Lluny de fer anàlisis del joc, anunciar fitxatges o informar-los de les darreres novetats del club, VIA Empresa i un servidor ens proposem, cada quinze dies, parlar-los de la governança del Barça i els seus vincles amb el negoci del futbol, en general. S’acostuma a dir que això no interessa a ningú i que mentre la piloteta entri..., però hem decidit fer l’aposta per comprovar-ho. Vostès tenen la paraula.
La pregunta clau en aquest moment és si els socis del Barça encara són avui propietaris del club. Una cosa és que el Barça sigui una gran marca al món sencer, amb una potència i un futur enormes, i l’altra és que els seus teòrics propietaris actuals ho puguin continuar sent en un futur no gaire llunyà. L’objectiu d’aquest espai és donar-los informació útil i contrastada perquè vostès mateixos es puguin donar la resposta que considerin més adient.
Avui ens remuntarem a principis de 2020, l’any de la pandèmia de la covid-19. Josep Maria Bartomeu era el president del Barça i el club fregava els 1.000 milions d’euros de facturació, una xifra rècord en el món de l’esport, no només del futbol. Temorós del poder que havien anat acumulant, a base d’èxits, la majoria de jugadors del primer equip de futbol, Bartomeu cedia cada cop que els futbolistes del primer equip li exigien més diners per raons cada cop més surrealistes. Tal com entraven els diners al club, sortien, majoritàriament, cap a la butxaca d’aquests jugadors. Bon futbol i bona cara a canvi de diners. La covid va tallar en sec aquest cercle viciós. Els ingressos van baixar pràcticament a zero i les despeses, en canvi, es van quedar allà, inamovibles. La ruïna. No només pel Barça sinó per tot el món del futbol.
El març del 2021 arriba Joan Laporta a la presidència del club. El panorama és desolador. L’entitat de capital risc britànica CVC, de la mà de Javier Tebas i la Liga, arriba al futbol espanyol per donar-li respiració assistida a canvi de l’11% dels drets televisius dels pròxims 40 anys. Una injecció de gairebé 2.700 milions d’euros per 38 dels 42 clubs de primera i segona. Barça, Real Madrid, Athletic Club i Oviedo hi renuncien.
Els ingressos van baixar pràcticament a zero i les despeses, en canvi, es van quedar allà, inamovibles. La ruïna
Però CVC i la Liga han demanat aquests 2.700 milions d’euros al gegant financer nord-americà Goldman Sachs, a qui el 2021, el FC Barcelona ja li deu més de 1.000 milions d’euros, que serveixen perquè en dues ocasions el club no entri en impagament després de la pandèmia. El novembre d’aquest 2025, per cert, els n’hem de tornar, de cop, uns 150. O refinançar-los, una vegada més, al preu que ens diguin.
Per encarar aquest panorama, Laporta pren algunes decisions empresarials rellevants que anirem desenvolupant en articles futurs, però que han de servir perquè vostès en treguin les conclusions que considerin oportunes per contestar la pregunta inicial: els socis del Barça són els propietaris del club? Vegem-ne 4 que Laporta adopta de bon principi:
1. Dels 481 milions d'euros de pèrdues amb què el Barcelona va tancar l'exercici 2020-21, 141 pertanyen a la devaluació comptable de jugadors de la plantilla del primer equip masculí de futbol, una maniobra financera que permet computar com a pèrdues l'amortització pendent. Va ser una bona decisió?
2. Després de presentar aquests 481 milions d’euros de pèrdues, Laporta va demanar a l’Assemblea de Socis la suspensió provisional de l'article 67 dels Estatuts del club, que exigia a les juntes directives tancar tots els exercicis amb un resultat positiu després d'impostos. Li concedia un marge dos tancaments de comptes per compensar les pèrdues en cas que s'haguessin produït. Si no se sanejaven en el termini establert, la directiva havia de presentar la seva dimissió. Va aconseguir la suspensió temporal, que ara encara, gairebé cinc anys més tard, es manté i no s’ha parlat mai més el tema.
Laporta va demanar a l’Assemblea de Socis la suspensió provisional de l'article 67 dels Estatuts del club, que exigia a les juntes directives tancar tots els exercicis amb un resultat positiu després d'impostos
3. A finals de desembre del 2021, la nova Llei de l’Esport que aprova el govern espanyol, elimina per als clubs que no són societats anònimes, és a dir Barça, Real Madrid, Athletic Club i Osasuna l'obligatorietat d'haver de presentar un aval pel valor del 15% del pressupost de l'entitat per part d’aquells aspirants que optin a la presidència d’un d’aquests clubs per primer cop.
Deixa en mans de cada club si volen fer desaparèixer completament l’aval o el volen reduir o augmentar. Avui, gairebé cinc anys després, el Barça encara no ha pres cap decisió sobre el cas. El juny del 2026, a tot estirar, hi ha d’haver noves eleccions a la presidència.
Des del 2021, més 30 directius i executius de totes les àrees estratègiques del Barça, han deixat de treballar pel club
Amb la desaparició de l’aval, Laporta es va treure de sobre la pressió i el control que feia de la seva gestió, de manera implacable, l’empresari José Elias, que havia aportat uns 40 dels 124,6 milions d’euros de l’aval necessari perquè Laporta pogués accedir al càrrec de president.
4. A partir d’aquell moment, Laporta comença a prescindir de tots aquells professionals que no són de la seva més absoluta confiança i obediència, començant per Ferran Reverter, CEO del club, que plega el febrer de 2022. Des del 2021, més 30 directius i executius de totes les àrees estratègiques del Barça, han deixat de treballar pel club.
Ja tenim les primeres claus per entendre com el Barça ha arribat fins avui i per poder contestar la pregunta de si el club podrà continuar sent dels seus socis o no.
En pròxims articles parlarem de l’aparició dels comissionistes en determinades operacions (Spotify i Nike), dels agents de jugadors, del cas Barça Studios i les relacions del club amb les empreses auditores, de la construcció del nou estadi, dels acords amb països del Golf àrab (venda de seients del nou estadi, del Clásico del pròxim mes de maig, la Supercopa femenina...), la falta de transparència (un milió perdut per Chipre, els interessos de l’aval pagats per una FCB Escola, un amic fent de Compliance, judicis per una presumpta estafa...), les assemblees telemàtiques...
Jo no m’ho perdria!