Dir no és el mateix que fer. Segons dades del Col·legi de Registradors, hi ha 3.004 empreses que van anunciar que traslladarien la seu social fora de Catalunya des de l'1 d'octubre fins al 12 de desembre. Però ho han fet? A efectes pràctics, només 332 empreses han seguit tots els passos per fer efectiu el canvi de domicili, tal com queda recollit al Butlletí Oficial del Registre Mercantil (Borme). El més sorprenent de tot és que des del 6 d'octubre, fer les maletes és més fàcil que mai gràcies al decret exprés del Consell de Ministres que permet canviar de seu amb o sense el vistiplau dels accionistes.
Des d'aquell divendres posterior al referèndum, canviar de seu es fa en pocs passos: l'empresa presenta una sol·licitud en el registre mercantil d'origen, es comprova que no hi ha actes pendents i finalment, s'expedeix un certificat literal que té una vigència de 3 mesos i s'ha d'entregar al registre mercantil de destinació. Quan tot això s'ha fet, el trasllat surt publicat al Borme.
El termini habitual pel procés de trasllat va dels 30 als 40 dies
En el sentit oposat a la fuga, un total de 132 empreses de fora de Catalunya han sol·licitat traslladar en els últims dos mesos la seva seu social aquí, de les quals 73 ja han culminat tot el procés. A tall de comparació, només el 12% de les empreses que van dir que traslladarien la seva seu fora de Catalunya ja ho han fet mentre que el 55% que van dir que vindrien, ja hi són.
Els motius?
Segons fonts del Departament d'Economia i Hisenda, el termini habitual per a tot aquest procés va dels 30 als 40 dies. Tenint en compte que hi ha 1.982 sol·licituds de trasllat que es van fer durant el mes d'octubre, no queda del tot clar per què hi ha un gruix tan important d'empreses que encara no han passat de la teoria a la pràctica. En concret, el Borme recull que només hi ha 96 empreses a l'octubre i 236 al novembre que hagin culminat el procés.
Així doncs, la pregunta del milió és per què tota la resta no han fet ja el trasllat? Les hipòtesis són variades, des d'un col·lapse del registre mercantil per la massificació de peticions a un wait and see de cara a les eleccions del 21D. La clau de tot plegat la tindrà el desembre més polític dels últims anys. Un cop passat el Nadal, començaran a expirar molts dels certificats literals i ja es podrà comprovar quantes empreses han fet el pas definitiu per marxar. No és el mateix dir que fer i en qualsevol cas, convé recordar que no és un procés irreversible.
Un cop passat el Nadal, començaran a expirar els certificats literals
Al mateix temps, des del Departament d'Economia també es recomana tenir en compte que els grans conglomerats empresarials tenen diferents nifs (número d'identificació fiscal) per a les seves societats i cada nif pot comptar com una empresa que marxa. De les 332 empreses que ja s'han traslladat, un 56,5% han escollit Madrid. A molta distància, també apareixen: Aragó (11,4%), País Valencià (9,3%), Illes Balears (6%) o Andalusia (5,4%), entre d'altres.
L'economista i professor de Columbia University, Xavier Sala-i-Martin, assenyalava aquest dimecres en un article a l'Ara algunes característiques de la gran majoria de les empreses que han decidit marxar: no són estrangeres, es troben dins un sector "altament regulat o amb dependència de l'obra pública de l'Estat" o són susceptibles de boicot entre els clients espanyols. Un conjunt de categories que inclou cimenteres, cavistes, bancs o empreses d'assegurances.
Sense efecte
El ritme de sol·licituds de trasllat ha anat in decrescendo de forma molt significativa. Del màxim diari de 268 assolit el 19 d'octubre fins a les 16 del passat 11 de desembre. La directora general d'anàlisi econòmica de la Generalitat, Natàlia Mas-Guix, assegura que es tracta "d'un canvi notarial sense efecte en el PIB de Catalunya" tenint en compte que no impacte en la producció, l'activitat o els treballadors. "Naturalment no és positiu però cal ser rigorosos en explicar l'impacte", afegeix abans de detallar que el manual del sistema europeu de comptes estipula que el càlcul del PIB es fa segons les tres variables anteriorment mencionades.
En aquest mateix sentit, el Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) defensa també que l'impacte per a les arques públiques de la recaptació és "pràcticament inexistent", ja que no afecta a la recaptació pel que fa a l'impost de Societats i l'IVA, exceptuant l'impost de transmissions patrimonials i els actes jurídics documentats quan es realitzen ampliacions de capital. L'única diferència és que el primer no finança a les comunitats sinó que s'ingressa directament a les arques públiques estatals mentre que la recaptació del segon es fa d'acord amb la proporció de consum que cada regió obté, i es reparteix al 50%.
De moment, no són 3.000 empreses sinó que 332 que ja han marxat de veritat. El Nadal farà la resta.