Atraquem (telefònicament) Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, mentre treballa a Parcir Llibres, el negoci que regenta a Manresa. Ho està enllestint tot perquè aquest dissabte Catalunya desperta entre llibres i roses, una jornada especialment festiva a carrers i places però de molta feina per als professionals del sector.
La diada també és un termòmetre, ja que la festa de Sant Jordi serveix per mesurar la salut del sector llibreter i el comportament del seu mercat. Després del negatiu impacte de la crisi, el 2015 ja va ser un any de recuperació i aquest 2016 es presenta amb bones perspectives. Els més de 20 milions d'euros facturats durant l'últim Sant Jordi i 1,53 milions d'exemplars venuts són la meta a superar pels que aquest dissabte munten paradeta.
Al Sant Jordi passat parlaven de "tendència a l'alça". La previsió de 2016 és millorar les xifres?
Veient l'evolució dels darrers mesos de venda s'observa un petit repunt a què portem de trimestre. Confiem que si el dia acompanya, entenem que endarrere no anirem sinó que més aviat hauríem de pujar una mica. Si més no, estem en un Sant Jordi que, com cada dècada, cau en cap de setmana i per experiència sabem que és millor un dia feiner perquè la població està en el seu àmbit de treball o de domicili i va al seu entorn més proper. En canvi, en cap de setmana hi ha una certa distorsió perquè surten i hi ha més mobilitat però, en conjunt, creiem que no hi hauria d'afectar més. En el context de crisi, si ho igualem al resultat de l'any passat i pugem una mica, ja estem contents.
Per cert, Metro de Barcelona ha convocat una vaga per aquest dia. Estan preocupats?
Sent una jornada tan llarga que pràcticament des de les nou del matí fins a les nou de la nit hi ha parades al carrer, entenem que no ha de ser un gran problema. Sent també un semi-festiu la gent es reparteix més. A més que cada llibreria posi la seva paradeta davant de la llibreria, a Barcelona també es concentra tot en algunes zones, com Passeig de Gràcia o Rambla Catalunya i un cop allà, si fa bon temps, qui no pot anar en metro, anirà a peu. Però Ens preocupa perquè qualsevol problema de mobilitat no és positiu, però no crec que sigui molt important en un dia com aquest.
Explicava abans que el mercat ha viscut un repunt als últims mesos. En quina situació està ara?
Hem estat caient des de 2009-2010 al ritme d'un 30% i ara portem tot un any 2015 que, respecte al 2014 hem fet una petita remuntada d'uns tres punts, mantenint també aquest primer trimestre de l'any. Aleshores, estem raonablement satisfets en el sentit que ja sembla que hem tocat fons i, per tant, començarem a apujar. I no és que sigui un problema únic del nostre sector del llibre, sinó que el comerç detallista es mou també en aquestes xifres. Sempre dèiem que en època de vaques grasses teníem unes vendes espectaculars i això va fer que potser durant l'inici de la crisi pensàrem que a nosaltres ens afectaria menys. Al final però no hem acabat llepant, perquè el consumidor té menys diners a la butxaca i nosaltres venem bàsicament a una classe mitjana que més o menys compra i que està tocada per la crisi. Encara que el llibre objectivament no és un producte de consum car, també ens ha afectat.
Aleshores, és Sant Jordi un oasi pels llibreters?
Sí, un oasi i una mica un miratge de què és el país. És una festa que podem presumir amb el cap ben alt arreu del món perquè som la sana enveja de molts països, amb fins i tot més lectors que al nostre però que no són capaços de tenir una diada d'aquest tipus i això és molt positiu. Al cap de l'any, Sant Jordi és un bon ajut, però no tant com es pensaria perquè també hi ha unes despeses estructurals, de gestió interna, que el fa molt complex. Pot ser amb un criteri no tan mediàtic, però si de compte de resultats, és millor una campanya de Nadal que suposa menys moviment logístic i més allargat en el temps. Però també Sant Jordi fa arribar el llibre a la gent. Quan aquesta setmana presentàvem els hàbits lectors 2015 amb el conseller Vila, semblava que ens acostàvem a la mitjana europea -un 68% de persones manifesten llegir habitualment-, estem en un 66,3%. No anem mal encaminats i a Sant Jordi sembla que tothom sigui lector, però en qualsevol cas hi ha moltíssima gent a qui li agradaria tenir una jornada com aquesta, inclús a l'Estat espanyol, perquè no hi ha la força que tenim aquí.
