'esport d'elit: mentre que en el mercat competitiu de l'empresa les marques de les atletes igualen, o fins i tot superen, les de les seves contraparts masculines, els sous a les seves lligues són encara extremadament baixos en comparació. Mentre que el salari màxim a la WNBA amb prou feines supera els 220.000 dòlars, el mínim a l'NBA es queda a prop del milió.
Els hereus
Per primer cop, la publicació econòmica nord-americana s'ha parat a analitzar els salaris d'esportistes menors de 25 anys; els que han de marcar, segons les previsions, el futur de les grans lligues atlètiques. Osaka és un dels grans exemples: amb els seus ingressos, és la segona esportista jove amb un compte bancari més inflat, només per darrere del quarterback dels Buffallo Bills Josh Allen. La superestrella de la ciutat del nord de Nova York rep xecs per valor de 67 milions d'euros l'any –la gran majoria del muntant, fins a 63 MEUR, en concepte de salari–.
Es tracta d'una tendència que comparteixen la gran majoria de professionals de la llista de futurs. La superestrella dels Phoenix Suns i alumni dels Kentucky Wildcats Devin Booker, finalista de la NBA la temporada passada, frega els 40 milions d'euros, amb un salari proper als 32 MEUR i uns ingressos extraesportius 10 vegades inferiors als de LeBron James. El company de Leo Messi a la davantera del PSG, Kilian Mbappé, amb una facturació total d'uns 28 milions d'euros, només en rep 15 MEUR en patrocinis i publicitat; mentre que Marshon Lattimore, possiblement el millor cornerback del món, ingressa 100.000 euros per la seva marca personal, que s'afegeixen als 40,8 MEUR que li paguen els New Orleans Saints.
La llista d'enguany té, a més, una altra sorpresa a destacar entre els joves: un dels 50 atletes millor pagats del món és un youtuber. Després de La Velada del Año II d'Ibai Llanos no hauria de sorprendre la presència als rings d'estrelles del contingut digital. El pioner en aquesta pràctica, però, és el nord-americà Jake Paul, que després dels seus dos enfrontaments amb el boxejador professional Tyron Woodley, va tancar l'exercici amb uns 38 milions de dòlars en ingressos –30 entre les cordes, vuit a les pantalles–. Per contextualitzar, el tetracampió mundial de boxa Saúl "Canelo" Álvarez, que sí que es cola en el top-10 absolut de la revista, va guanyar un total de 85 milions d'euros. Això sí, amb 80 MEUR de salaris pels seus combats, el mexicà va aconseguir endorsements per valor de 5 MEUR, tres menys que el creador de continguts.