11
de Juliol
de
2014
Volen navegar seguint la costa, de Barcelona a Mataró, veient magnífiques vistes des d'un vaixell d'època? Pot ser!!!
El pailebot Santa Eulàlia és un veler de 3 pals, de 47 m d'eslora i 8,5 m de mànega, que havia format part de la flota catalana en el passat, per a transportar mercaderies per la Mediterrània occidental, com ara sal, fusta, cereals, minerals, rajoles i totxanes, fent navegació de cabotatge però també va fer dos viatges a Cuba, en la tradició indiana del país nostre que va fer-se a partir del comerç.
El Museu Marítim de Barcelona, l'any 1997, el va adquirir per subhasta i va decidir avarar-lo convertint-se en el seu primer vaixell històric recuperat. El procés de recuperació i restauració va implicar fer de nou tota l'arboradura i l'eixàrcia. I en finalitzar-lo, va ser rebatejat amb el nom de la copatrona de la ciutat del cap i casal, Santa Eulàlia.
El Santa Eulàlia va ser construït amb fusta de pi mediterrani i d'olivera, finalitzat el gener de 1919 a la platja de Torrevella per encàrrec de Pascual Flores, per això es va batejat amb el folklòric nom de Carmen Flores, i va estar en actiu gairebé 80 anys, patint diverses transformacions i successius canvis de nom. Entre 1928 i 1975 va ser un motoveler, amb els noms de Puerto de Palma i Cala Sant Vicenç. A partir de 1975, amb el nom de Sayremar Uno, va ser un vaixell auxiliar per a treballs submarins.
El Santa Eulàlia s'ha convertit en el vaixell insígnia del museu i és una peça fonamental en tot tipus de programes educatius i activitats pedagògiques i ciutadanes relacionades amb la nostra mar, el Mare Nostrum. El 28 de juny de 2011, el Govern de la Generalitat de Catalunya el va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional.
Actualment, es troba amarrat al Moll de la Fusta (Bosch i Alsina) del Port Vell de Barcelona i es pot visitar cada dia llevat de quan està navegant; cada dissabte s'hi pot navegar en obert a bord amb cita prèvia, gestionada al Museu Marítim. La tripulació bàsica son sis marins, alguns dels quals han passat per la Facultat de Nàutica.
Aquests marins fan les seves feines com si fóssim a les meravelloses històries i llegendes de Roger de Flor, l'almirall Nelson, sir Francis Drake, Popei, el capità Hadock, el capità Garfi, el capità Ahab, Jack Sparrow, els corsaris i pirates del Carib, la Invencible, els descobridors.... Mentre un membre de la tripulació va explicant al passatge com funciona tot, i ensenya el pailebot. Els nens gaudeixen, però els pares també, i les parelles, i els solitaris que busquen fondàries a l'horitzó. Tinc el meu matí al Santa Eulàlia com una experiència preciosa, a bord d'un vaixell real però dins d'una pel·lícula de ficció. La travessa dura unes tres hores.
Quan tornes a port, convé d'anar a dinar. La Barceloneta és prolixa en menja marinera, tot i que també hi ha molt menú turístic per fotre en mar, que diuen els pescadors del meu poble. En un altre Afers Propis els recomanaré un passeig per la Barceloneta, però avui els parlaré de dos restaurants, dos estils diferents per desembarcar.
El bar El Vaso de Oro és, al meu entendre, una de les millors barres de Barcelona, i quan dic barres és talment: no hi ha taules. És tan bo tot que a les hores punta és sempre ple, però si hom s'espera pacientment en doble fila, s'acaba aparcant en un seient; altra solució és evitar les franges horàries de 2 a 3, i de 9 a 10, perquè la cuina no tanca.
A El Vaso de Oro hi ha tapes i plats, i absolutament tot és excel·lent: de l'ensaladilla russa al foie fresc, de la tonyina en qualsevol estat de cocció o conserva fins al peix i el marisc... Tot net, producte 100%, fregit suau o planxa... I ningú, absolutament ningú, tira la cervesa de barril amb la seva destresa, en copa de vidre fi, dos temps, l'escuma i la temperatura precisa gràcies a càmeres especials. I per acabar-ho d'adobar la cervesa se la fan ells, extraordinària cervesa Fort, el nom de la família propietària des de fa 50 anys.
