"La paraula auditoria s'utilitza sovint com una amenaça"

Daniel Faura, president del Col·legi d'Auditors de Catalunya, lamenta que s'utilitzi en negatiu el que ha de ser una "pràctica d'higiene" necessària en empreses i administracions

Daniel Faura lamenta haver perdut l'oportunitat d'harmonitzar el sector a tot Europa amb la nova Llei d'Auditoria
Daniel Faura lamenta haver perdut l'oportunitat d'harmonitzar el sector a tot Europa amb la nova Llei d'Auditoria
Aquest any se celebra el 85è aniversari del primer Col·legi de Comptadors Jurats de Catalunya, que es va constituir el juny del 1931. Apagat pel Franquisme, el 1995 el Parlament de Catalunya va aprovar la creació del que ara és el Col·legi de Censors Jurats de Catalunya. Daniel Faura presideix una institució que arran de l'entrada en vigor de la nova Llei d'Auditoria aquest divendres, intenta fer pedagogia sobre què és realment aquesta pràctica i quins beneficis aporta tant a les empreses com a les administracions públiques.

Quin moment viu el Col·legi?
Viu un moment de molta reflexió perquè tenim reptes importants a assolir, molts canvis. Ens hem d'adaptar a moltes situacions que no podíem preveure temps enrere. Necessitats d'informació diferents a les que fins ara s'havien plantejat a les empreses i a les organitzacions. Fins ara ens concentràvem molt a l'àmbit financer; i cada cop més toquem l'espai social, mediambiental, de gestió de riscos, etc. Són elements que ens fan fer reflexions i posicionar-nos en la demanda de més transparència en tots aquests àmbits. També les noves tecnologies alteren la forma de treballar. Fa uns anys teníem una part de la feina força mecànica, i ara s'ha revolucionat. No podem deixar la comptabilitat, però li hem d'afegir altres competències i disciplines que fins ara no hi eren.

La societat entén realment quina és la tasca dels auditors?
És possible que no, sobretot darrerament quan hem vist que a la paraula auditoria se li afegeixen qualificatius que fins ara no hi eren. De fet, l'auditoria moderna és una pràctica amb un accent molt anglosaxó. Fa 100 anys, primer al Regne Unit i després als Estats Units, es va veure la necessitat que hi haguessin uns professionals independents que sota una normativa molt estricta analitzessin els comptes de les empreses. D'aquesta manera es podia opinar sobre si aquells comptes reflectien la seva situació real. Això ha anat evolucionant a nous àmbits com l'auditoria social, mediambiental, etc. Però l'auditoria genuïna és la financera. La nostra tasca és poc visible però creiem que absolutament necessària. De cara al futur la societat necessita molta confiança, i per reforçar-la, la nostra feina és clau.

Quina proporció d'informes d'auditoria resulten negatius?
A Espanya es fan uns 60.000 informes a l'any, i d'aquests els casos on hi pot haver alguna irregularitat no superen la vintena. N'hi ha alguns més que s'aproven amb excepcions, amb alguns aspectes que no s'han vist clars o susceptibles a una altra interpretació; però cada cop n'hi ha menys. Però aquí hi ha una confusió. Sovint s'associa auditoria a detecció de frau, i aquest no és el tema.

Utilitzem malament la paraula auditoria?
La paraula auditoria s'utilitza sovint com una amenaça, sobretot en l'àmbit institucional i polític. Molts diuen que quan assumeixin el Govern faran una auditoria; sempre surt com una eina contra algú. Però mundialment l'auditoria és una pràctica d'higiene financera de control permanent dels recursos que es gestionen. Per tant, l'objectiu principal no és detectar el frau. Ara, si surt l'has de denunciar, evidentment; però no comences una tasca d'auditoria amb l'objectiu d'anar-lo a buscar. Sí que quan hi ha sospites que en una entitat hi ha frau també hi treballem, però és un encàrrec diferent de l'auditoria. Es denomina internacionalment com a forensic, on ja hi entren també experts de moltes altres metodologies. Però l'auditoria és preventiva.

Foto: Jordi Borràs


L'auditoria és cara?
És obligatori auditar les empreses que compleixin dos d'aquests tres requisits: facturar més de 5,7 milions d'euros, tenir més de 2,8 milions d'euros en actius o tenir més de 50 treballadors. Una auditoria d'una empresa d'aquest tipus pot anar al voltant dels 10.000 euros, que no és ni el 0,2% de la facturació de l'empresa. Si la transparència no val el 0,2% de la facturació, anem malament.

Les noves tecnologies han facilitat la seva tasca o han generat encara més complexitat?
Genera nous reptes, però fins ara treballàvem amb mostres estadístiques. Ara, amb la possibilitat de l'anàlisi de dades massiva, la tasca mecànica es robotitzarà i podrem dedicar la nostra funció a tasques amb més valor afegit. Fins fa poc molts auditors venien d'estudis d'Economia i ADE; però cada cop demanem més gent del camp tecnològic. Les empreses són en plena revolució tecnològica i nosaltres hi hem de donar resposta. És un repte i una oportunitat alhora.

Com els afecten polèmiques d'entramats empresarials com la dels Papers de Panamà?
Ens afecta absolutament. Els auditors estem subjectes a la llei de prevenció de blanqueig de capitals, igual que altres professionals, i hem de tenir molta cura de saber amb qui estem parlant des del moment que acceptem un client. Hem de saber qui hi ha darrere l'empresa que ens contracta i seguir uns protocols per poder identificar pràctiques que no siguin clares. I, si n'hi ha, informar l'òrgan corresponent. Ara bé, cal dir que hi hauria d'haver una política més rigorosa per part dels països que encapçalen l'economia a Occident. Fins ara s'ha parlat força dels paradisos fiscals, però s'ha actuat poc. Això també facilitaria que apareguessin menys coses de les que no ens agraden.

