El poder de la metròpolis de Barcelona: 55% del PIB, 110.214 empreses i atracció d’inversió
L'àrea metropolitana de Barcelona gaudeix d’una ubicació privilegiada i estratègica amb 3,3 milions d’habitants, però amb deures pendents
Cada cop és més freqüent que Barcelona estigui al capdavant de rànquings d’inversió estrangera, creació de noves startups, emprenedoria, turisme i fins i tot com una de les millors ciutats del món per treballar. Ara bé, sovint s’utilitza la “marca Barcelona” quan en realitat es fa referència a un concepte molt més ampli: una àrea metropolitana que concentra més de 3,3 milions d’habitants dividits en 36 municipis de diverses comarques i que concentra més de la meitat del PIB de Catalunya (55%). Per tenir-ho clar: de cada euro generat al país, més de la meitat es produeix aquí. I el gran repte: com viure en un món de concentracions massificades de població amb poder econòmic en àrees metropolitanes de la talla de Shanghai, Sao Paulo, Londres i París i sobretot, millorar la visibilització i la coordinació de noves polítiques.
Quines són les principals característiques de l'àrea metropolitana de Barcelona? Carme Poveda, directora d'anàlisi econòmica de la Cambra de Barcelona i una de les impulsores de l'estudi La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, té clar que es tracta d'una economia diversificada, un nucli d’innovació i emprenedoria, bona connexió internacional, es pot gaudir de bona qualitat de vida, impacte social i importància mediambiental, amb grans oportunitats d’inversió. I unes xifres per sobre de la resta del territori. Enguany la metròpolis de Barcelona compta amb el 78% del teixit empresarial concentrat en 5 municipis clau: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat del Vallès i Cornellà de Llobregat. És a dir, 110.214 empreses.
Una concentració d’empreses que destaca sobretot en el sector de la sanitat i els serveis socials, a més de la producció. La dimensió mitjana d’aquestes empreses és més elevada que al conjunt de Catalunya, amb 14,4 treballadors per empreses, mentre que a la resta del territori és de 12,1. I un fet diferencial: l’àrea metropolitana té un nivell de PIB per càpita en paritat de poder de compra (PPC) un 32% superior al de la mitjana de la Unió Europea. I un salari mitjà que supera de llarg els 30.000 euros.
L'àrea metropolitana de Barcelona genera el 55% de l'economia catalana i concentra el 83% de les filials estrangeres
La forta inversió exterior de l'àrea es concentra en els sectors de la tecnologia, connectivitat, turisme i captació de talent i compten amb 1.326 milions de dòlars invertits l'any 2022, que la situa en l’11a posició en captació d'inversió tecnològica. De fet, el 83% de les filials d'empreses estrangeres a Catalunya es concentra allí. D’aquí, l’aposta per la bona connexió internacional i turisme de negocis i congressos amb el paper de Fira de Barcelona com a gran intermediari.
Autocrítica i deures pendents
"Amb aquestes xifres no volem mostrar un optimisme exagerat", apunta Jordi Valls, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB. "Si volem competir amb termes econòmics, hem de tenir pensament metropolità ja que som la 7a regió metropolitana europea". Per tant, per a Valls cal més diversificació econòmica metropolitana i generar més ocupació de qualitat, atracció de més capital i aprofitar la reindustrialització que se sol·licita des d’Europa com a grans oportunitats. A més, Josep Santacreu, president de la Cambra de Barcelona, apunta que un dels deures pendents és l’atracció del millor talent i la millora de l'accés a l'habitatge. "No pot ser que les empreses confessin que és difícil mantenir mà d'obra a la zona per culpa de l’habitatge i la dificultat constant del transport de Rodalies".
Valls (AMB): "Si volem competir amb termes econòmics, hem de tenir pensament metropolità"
Els experts també destaquen el creixement del trànsit ferroviari com una gran oportunitat per a la metròpolis de Barcelona. “La situació ha canviat ja que abans les multinacionals buscaven estar a prop de l’aeroport, mentre que ara demanen estar a poca distància de l’estació d’AVE”, continua Valls. De fet, l’aeroport del Prat de Barcelona ha recuperat el 2022 el 7è lloc quant a volum de passatgers, tot i que es troba un 21% per sota del nivell del 2019. Per altra banda, la “xifra positiva” té a veure amb el moviment de passatgers en tren Barcelona-Madrid del conjunt d’operadors que ha assolit un màxim històric el 2022, amb 6,2 milions de passatgers, molt per sobre dels 4,3 milions del 2019.
Per finalitzar, l'AMB es reafirma a l'informe com una zona amb qualitat de vida, gran atractiu del territori i connexions internacionals, mentre cal gestionar millor les connexions locals i la política urbanística que hi ha darrere. I sobretot la cooperació entre actors, per anar més alineats i aconseguir més recursos. Perquè com destaquen a l'estudi, la metròpolis té actius tan diversos com la Fira de Barcelona ubicada parcialment a l'Hospitalet de Llobregat, l'Hospital Universitari de Bellvitge, la Vall d'Hebron, el hub de Nestlé a Esplugues de Llobregat, HP a Sant Cugat, el Sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès o el projecte de les tres xemeneies a Sant Adrià de Besòs. 3,3 milions d'habitants concentrats en una regió que lideren gran part dels rànquings internacionals, però amb alguns deures (i nous reptes) per assolir.