Per entaular-se amb vistes mar, recomano el Sagardi Museu d'Història de Catalunya. Al pis més alt de l'edifici del Museu d'Història, el port s'obre de bat a bat i l'olor del mar impregna la pituïtària sense necessitat d'esnifar, que és pecat. El Sagardi és una cadena basca de productes de primeríssima qualitat i coccions bàsicament sobre la graella, com si fóssim als ports de la cornisa cantàbrica gastronòmicament més excel·lents: Orio, Getaria, Ondarroa.... El grup Sagardi és 100% basc i no té res a veure amb les franquícies que fan succedanis de pintxos i serveixen txakolís de quan Espartero i Maroto van fer l'abraçada de Bergara.... El txakolí ha de ser sempre de la collita última, i ha de ser de Getaria, mai ni negre ni biscaí! I s'ha de llançar al got a distància, perquè trenqui i produeixi l'escuma viva del bixigarri; i poca estona al vas -no tan poca però com la sidra- per evitar l'oxidació que el malmet.
Al Sagardi tenen un bon llistat de primers plats, on cal destacar els calamarcets i la truita de bacallà, i els segons oscil·len entre el peix a la graella, amb el popular refrito, que alguns bategen com estils Orio o Donostiarra, i els txuletons de diverses mesures i pesos. Per arrodonir, una copa o un combinat de Bacardí en un chill-out de 900 metres quadrats de terrassa balcó, a tocar de pals majors, trinquets i messanes.
No vull deixar de recomanar-los la bona literatura marina de Joseph Conrad (1857-1924), un dels millors novel·listes de la història de la literatura universal. Lord Jim i El pirata són obres mestres amb el mar de fons, però El mirall del mar és un veritable tractat, meravellosament escrit, de la vivència professional i humana, estètica i emocional dels marins, un grandíssim llibre.
Bona travessia, bon profit, bona lectura!
El pailebot Santa Eulàlia és un veler de 3 pals, de 47 m d'eslora i 8,5 m de mànega, que havia format part de la flota catalana en el passat, per a transportar mercaderies per la Mediterrània occidental, com ara sal, fusta, cereals, minerals, rajoles i totxanes, fent navegació de cabotatge però també va fer dos viatges a Cuba, en la tradició indiana del país nostre que va fer-se a partir del comerç.
El Museu Marítim de Barcelona, l'any 1997, el va adquirir per subhasta i va decidir avarar-lo convertint-se en el seu primer vaixell històric recuperat. El procés de recuperació i restauració va implicar fer de nou tota l'arboradura i l'eixàrcia. I en finalitzar-lo, va ser rebatejat amb el nom de la copatrona de la ciutat del cap i casal, Santa Eulàlia.
El Santa Eulàlia va ser construït amb fusta de pi mediterrani i d'olivera, finalitzat el gener de 1919 a la platja de Torrevella per encàrrec de Pascual Flores, per això es va batejat amb el folklòric nom de Carmen Flores, i va estar en actiu gairebé 80 anys, patint diverses transformacions i successius canvis de nom. Entre 1928 i 1975 va ser un motoveler, amb els noms de Puerto de Palma i Cala Sant Vicenç. A partir de 1975, amb el nom de Sayremar Uno, va ser un vaixell auxiliar per a treballs submarins.
El Santa Eulàlia s'ha convertit en el vaixell insígnia del museu i és una peça fonamental en tot tipus de programes educatius i activitats pedagògiques i ciutadanes relacionades amb la nostra mar, el Mare Nostrum. El 28 de juny de 2011, el Govern de la Generalitat de Catalunya el va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional.
Actualment, es troba amarrat al Moll de la Fusta (Bosch i Alsina) del Port Vell de Barcelona i es pot visitar cada dia llevat de quan està navegant; cada dissabte s'hi pot navegar en obert a bord amb cita prèvia, gestionada al Museu Marítim. La tripulació bàsica son sis marins, alguns dels quals han passat per la Facultat de Nàutica.