Foto: Jordi Borràs


Com es garanteix la independència si han de validar uns clients que són també qui els contracta i els paga el servei?
Els conflictes d'interès hi són i no es poden amagar. El que cal és gestionar-los. La nostra normativa d'actuació preveu una sèrie de procediments que hem de tenir en compte per gestionar aquests conflictes d'interès. Com que qui et contracta és qui t'ha de pagar els honoraris, el que s'ha fet és establir uns controls perquè la nostra independència estigui vinculada a no poder acceptar clients que suposin una part molt important de la nostra facturació.

Quin és aquest control?
Amb la nova llei d'Auditoria no podem acceptar un client que suposés, en el cas d'entitats d'interès públic, més del 15% dels nostres honoraris totals. En el cas d'entitats que no són d'interès públic, això puja al 30%. Hi ha altres mesures, com ara el fet de no poder prestar determinats serveis de consultoria quan són entitats d'interès públic. A més, els serveis que no estan prohibits de consultoria no poden passar el 70% del que factures d'auditoria. També s'estableix la rotació obligatòria del contracte d'auditoria. A partir d'aquesta llei les entitats d'interès públic només podran ser auditades durant 10 anys, o prorrogar-se quatre anys més si es fa en coauditoria.

Quines són aquestes entitats d'interès públic?
Són totes les cotitzades, les supervisades i grans empreses (més de 2.000 milions d'euros de facturació o més de 4.000 treballadors). Totes elles tenen uns requisits molt més estrictes d'independència i de pràctica auditora.

La directiva europea ha posat un èmfasi especial en el seu control...
Sí, però aquí hem perdut una oportunitat molt important. La directiva europea oferia la possibilitat d'ampliar el contracte d'auditoria a entitats d'interès públic a 24 anys si es feia en coauditoria. Això dóna la possibilitat a empreses de mida mitjana a col·laborar amb les grans, i d'aquesta manera ampliar el teixit empresarial auditor limitant la concentració del mercat. És una oportunitat perduda perquè s'ha deixat en quatre anys, que no aporta gaire benefici.

Amb tot plegat, com valoren la nova llei d'Auditoria que entra en vigor aquest divendres?
Ens va preocupar molt la pressa que va tenir el Govern espanyol per redactar la llei. La directiva europea es va aprovar a mitjans del 2014 i donava dos anys per transposar-la. El Govern va fer un projecte que ja es va aprovar al juliol del 2015, un any abans d'entrar en vigor. Hauríem pogut tenir molt més temps, que hagués estat interessant. Dins la directiva europea hi havia més de 40 opcions que els estats podien triar i aquí es va tirar pel dret sense esperar a veure què feien la resta d'estats. Així doncs, d'entrada ja hem perdut l'oportunitat d'harmonitzar l'auditoria a tot Europa. A més, també hem perdut l'oportunitat de reforçar el teixit empresarial a través de la coauditoria.

Foto: Jordi Borràs


Quina importància té la pime auditora a Catalunya?
A diferència del que passa a la resta d'Espanya, on hi ha quatre grans firmes i poc més, a Catalunya hi ha un centenar llarg d'empreses auditores. De fet, dels 14.000 informes d'auditoria que es fan cada any a Catalunya aquestes empreses en fan uns 8.000. La demostració que aquest procés no ha estat massa feliç és que en el tràmit parlamentari el PP no va acceptar cap de les 140 esmenes que se li van proposar. Esmenes que venien de la professió, però també dels usuaris. El consens que teníem en la llei anterior, que es va aprovar per unanimitat, ara s'ha perdut.

Hi veu algun punt positiu?
Podem dir que la nova normativa europea reforça la independència, i això dóna més qualitat a l'auditoria. Un altre aspecte important són els informes d'auditoria, que són el nostre producte. Fins fa ben poc no havia patit modificacions destacades, però ara deixa de ser només una crònica del passat. Avaluem com l'empresa gestiona els riscos de futur, quines estratègies segueix. Són elements que ens afegeixen responsabilitat, però ens donen l'oportunitat de ser més útils.


Foto: Jordi Borràs


Des del Col·legi han estat crítics amb la manca d'auditories a les administracions públiques, especialment en els ajuntaments...
Sí, perquè és voluntari. No tenen l'obligació d'auditar-se! No trobem resposta al fet que entitats que gestionen diners públics no se sotmetin a aquest control. En el programa del PP del 2011 hi havia el compromís de fer una llei per auditar els ajuntaments de més de 5.000 habitants, però no el va complir. Els comptes autonòmics i del Govern central sí que tenen una fiscalització pels tribunals de comptes. Però en el món local, segurament per insuficiència de recursos, això no passa. Aquí és on ens hem ofert nosaltres, i ja portem anys fent un postgrau d'auditoria del sector públic per formar experts. Ara tenim experts que no tenen feina i estan esperant per col·laborar.

Algú podria pensar que vostès fan aquesta reclamació perquè ja els anirà bé per tenir més negoci...
Òbviament ens interessa més feina, com a qualsevol professional! Però com a ciutadans també ens preocupa aquesta manca de transparència. Una cosa és tenir una llei i un portal de transparència on anar abocant dades; però ens interessa saber si aquestes dades són fiables. Qui ens garanteix que ho siguin? De què valen aquestes dades si no tenen una garantia que són fiables i pertinents? A vegades s'associa transparència a abocar milions de dades. Però transparència és més aviat abocar una informació fiable, verificable i útil.
Avui et destaquem
Comentaris