Un tuit de Viquipèdia ens informa que la Viquipèdia en català ja és el cinquè lloc més visitat de l’Estat espanyol, per sota el web del diari As, i superant Facebook, Pornhub i Instagram, que li segueixen darrere. El podi l’ocupen la Viquipèdia en espanyol, YouTube i Amazon. Es pot competir amb els grans amb un projecte obert, centrat en la cultura, sense publicitat i sense vendre dades dels seus usuaris? Es pot.
Creada el 16 de març del 2001, la Viquipèdia en català va ser la primera, després de l’anglesa, en tenir un article. Va ser àbac, creat per l’usuari andorrà Cdani que podeu consultar aquí. I encara més important, aquí en podeu veure tot el seu historial d’edicions, de les darreres fins a la de la seva creació. La Viquipèdia segueix un dels preceptes fundacionals de la web de Tim Berners-Lee: tot el que es publica a la web hi ha de romandre.
🇪🇸🔝 Després de dos anys d'algoritme problemàtic, la Viquipèdia en català recupera múscul digital: ja som el 5è web més visitat des de Google a l'Estat espanyol.
— Viquipèdia (@Viquipedia) January 12, 2024
Gràcies per confiar en l'enciclopèdia lliure i, sobretot, per llegir-la en català!
📊 via @erik_sarissky i @AhrefsES pic.twitter.com/uhzBuX1Dix
Especialment rellevant per a l'educació, és en aquest àmbit on excel·leix, convertida en una és eina pedagògica essencial que ofereix als alumnes l’accés obert a informació actualitzada. I no només, ho permet en la seva llengua materna -fins a 326 llengües- fet que fomenta l’aprenentatge autònom en llengües que no tenen una indústria editorial al darrere.
Xifres, fites i penetració a banda, Viquipèdia és rellevant per molts motius. Un és el del debat acadèmic actual de la presència de la IA a les aules i de l’impacte en l’aprenentatge. S’assembla molt al que vam tenir ja fa més de 10 anys amb la irrupció de la Viquipèdia a l’aula. N’hauríem d’aprendre del resultat final: la Viquipèdia s’utilitza avui amb normalitat i alguns estudiants acaben participant-hi amb la creació de nou contingut. Algú va dir que fins a l’arribada de la Viquipèdia les enciclopèdies ens ensenyaven com era el món i que, a la Viquipèdia, som nosaltres qui li ensenyem com és el món.
Fins a l’arribada de la Viquipèdia les enciclopèdies ens ensenyaven com era el món. A la Viquipèdia, som nosaltres qui li ensenyem com és el món
I més enllà de la cultura (si és que hi ha alguna cosa) Viquipèdia és també una eina per a les empreses; una font d’informació accessible i gratuïta imprescindible per allò que els experts en diuen OSINT (Open Source Intelligence). I no només. A banda d’això, i molt a pesar dels seus editors, Viquipèdia s’ha convertit en una gran plataforma de reputació en línia. Com que només aquelles empreses que siguin rellevants per a la comunitat a la qual s’adreça la Viquipèdia en qüestió poden tenir pàgina, ser-hi dona prestigi. És per això que massa vegades els editors han de treure perfils autopromocionals, propagandístics o esbiaixats. Gomet vermell per a les empreses que com Burger King o Damm han editat entrades de la Viquipèdia per interessos comercials. Si teniu una empresa i la temptació d’obrir una pàgina a la Viquipèdia us aconsellaria llegir amb calma els criteris d’admissibilitat.
I la importància de Viquipèdia no només és conjuntural. En certa manera el que hi ha determina el que és veritat. La veritat és un concepte filosòfic sobre el qual portem debatent des de Tales de Milet. I si no ho hem resolt des de llavors, tampoc esperem que Viquipèdia ens ho solucioni, ni és la seva missió. Les afirmacions i les dades que s’hi publiquen han d’estar basades en fonts primàries; si les fonts primàries no són certes, tampoc ho serà el contingut de Viquipèdia. Viquipèdia conté un recull de la veritat publicada, un fotograma de la pel·lícula sense fi del coneixement.
Viquipèdia és també una font de dades d’entrenament per a grans models de llenguatge. Així, quan els ChatGPT i altres serveis d’IA generativa generen continguts, ho fan gràcies a coneixement que han extret també de Viquipèdia. Si el que hi ha està esbiaixat, és inexacte o no reflecteix la visió del món de la nostra cultura (o la que sigui) no esperem trobar-nos-la en un futur i molt menys que les màquines la coneguin.
Estem a 723 articles d'arribar a la xifra de 40.000 biografies de dones a la @Viquipedia en català.
— Àlex Hinojo (@AlexHinojo) February 6, 2024
Continuem amb l'esforç per reduir biaixos, però ens calen més mans. Us hi animeu? pic.twitter.com/Q6yDLRHDqi
Per això és tan important el tuit de l’Àlex Hinojo en què anunciava que ja només queden 723 articles per arribar a les 40.000 biografies de dones, fet que va en la direcció de restablir el balanç de la força dels biaixos i fa emergir els referents femenins per a les nostres futures professionals. Siguin nenes o siguin màquines.