Aquests marins fan les seves feines com si fóssim a les meravelloses històries i llegendes de Roger de Flor, l'almirall Nelson, sir Francis Drake, Popei, el capità Hadock, el capità Garfi, el capità Ahab, Jack Sparrow, els corsaris i pirates del Carib, la Invencible, els descobridors.... Mentre un membre de la tripulació va explicant al passatge com funciona tot, i ensenya el pailebot. Els nens gaudeixen, però els pares també, i les parelles, i els solitaris que busquen fondàries a l'horitzó. Tinc el meu matí al Santa Eulàlia com una experiència preciosa, a bord d'un vaixell real però dins d'una pel·lícula de ficció. La travessa dura unes tres hores.
Quan tornes a port, convé d'anar a dinar. La Barceloneta és prolixa en menja marinera, tot i que també hi ha molt menú turístic per fotre en mar, que diuen els pescadors del meu poble. En un altre Afers Propis els recomanaré un passeig per la Barceloneta, però avui els parlaré de dos restaurants, dos estils diferents per desembarcar.
El bar El Vaso de Oro és, al meu entendre, una de les millors barres de Barcelona, i quan dic barres és talment: no hi ha taules. És tan bo tot que a les hores punta és sempre ple, però si hom s'espera pacientment en doble fila, s'acaba aparcant en un seient; altra solució és evitar les franges horàries de 2 a 3, i de 9 a 10, perquè la cuina no tanca.
A El Vaso de Oro hi ha tapes i plats, i absolutament tot és excel·lent: de l'ensaladilla russa al foie fresc, de la tonyina en qualsevol estat de cocció o conserva fins al peix i el marisc... Tot net, producte 100%, fregit suau o planxa... I ningú, absolutament ningú, tira la cervesa de barril amb la seva destresa, en copa de vidre fi, dos temps, l'escuma i la temperatura precisa gràcies a càmeres especials. I per acabar-ho d'adobar la cervesa se la fan ells, extraordinària cervesa Fort, el nom de la família propietària des de fa 50 anys.
Per entaular-se amb vistes mar, recomano el Sagardi Museu d'Història de Catalunya. Al pis més alt de l'edifici del Museu d'Història, el port s'obre de bat a bat i l'olor del mar impregna la pituïtària sense necessitat d'esnifar, que és pecat. El Sagardi és una cadena basca de productes de primeríssima qualitat i coccions bàsicament sobre la graella, com si fóssim als ports de la cornisa cantàbrica gastronòmicament més excel·lents: Orio, Getaria, Ondarroa.... El grup Sagardi és 100% basc i no té res a veure amb les franquícies que fan succedanis de pintxos i serveixen txakolís de quan Espartero i Maroto van fer l'abraçada de Bergara.... El txakolí ha de ser sempre de la collita última, i ha de ser de Getaria, mai ni negre ni biscaí! I s'ha de llançar al got a distància, perquè trenqui i produeixi l'escuma viva del bixigarri; i poca estona al vas -no tan poca però com la sidra- per evitar l'oxidació que el malmet.
Al Sagardi tenen un bon llistat de primers plats, on cal destacar els calamarcets i la truita de bacallà, i els segons oscil·len entre el peix a la graella, amb el popular refrito, que alguns bategen com estils Orio o Donostiarra, i els txuletons de diverses mesures i pesos. Per arrodonir, una copa o un combinat de Bacardí en un chill-out de 900 metres quadrats de terrassa balcó, a tocar de pals majors, trinquets i messanes.
No vull deixar de recomanar-los la bona literatura marina de Joseph Conrad (1857-1924), un dels millors novel·listes de la història de la literatura universal. Lord Jim i El pirata són obres mestres amb el mar de fons, però El mirall del mar és un veritable tractat, meravellosament escrit, de la vivència professional i humana, estètica i emocional dels marins, un grandíssim llibre.
Bona travessia, bon profit, bona lectura!