Invertir en accions és la millor manera per ampliar el patrimoni en un termini de temps relativament curt i amb un rendiment elevat. No obstant, té els seus riscos i sovint es desestima pel fet de creure que cal tenir diners per fer-ho. Carlos Torres Blánquez s'encarrega de desmentir aquesta idea al llibre Invertir low-cost (Ediciones Urano, 2014). En ell explica quins són els tipus d'inversor que existeixen i quines les estratègies d'inversió en accions per a petits capitals. Ofereix, a més, nou consells per emprendre l'aventura d'invertir amb seguretat.
1. Invertir segons la personalitat de cadascú
Per exemple, si una persona amb obsessió per trobar les millors oportunitats, ha d'optar per les accions amb més valors. En canvi, aquells que volen seguir les tendències, escolliran les que tinguin un valor a l'alça; tot el contrari als qui prefereixen anar a contracorrent en les decisions personals i professionals, els quals tendiran a posar els ulls sobre tot allò que el mercat sembla deixar de costat i confiant en què allà hi ha un bon tresor.
No obstant, cada estil té un punt comú: la disciplina. Això es tradueix en la fixació d'uns objectius definits i temporals, el que marcar una rutina de control i treball diari i fixar un punt final on fer la valoració global de l'activitat.
2. Ser fidel al criteri propi
Les estratègies que definides prèviament, entre elles, són oposades. Això significa que hi haurà etapes de bonança per uns inversors i de sequera pels altres. Tanmateix, el principi bàsic que no s'ha de trencar és mantenir el criteri. Si inicialment s'ha confiat en seguir una línia, aquesta s'ha de mantenir. Del contrari, si es canvia perquè la tendència sembla anar en contra, s'eliminarien els avantatges de l'estratègia.
3. Tenir un objectiu a llarg termini
Fixar-se un període curt de temps pot dur al desastre, perquè, sense saber-ho, l'inversor pot estar posant diners just en un moment de declivi per la Borsa. La reacció més lògica serà abandonar i perdre, així, qualsevol possible repunt.
4. Pensar en l'avantatge relatiu
El terme relatiu ha de tenir més pes que els números reals. És a dir, com que les pujades i baixades de l'índex són inevitables, i l'inversor pensa en objectius a llarg termini, el que realment importa és el resultat final, el benefici que en resulta dels mesos d'activitat.
5. Aprofitar les limitacions
Quan no es té un capital suficientment gros com per diversificar la inversió en empreses de diversos sectors, totes les estratègies amb lògica i coherència són vàlides. Amb això, l'autor intenta fer veure que cal aplicar altres teories com la cerca de companyies amb un creixement petit però estable o la inversió en unes quantes empreses, però d'un mateix sector i que estigui en un moment de bonança.
6. No s'ha d'evitar el risc
En el cas de comptar amb un patrimoni suficient com per actuar amb seguretat, mai s'ha d'evitar el risc. Ni el sector de la construcció, ni les entitats financeres ni qualsevol altre àmbit que estigui sent castigat per un context determinat, com el de la bombolla immobiliària. Precisament, pel fet de ser accions inestables, és difícil predir quin serà el seu comportament. Per tant, l'estratègia que farà que siguin excloses dins les escollides ha de venir marcada per una relació com preu-benefici, i no per la por al risc de perdre.
7. Els favoritismes i prejudicis no han d'existir
Un cop clara la relació mitjançant la qual es fa la llista d'empreses on invertir, no es pot canviar. Les escollides són el resultat d'aplicar una estratègia determinada, pel que les intuïcions no han de prevaler. La Borsa és tan imprevisible que a vegades els valors amb més benefici són aquells que més dubte generaven.
8. Oblidar els traumes
Per molt que en el passat un inversor hagi perdut una quantitat de diners elevada amb una empresa, aquest episodi no té per què repetir-se. I amb aquest consell Carlos Torres insisteix en no canviar un sol nom de la llista de companyies que s'ha confeccionat.
9. La perfecció no ha de ser una aspiració
És impossible no perdre, perquè és part de la lògica de la inversió en Borsa. Així doncs, la millor recomanació que tot inversor pot rebre és: no obsessionar-se amb tenir l'estratègia perfecta. De fet, dels errors se n'aprèn.
VIAempresa sorteja un llibre d'empresa entre els seus subscriptors. Aquesta setmana, Invertir low cost (Edicions Urano, 2014) de Carlos Torres Blánquez.