L’hora de les auditories públiques

Amb 30 anys de retard l’auditoria ha entrat a formar part -finalment!- de l'estructura normalitzada de control dels ajuntaments i els seus organismes vinculats, siguin administratius o empresarials. Va ser l'any 1988 quan per exigència europea es va implantar l'obligatorietat de transparència informativa i d’auditoria obligatòria del sector empresarial, on des de llavors s'han vingut auditant més de 58.000 empreses anualment, amb un 30% d’auditories voluntàries.

Benvingut sigui el recent reial decret 424/2017, que regula el règim jurídic del control intern del sector públic local. No és, però, la proposta que els auditors veníem reclamant reiteradament des de fa anys: que s'equiparés el sector públic al privat, i s'establís l'obligació d’auditoria anual independent també per al sector públic local i els seus més de 8.100 municipis espanyols.

És cert que tot el sector públic, també el local, està sotmès a control intern per part dels òrgans d'intervenció, responsables també de la seva comptabilitat. I que encara que aquests són funcionalment independents, depenen orgànicament de les pròpies entitats  locals. Aquí radica la importància d'una fiscalització externa independent que realitzi auditories integrals per superar les limitacions que tenen les intervencions, tant pel que fa a recursos humans com econòmics.

La inexistència d’aquests control externs ha estat la causa -entre d’altres- que s’hagin produït males pràctiques i conductes reprovables -quan no delictives- que han generat desconfiança i indignació en la ciutadania, convertint la corrupció i el frau en una de les seves principals preocupacions. No en va, l’Eurobaròmetre estima en 120.000 milions d’euros el cost de la corrupció a Europa; o en un 4,5% del PIB el sobrecost en la contractació pública a l’Estat espanyol per falta de competència i corrupció.

Encara que l'essència de l’auditoria és la independència, la regulació aprovada se centra en el control intern i reforça el paper de la funció interventora de les entitats locals, establint un model consistent amb l'establert per al sector públic estatal. El control arriba a la integritat del sector públic local: la pròpia entitat local, els seus organismes autònoms, societats mercantils dependents, entitats públiques empresarials, fundacions, consorcis... i es proposa assegurar la gestió adequada dels fons públics, la seva ocupació eficient i la sostenibilitat financera  dels municipis.

Sense deixar la pròpia funció interventora, la norma aprovada estableix que per a la modalitat de Control Financer s’hauran de realitzar auditories públiques, sota la normativa aprovada per la Intervenció General de l'Estat (IGAE), establint-se com a primer exercici a auditar el que es tanqui a partir de l’1 de gener de 2019.

“S’estableix com a primer exercici a auditar el que es tanqui a partir de l’1 de gener de 2019”

Així mateix, els òrgans interventors hauran d’elaborar anualment un Pla de Control Financer que inclogui les actuacions de control i auditoria pública derivades de les obligacions legals, així com les que sorgeixin un cop analitzats els possibles efectes dels riscos que poden comportar els incompliments normatius, l’opacitat en la informació, les ineficiències en la gestió i d’altres febleses que es pugui detectar.

A més d'aspectes financers i de compliment normatiu, les auditories inclouran el control de l'eficàcia, del cost i del rendiment dels serveis públics. El decret aprovat ara també preveu que donada l'amplitud, extensió i profunditat dels controls requerits, els òrgans interventors podran contractar firmes privades d’auditoria, que hauran d’ajustar-se a les instruccions dictades per aquests òrgans.

L'efectivitat dels controls requeria un marc normatiu de referència que inclogués l'obligatorietat d'executar-los -que és el que s'estableix en el RD aprovat- però també és imprescindible la dotació de recursos per a aquesta execució. En aquest aspecte, s'ha adduït en ocasions que la transparència “és cara”, sense oferir ni contrastar dades concretes.

“Les auditories inclouran el control de l'eficàcia, del cost i del rendiment dels serveis públics”

Segons la informació publicada per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), l'any 2015 controlar 58.881 empreses en el sector privat a Espanya va costar 634 milions d'euros, una quantitat que per a la majoria de les empreses no arriba al 0,2% de la seva facturació anual. 

Sense ser l’objectiu principal de l’auditoria, existeixen nombrosos estudis que demostren que aquests controls tenen una important contribució a la prevenció i detecció de fraus i a combatre la corrupció en empreses i institucions. Així, podem afirmar que és molt més cara l'opacitat que la transparència. Si la transparència de les entitats locals no val aquest 0,2% del seu pressupost, anem malament.

“Si la transparència de les entitats locals no val aquest 0,2% del seu pressupost, anem malament”

Els controls i les auditories, les seves observacions sobre les deficiències detectades, així com les seves conclusions i recomanacions, aportaran fiabilitat i seguretat a la informació que formulen les entitats. A més, permetrà realitzar un seguiment precís del compliment normatiu, ajudar a avaluar el compliment dels objectius de gestió, el cost dels serveis i l'eficiència, l'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera futura de les entitats. Contribuiran sens dubte a una millora dels govern públics, com ho han demostrat fefaentment en d’altres països del nostre entorn i des de fa anys.

Més informació
"La paraula auditoria s'utilitza sovint com una amenaça"
"Hem perdut l'oportunitat d'harmonitzar l'auditoria a tot Europa"
Catalunya genera més de 500 auditors a l'any
Avui et destaquem
El més llegit