Aquest dissabte llibreters europeus recorreran Barcelona i Manresa, on vostè té la llibreria. Què en busquen ells i què esperen rebre vostès?
L'objectiu és aprofitar l'avinentesa que a finals de l'any passat la UNESCO va considerar Barcelona Ciutat de la Literatura dintre de la Xarxa de Ciutats de la Cultura; la idea era convidar personal del nostre sector perquè coneguessin in situ aquesta festa singular; perquè l'exportació de la fira ja ve de lluny. L'any 1995 la mateixa UNESCO el va considerar Dia Mundial del Llibre i hi ha alguns països, com el Japó, que també han copiat bastant el que fem nosaltres en un altre tipus de dimensió, òbviament. Gràcies a la iniciativa de Catalunya, la festa ja està exportada. Però aquesta visita, que és reduïda perquè són només una vintena, serà professional: tindrem una trobada amb gent de l'administració de Cultura, estaran per Barcelona, que és el punt calent, i des del Gremi els explicarem com treballem aquest dia, ja que els mitjans pràcticament ens exigeixen que els hi donem dades de venda, de títols, etc.
 |
| Daura defensa que aquests dies generen "despeses estructurals". Francesc Rubí |
Entenc que no li agrada especialment donar xifres del rànquing de llibres.
No és que no m'agradi, és un tema de coherència. Els rànquings es publiquen cada setmana amb Librired, l'eina que tenim a la Cambra de Llibre i que fa tres anys que funciona, i amb l'experiència es demostra que aquestes dades, tant les nostres com les dels mitjans de comunicació, al final no canvien gaire. Pot haver-hi un canvi entre els cinc primers: que el tercer passi primer, el primer passi a quart però més o menys la tendència ja la tens. Què més fem? Nosaltres ens devem a tots els clients, lectors, editor i autors i, si comencéssim com a Gremi a promocionar determinats títols, gairebé ens dirien que estem ficant cullerada en un lloc que no ens correspon. Ben mirat, aquests 10 primers llibres que surten al rànquing en el conjunt de Sant Jordi no arriben ni al 10%, per tant l'onada sortosament és molt transversal. Però entenem que els mitjans ens ho demanin perquè és noticiable.
Tornant als hàbits de lectura, el Govern impulsa el Pla Nacional de la Lectura que aspira a augmentar l'índex de lectors i apropar-lo a la mitjana europea. Aquest dilluns s'ha conegut que el 66,3% dels catalans és lector de llibres, quatre punts més que el 2011.
Les xifres del 68% d'Europa i el 66% nostres són de lectors agafats amb pinces. Si es comptés la gent que llegeix més d'un llibre -crec que la mitjana està en set-, els lectors baixarien més.
Aleshores, què necessiten? Més intensitat dels lectors o més diversitat?
Hi ha una cosa que hem de tenir present: el valor de la lectura com un aspecte positiu és una batalla que hem guanyada. La gent si no és lectora, se n'amaga perquè se sap que és un valor positiu, tothom entén que la cultura i el llibre són positius. Però on sí que hem d'incidir més és en què la lectura sigui un hàbit en un sentit molt ample. Tot i que hi ha una part molt important de gent que sap llegir no té capacitat de comprensió i històricament estem en un moment en què hi ha més gent en possibilitats de llegir perquè l'alfabetització és general. Què falla? Que hi ha molta dispersió a escala d'oci, amb molts estímuls audiovisuals de tota mena que fan que no remem en la mateixa direcció. I en segon lloc, que on es creen lectors és l'escola, però ara han tret la Literatura de la Llengua i això tampoc és bo. Sempre he dit que seria bo que ja des de Primària hi hagués cada dia o cada setmana, una horeta perquè els nostres infants tinguessin una estona per llegir el que vulguin. Potser hi haurà una quarta part que no s'acabaran concentrant, però si aconseguim que la resta si... Els nens, fins a l'adolescència són bastant bons lectors, entre els 15 i els 35 anys baixa en picat però després es pot recuperar. Els plans de lectura no són miraculosos, però si l'escola potenciés l'hàbit de la lectura i els mitjans de comunicació donessin de manera regular informació, seria bo. Més enllà de Sant Jordi, si arriba un autor a la ciutat, estaria bé donar la informació i fer-ne més difusió.
