Lego és una d'aquelles marques de joguines que poden arribar a recordar fins a quatre generacions d'una mateixa família. Va ser fundada a Dinamarca per Ole Kirk Christiansen el 1932 després de veure com la seva fusteria es quedava sense treballador per la mala situació econòmica.
La marca fa més de 80 anys que és al mercat, un temps en què ha aconseguit situar-se entre les companyies de joguines que més facturen al món i que més presència internacional té. Per celebrar els èxits de la companyia, i el seu 80 aniversari, l'any 2012 van presentar un curt d'animació de poc més de 15 minuts que resumeix la seva història i els seus èxits. Tot el relat està explicat per Kjeld Kirk Kristiansen, actual director de la multinacional.
La pel·lícula està dirigida per Phil Lord i Christopher Miller, i sintetitza alguns dels encerts en la gestió empresarial d'un negoci que ara mateix es troba en mans de la tercera generació.
Reinventar-se per afrontar el futur
Lego va començar arran la fallida en un negoci, la fusteria, i ha anat creixent i convertint-se en el que avui coneixem després de dues sotragades més: dos incendis.
Tots dos van acabar amb la pèrdua total de les existències, i un d'ells va obligar Kirk Christiansen a construir de zero la fàbrica. Tot i això, res va impedir que la família seguís endavant amb el convenciment que l'empresa de joguines tiraria endavant.
De fet, tal com mostra el curtmetratge, la història de Lego és una constant lluita per superar-se. Fins i tot van poder fer front a la caiguda de vendes durant la Segona Guerra Mundial canviant la seva estratègia de vendes i distribució.
El nom, el ganxo
En els primers minuts del film ja s'aborda una de les preguntes bàsiques dels empresaris: Quin nom ha de tenir l'empresa?
Aquest part és una de les anècdotes que configuren el relat del naixement de Lego. La pel·lícula diu que el fundador volia que fos un nom curt i que expressés, pel que 'Leg godt' –'jugar bé' en danès- era una opció que complia el segon requisit. Si s'escurçava i es feia 'lego', complia també el primer, però el que va acabar de convèncer Kirk Christiansen va ser que 'lego' en llatí significa 'ajuntar'. Una paraula idònia si es té en compte que les joguines de fusta inicials sortien d'ajuntar peces.
De la fusta al plàstic
Essent fuster de professió, és prou lògic que els primers productes fossin d'aquest material. La tecnologia d'aquell moment també estava lluny del plàstic que anys enrere van adoptar, justament quan va arribar a Copenhaguen una màquina d'última generació que modelava plàstic a mitjans dels anys 40.
Amb la maquinària, el creador de Lego es va emportar una mostra de totxanes de plàstic. Elles van ser les que van inspirar les peces de plàstic que coneixem, però amb un redisseny que permetia que els més petits muntessin cases de joguina amb facilitat.
El pas següent va ser adaptar-les per construir altres elements com vaixells, i millorar-les perquè al moure de lloc les construccions les peces no es desmuntessin. Aquesta feina posterior ja va ser obra de la segona generació de la família, Godtfred Kirk Christiansen, el qual va tenir la idea de sistematitzar el joc del Lego arran d'una conversa amb un comprador estranger.
Una eina per fomentar la creativitat
Sistematitzar el Lego significava per a Godtfred donar a la joguina una utilitat concreta. Ell volia que fos una eina d'estímul per a les criatures, per fomentar la seva creativitat i ajudar-los a expressar-se. Per això va ser bàsica la introducció de tubs a l'interior de les peces, les que permetien muntar i desmuntar amb facilitat les creacions dels nens.
Innovació constant
Tots aquests episodis de la història de Lego són una petita part dels 80 anys d'innovació en joguines que han aportat al mercat. El relat va molt més enllà, pel que veure aquest film és la millor opció per conèixer bé l'essència d'una marca de joguines que no té fronteres.
La marca fa més de 80 anys que és al mercat, un temps en què ha aconseguit situar-se entre les companyies de joguines que més facturen al món i que més presència internacional té. Per celebrar els èxits de la companyia, i el seu 80 aniversari, l'any 2012 van presentar un curt d'animació de poc més de 15 minuts que resumeix la seva història i els seus èxits. Tot el relat està explicat per Kjeld Kirk Kristiansen, actual director de la multinacional.
La pel·lícula està dirigida per Phil Lord i Christopher Miller, i sintetitza alguns dels encerts en la gestió empresarial d'un negoci que ara mateix es troba en mans de la tercera generació.
Reinventar-se per afrontar el futur
Lego va començar arran la fallida en un negoci, la fusteria, i ha anat creixent i convertint-se en el que avui coneixem després de dues sotragades més: dos incendis.
Tots dos van acabar amb la pèrdua total de les existències, i un d'ells va obligar Kirk Christiansen a construir de zero la fàbrica. Tot i això, res va impedir que la família seguís endavant amb el convenciment que l'empresa de joguines tiraria endavant.
De fet, tal com mostra el curtmetratge, la història de Lego és una constant lluita per superar-se. Fins i tot van poder fer front a la caiguda de vendes durant la Segona Guerra Mundial canviant la seva estratègia de vendes i distribució.
El nom, el ganxo
En els primers minuts del film ja s'aborda una de les preguntes bàsiques dels empresaris: Quin nom ha de tenir l'empresa?
Aquest part és una de les anècdotes que configuren el relat del naixement de Lego. La pel·lícula diu que el fundador volia que fos un nom curt i que expressés, pel que 'Leg godt' –'jugar bé' en danès- era una opció que complia el segon requisit. Si s'escurçava i es feia 'lego', complia també el primer, però el que va acabar de convèncer Kirk Christiansen va ser que 'lego' en llatí significa 'ajuntar'. Una paraula idònia si es té en compte que les joguines de fusta inicials sortien d'ajuntar peces.
De la fusta al plàstic
Essent fuster de professió, és prou lògic que els primers productes fossin d'aquest material. La tecnologia d'aquell moment també estava lluny del plàstic que anys enrere van adoptar, justament quan va arribar a Copenhaguen una màquina d'última generació que modelava plàstic a mitjans dels anys 40.
Amb la maquinària, el creador de Lego es va emportar una mostra de totxanes de plàstic. Elles van ser les que van inspirar les peces de plàstic que coneixem, però amb un redisseny que permetia que els més petits muntessin cases de joguina amb facilitat.
El pas següent va ser adaptar-les per construir altres elements com vaixells, i millorar-les perquè al moure de lloc les construccions les peces no es desmuntessin. Aquesta feina posterior ja va ser obra de la segona generació de la família, Godtfred Kirk Christiansen, el qual va tenir la idea de sistematitzar el joc del Lego arran d'una conversa amb un comprador estranger.
Una eina per fomentar la creativitat
Sistematitzar el Lego significava per a Godtfred donar a la joguina una utilitat concreta. Ell volia que fos una eina d'estímul per a les criatures, per fomentar la seva creativitat i ajudar-los a expressar-se. Per això va ser bàsica la introducció de tubs a l'interior de les peces, les que permetien muntar i desmuntar amb facilitat les creacions dels nens.
Innovació constant
Tots aquests episodis de la història de Lego són una petita part dels 80 anys d'innovació en joguines que han aportat al mercat. El relat va molt més enllà, pel que veure aquest film és la millor opció per conèixer bé l'essència d'una marca de joguines que no té fronteres.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.