Teatro Kitchen & Bar (Av. del Paral·lel, 164) no porta obert ni tres dies. Però la seva proposta (i és lògic) està despertant molta curiositat per divertida i joiosa. És el nou restaurant a l'antic emplaçament de Tickets, aquest prestigiós local d'Albert Adrià on els turistes reservaven taula abans de venir a Barcelona i en el qual als locals de vegades ens costava trobar una. L'espera ha estat dura i part dels treballadors de l'extint grup elBarri han migrat cap a altres projectes Què queda? Molt per provar.
Herència i respecte
En Teatro el restyling de la sala és mínim i mantenen el punt fort: la barra de degustació amb cuina oberta. No s'intenta amagar l'origen, al contrari. I això els honora. En el servei (més lleuger) només 30 persones. En carta es mantenen alguns clàssics snacks d'el Bulli (com no!) per acontentar als parroquianos. Aquí estan la inmisericorde oliva esferificada, l'airbaguette —en aquesta versió, la de panceta amb veteado interessant i pebre vermell—, i la divertida pizza i el milfulles de nori i tonyina macerat en soia i gingebre (en una versió més gran), tots dos originaris del 41 graus, i el sempre gustós mollet de papada. "Són plats icònics, que a la gent li agrada seguir menjant i que, amb el temps, hem ajustat en quantitats", detalla Oliver Peña, actual xef de l'encara tancat Enigma d'Albert Adrià, que comparteix fogons en el projecte amb Gabriel Suñer, excap de cuina durant sis anys amb els germans Torres i xef executiu de l'espai. En la selecció de hits també figura el famós talli gelat de parmesà —"aquesta és la versió que fèiem en la Hisenda Benazuza en 2004", puntualitza Peña— i snacks del primer Tickets en forma d'espectacle: la pera KRU (impregnada amb sangria), la crispeta brava (farina i yuca deshidratada farcida de crema de blat de moro i chipotle), i el ravioli líquid de blat de moro i llima.
Teatro, el restaurant abans conegut com a Tickets
Un viatge a un passat ben recent que va acabar de forma abrupta quan, per la pandèmia, els negocis que els Adrià i els Iglesias compartien en el Paral·lel van haver de baixar la persiana. "Tenim la sort que a la gent li agradava molt venir i que molts dels nostres exclientes estaven desitjant aquesta reobertura, l'acolliment està sent molt bo", avança Pedro Iglesias, que segueix dirigint el restaurant al costat del seu germà Borja, que afegeix: "Han estat moments durs, però estem molt il·lusionats amb el projecte i amb com està anant". L'empresari Manuel Lao que es va fer amb ell fa 6 mesos per reflotar el grup i ha seguit confiant en la gestió dels tres germans (Pedro, Borja estan en el dia a dia, Juan Carlos en l'ombra) per aquest i els altres restaurants el grup. Els Iglesias, per la seva banda, han confiat en part de la plantilla del local original, com el resolt cap de sala, Joan Romans.
Tots, plats amb un peu en lo creatiu sense perdre el nord
I aquí, senyors, acaba la nostàlgia. "La idea és que no tot sigui finger-food. La pandèmia ens ha ensenyat també que hem de treballar més de cara al local", analitza Peña. Així que, una vegada fet el peatge clàssic obligat, la cosa vira, tot i que l'esperit circense es manté. Els plats tracen una línia pròpia (que auguro ascendent) afegint elaboracions properes, més fàcils d'executar. Entre el vodevil i l'opereta, us faran gaudir les ostres —proveu la thai, amb llet de coco, coriandre, llima oli de sèsam i llima kafir pell—. Entre les tapes fredes, un cremós de foie amb amontillat que, si bé no és tan original, debuta amb nota, una amanida de tomàquet amb neu d'alvocat rallada en taula, wasabi, fines tires d'alga nori i amaniment de ponzu i mirim, la suau stracciatella amb faves baby, menta, pesto i daus de cansalada i altres propostes noves, com el verat en vinagre amb ceba adobada. En l'entreacte podeu menjar uns cigrons amb budell de bacallà, o un arròs negre amb xipirons i allioli. Tots, plats amb un peu en el creatiu sense perdre el nord. Solidesa també un dels plats estrella, que mira a Corea: la pesca del dia (en aquest cas va ser daurada) embarrada amb un amaniment de picada de nyora, orenga i pebre per trossejar i enrotllar en una ferma fulla de trocadeto i untar amb la salsa del seu amaniment. Entre el festival de postres, un tall de gelat de nata i maduixes d'allò més llaminer, un kakigori salsejat (millor amb més amaniment i menys fred), uns xurros amb xocolata i un cupcake de pastís de poma per a l'ovació unànime.
On va estar 41º i després La Dolça ara hi ha una coctelería: Backstage a la qual pot accedir-se sense reserva des del mateix carrer. Còctels a càrrec de Matteo Pironi, cap de coctelería d'Enigma, i algun snack senzill per acompanyar.
Sempre hi haurà malastrucs que cantin allò de que les primeres parts són les millors. Puntualització: aquesta no és una segona part, és una continuació amb una picada d'ullet a una precedent. I gràcies per això. I per, el més important: en el nou Teatro es menja de meravella.