Quin paper té aquí el llibreter? Al Pla Nacional de la Lectura també s'inclou impulsar les llibreries.
El Pla llibreriactiva, al qual vam estar convidats des del 2012, hi ha diferents àmbits. A les llibreries se'ns reconeix el paper de prescriptor; tenim una xarxa de llibreries molt potents, equiparables als estàndards europeus, tot i que amb uns índexs lectors una mica més baixos. El paper de la llibreria és estar a la trinxera, fet de canal entre l'autor/editor i el client/lector i clar. En aquest país, al que encara que tinguem moltes fuites -les llibreries queden marginades perquè es venen els llibres directament a les escoles, una cosa que sempre critiquem- el nostre paper és fer que no hi hagi una davallada de llibreries i per això necessitem, d'una banda, un cert finançament. Tenim una línia petita d'ajuts a la modernització de llibreries, però res més enllà d'aquestes subvencions puntuals i també es podrien afegir altres per despeses estructurals, com presentacions de llibres, etc. A part d'això, l'important és tenir línies de finançament que ens permetin invertir.
Aquesta inversió generalitzada que sol·liciten, com conviu en un entorn digital?
Encara que no ho sembli aquí i arreu del món, el llibre en paper segueix sent el líder i guanya per golejada. Els països anglosaxons, que són els que tenen un índex més alt de llibre digital, no superen el 30%. Aquí tenim unes vendes d'un 3% i enquistades, de fet a països com França o Alemanya són xifres similars. La diferència és que l'Estat espanyol és líder de pirateria i hi ha gent que manifesta a les enquestes que és lectora de manera habitual, per tant hi ha un decalatge entre la gent que passa per caixa i la que ens està passant per alt. Crec que el digital ha vingut, es quedarà, fins i tot hi ha sectors en què és predominant, però a la literatura és certament minoritari. Nosaltres estem adaptats, no els hi girem l'esquena perquè volem vendre continguts, però tampoc ho potenciem d'una manera especial. Si aconseguíssim treure aquest hàbit de piratejar i l'Estat es posés les piles, tanqués les webs i posés multes... però és una altra guerra que costarà.
A Internet, el Gremi de Llibreters de Catalunya dóna suport a Libelista.com.
És una marca nova que va començar a empènyer el Gremi, tenint en compte que la venda online cada vegada va a més... Tot i que seguim pensant que anar a una llibreria és bo, hi ha gent que sense renunciar a això també vol, a qualsevol hora del dia, agafar un llibre. Avui dia la prescripció no és només personal sinó que es fa també per les xarxes socials i molta gent ve també amb una idea. I com que tenim la marca i veiem que el digital per si sol no és un gran negoci, hem fet un salt creant aquest servei integral. Per ara no volem que sigui només una llibreria virtual, sinó que hi hagi un element més: informació sobre el món del llibre –entrevistes, reportatges-, una bona agenda d'actes culturals, etc. Per intentar fer la competència als grans operadors internacionals, hem de treballar de manera cooperativa: creem un segell, una marca, de la qual tots en podem presumir sense, això sí, que Libelista es mengi la imatge. És un acompanyant que dóna servei a les llibreries afiliades i quan un client entra a adquirir un llibre, li demanem que es vinculi a una llibreria.
És un nou company de ball que s'han buscat?
Sí, per fer-ho en uns paràmetres correctes a escala online, perquè aquí estem competint contra el món mundial. Però tenim la llibreria que dóna la cara i per tant Libelista.com no li fa ombra, sinó que li permet potenciar la marca dins d'un àmbit que compartim tots.