Prendre decisions no és fàcil i molt menys si implica ser qui decidirà el futur d'una companyia. Per això, Phil Rosenzweig recull al llibre Cerebro Izquierdo y lo que hay que tener (Ediciones Urano, 2014) alguns consells bàsics per aprendre a escollir amb encert. O si no és amb encert, com a mínim, amb una reflexió prèvia sobre tots els elements que intervenen en el dilema. Per tant, la presa d'una decisió reclama combinar dues habilitats: anàlisi i càlcul (cervell esquerre) i predisposició al risc ("el que cal tenir").
Un bon líder
Per ser un líder com cal s'ha de tenir una visió clara de la situació, tant dels objectius que es volen assolir com del terreny on s'hi jugaran les cartes. Això és el que correspon a la part esquerra del cervell, la qual treballa amb càlculs i analitza els elements que permeten fer previsions i esquemes sobre el context. Però el bon líder va més enllà i compta amb el que Rosenzweig anomena "el que cal tenir". Es pot entendre com el no tenir por al risc, el fet d'estar disposat a provar coses noves, ser inspirador, un bon gestor del canvi i un estrateg excel·lent.
Positivisme i relativitat
Hi ha decisions amb resultats que es poden controlar, però també n'hi ha que tenen un final impossible d'influir. Per aquest motiu l'autor del llibre recomana mantenir sempre una actitud optimista. L'argument és simple: si un empresari creu en les possibilitats del seu negoci, les bones vibracions s'encomanaran a la resta de l'equip i les altres tasques que s'hagin d'executar. D'aquesta manera es desencadena un seguit d'accions que, tot i haver-hi la possibilitat de no anar ben encaminades, comptaran amb l'al·licient d'haver-ho fet amb ganes i millor que la competència.
En els resultats fàcilment controlables, això serà positiu. En les decisions on no hi ha res dit, serà una bona manera d'afrontar un possible fracàs. Com que sempre s'haurà intentat treballar millor que els competidors, la derrota serà relativa. No s'haurà assolit l'objectiu, però sí que s'haurà despuntat al costat de la competència.
Errors habituals
Equivocar-se és de savis, pel que no ha de ser motiu de pessimisme. Tot i això, és fàcil enumerar un seguit d'errors comuns entre els líders:
- Excés de confiança: és sa sempre que la confiança en un mateix permeti mostrar una millor actitud que la competència i tenir un què que faci destacar per sobre de la resta.
- Evitar el risc: no és qüestió de ser imprudent, sinó que consisteix a estudiar ràtios bàsiques que defineixen l'entorn de l'empresa per canviar el concepte de risc i minimitzar el perill de fracassar on es creu que hi ha els límits.
- Decidir deliberadament: és bo sempre que siguin decisions ràpides i que tinguin un marge de maniobra mínimament ampli. Això permet equivocar-se i aprendre'n.
El Big Data
La informació digital deixar de ser cada cop més un element sorgit de l'era d'Internet per ser vist com una eina present que les empreses han d'aprendre a usar. I com que Rosenzweig repeteix constantment al seu llibre que els líders han d'aprendre a analitzar l'entorn per tenir "el que cal tenir" –atreviment-, situa el Big Data com una de les claus per perdre la por i disminuir les possibilitats de fracàs coneixent tots els detalls del que ens envolta.
 | Autor: Phil Rosenzweig |
| |